El valor cristià del treball
La festa del Primer de Maig no va
néixer al sí de l’Església, sinó que té el seu origen en la societat laica. El
Papa Pius XII va “cristianitzar” la festa del treball, promoguda pel món obrer
i sindical, sincronitzant-la amb la de Sant Josep Obrer. L’Església i els
cristians ens haurem d’acostumar cada vegada més a assumir valors i propostes
que ens vénen de fora i a trobar-hi el fons cristià que tenen al darrere,
sovint amagat, i considerar-les com un estímul a fer com aquell escriba savi,
de què parla l’evangeli, que treu del seu cofre “coses noves i velles” (Mt
13:52). L’humanisme laic, fill de la Il·lustració del segle XVIII, no és per
definició una obra del dimoni, sinó que,des del seu origen, té moltes llavors
de veritats cristianes oblidades o menystingues. Tancar-nos-hi fora tan neci i
desassenyat com enlluernar-nos-hi sense cap discerniment.
Els conflictes socials que va
provocar la industrialització del segle XIX van ser un detonant perquè
l’Església reflexionés a fons i es dotés d’una “doctrina social”. Tanmateix la
formació d’una “teologia del treball” va ser una mica posterior, i no la trobem
sistematitzada fins als anys 40 i 50 del segle passat. La teologia del treball
té clares arrels bíbliques i evangèliques, aplega fragments eximis dels Sants
Pares de l’Església. Recordem les grans aportacions dels francesos PP. Chenu i
Enric de Lubac després de la Guerra i d’haver “confraternitzat” en la
Resistència a l’invasor nazi. Fins a aquella època precursora del Concili, en
la predicació i en la formació espiritual dels cristians, el treball era
considerat preferentment com un antídot contra l’ociositat, mare de tots els
vicis, o com a resultat del càstig diví que pesa sobre l’home com diu el Gènesi
(17:19): “La terra serà maleïda per culpa teva, tota la vida passaràs penes per
poder menjar d’ella, et produirà espines i cards, menjaràs el pa amb el suor
del teu front, fins que tornis a la terra d’on vas ser tret”. El Concili Vaticà
II va recollir les millors aportacions de la nova teologia del treball en el
capítol III de la Gaudium et Spes,
dedicat a l’activitat humana, però les al·lusions a la dignitat del treball, a
la seva justa retribució, al bé que representa el treball en la societat, segons
el designi de Déu, solquen tots els documents conciliars.
Més que no l’aspecte penal o de
càstig pel pecat d’Adam i Eva, cal que llegim amb atenció la pàgina anterior,
la del relat de la creació on l’ésser humà apareix com a coronament de tot el
cosmos: “I Déu prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el conreés i
el guardés” (Gn 1:15). El treball, doncs, en el seu origen no és un càstig, una
penalitat que cal evitar tant com sigui possible, sinó l’exercici de la potencialitat
humana, de la intel·ligència, de la creativitat, del domini de l’home sobre la
matèria, de la capacitat de transformar i de millorar tota la creació que Déu li
va confiar perquè la perfeccionés i perquè s’hi perfeccionés ell mateix tot
treballant, a imatge de Déu creador. “El meu Pare treballa sempre, i Jo també
treballo”, diu Jesús a l’evangeli de Joan (5:17). Per a un cristià, la persona
que malda per viure bé sense treballar o treballant el mínim no és un espavilat
ni un afortunat, sinó una persona que renuncia a la dimensió més important de l’home
sobre la terra dominant-la, millorant-la i embellint-la i treient-ne profit. La
persona que defuig de treballar retrocedeix en l’ordre creacional al gènere
animal o vegetatiu. L’home està fet per a treballar com l’ocell està fet per a
volar. La manca de treball sobretot per a la gent jove no solament és un greu
fenomen social sinó un autèntic atemptat a la dignitat i al futur d’aquests
joves.
Cal insistir molt en aquesta
“espiritualitat del treball” i fer que amari la consciència de cada persona i
de la societat perquè del treball assumit com a vocació essencial i aportació
personal a la comunitat humana depèn l’harmonia de la persona, el
desenrotllament del país i la pau social. Hem pecat molt i estem pecant molt
quan degradem el treball i el convertim en mercaderia, en explotació de la
persona i degradació de la naturalesa en recerca de beneficis sense límits a
tort i dret. Assistim amb gran dolor i escàndol a casos flagrants de defraudació
pública, de caixes B, d’apropiació indeguda de béns col·lectius, d’abús
partidista d’allò que és de tots i que paguem entre tots, i no dubtem de
qualificar aquesta plaga menyspreable amb el nom de corrupció. Però cal que ens
mentalitzem que també és corrupció l’absentisme laboral, l’afany de fer
prevaler els capricis propis sobre el bé col·lectiu del centre de treball, la
desgana, la desmotivació sistemàtica, les trampes, el treball barroer. Certament
és un peix que es mossega la cua, perquè les causes i els efectes s’encavallen
amb conseqüències tràgiques per a tothom de manca de llocs de treball, de lleis
regressives que anul·len drets conquerits a vegades heroicament, de serveis
socials precaris i fets de mala gana.
Això és molt difícil de solucionar a
cop de legislació, des del BOE, a causa de la gran desconfiança que predomina arreu, perquè
la llei sovint ja porta amagada la trampa. Cal arribar a les consciències, cal
apel·lar al principi i fonament de les motivacions de viure: què som, què fem
en aquest món, quins són els nostres objectius i quin sentit tenen. Els
cristians, que veiem i volem viure d’acord amb el projecte creacional de Déu,
ho tenim clar, i l’humanisme laic, aquell d’on va sortir la necessitat de
celebrar una festa del treball, té molts elements i molts ideals que lliguen
amb els nostres. Encara ens cal lluitar molt costat a costat per fer prevaler
la dignitat del treball i del treballador davant l’individualisme egoista i
d’una cultura que només considera el treball des d’un punt de vista purament
utilitari i mercantilista.
Jesús i el seu evangeli no ens donen
fórmules o receptes per a resoldre els problemes socials ni pretenen instaurar
una ciutat cristiana en oposició a les altres. La gran aportació que l’evangeli
de Jesús fa al món és la de transformar el cor i la ment de la persona segons
el meravellós designi de Déu que vol la felicitat de l’home. Deixem que Jesús i
el seu evangeli amari la nostra vida familiar, laboral i social, perquè aquesta
és la nostra vocació com a cristians i la nostra veritable aportació específica
a la proposta d’un món més just i fraternal que tots desitgem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario