lunes, 5 de octubre de 2015

Sapientia sanctorum - 13

Els àngels

Habitualment en la predicació que fem a l’església el tema dels àngels és evitat i considerat relliscós. Si la gent amb prou feines creu en Déu, com hem de pretendre que creguin en els àngels! I per l’extrem contrari ens trobem amb el cas de molta gent que no creu en el Déu de la Bíblia ni en cap Déu personal, però que encarrilen la seva religiositat en el culte als àngels, com a éssers intermediaris entre allò que és desconegut i la realitat viscuda de cadascú, dotats d’un poder màgic que podem decantar, gairebé màgicament, segons les conveniències de cadascú. Per aclarir el problema, la solució no està en amagar-ho i amputar una part de la nostra fe cristiana ni tampoc a rebatre amb apologètica contundent les desviacions d’una pietat popular desorientada que va per camins de l’esoterisme i de la màgia. Crec que és bo de tornar a llegir la Paraula de Déu per esbrinar la naturalesa i la funció d’aquests éssers espirituals que formen el món invisible, aquell que Déu va crear abans del món visible, con diem en el Credo.


La Bíblia parla d’ells constantment, des de les primeres pàgines del Gènesi fins a l’Apocalipsi. La transcendència de Déu és tan immensa que no la podem imaginar si no a través de la seva glòria, que els àngels transparenten i la fan concebible i imaginable per a la ment humana. Tanmateix, ja des de la primeria del cristianisme, els guardians de les comunitats hagueren de cridar l’atenció als desviaments de l’angelologia. La religiositat popular, des de sempre, corre el risc d’entretenir-se i de centrar-se en qüestions secundàries i d’oblidar allò que és essencial. Déu va crear els àngels abans dels segles, i els va crear com a éssers espirituals, immaterials, pura força sota les ordres de Déu, i els va crear a imatge de l’Esperit Sant, per a ser enviats i per a servir els designis de Déu com eren a la creació del món material i de l’ésser humà. Si els àngels foren creats a imatge de l’Esperit Sant, Déu va crear l’home a imatge del Fill i el va crear ja predestinat a la filiació divina. En la Bíblia és un fet molt habitual que el fill gran ha d’ocupar-se del fill petit, que resulta el preferit del Pare: tenim els casos d’Esaú i Jacob, de Jacob que prefereix el petit Benjamí, i en el Nou Testament trobem la paràbola del Fill Pròdig, en què el germà gran, que mai no s’ha apartat del pare i de la casa paterna, ha d’alegrar-se del retorn del fill petit, feble i poc entenimentat. Als àngels, com a germans grans de tot allò que Déu ha creat, els correspondrà de ser servidors no solament de Déu, sinó sobretot del  gran i estremidor designi de Déu: l’Encarnació del Verb, que el Fill de Déu hagi volgut esdevenir home i hagi encetat una empresa inaudita en el món material, com és la santificació de l’home i de totes les coses per obra de l’Esperit Sant. I en aquesta magna empresa els àngels juguen un paper important; precisament foren creats per això.

Com s’ho fan? Els àngels són agents de Déu, que actuen des de les estructures invisibles de la realitat en què ens movem. Però el fet de ser “força de Déu” i invisibles els atorga un caràcter enigmàtic perillós i seductor; per això sant Pau ha de posar en estat d’alerta la comunitat cristiana sobre el paper subordinat dels àngels envers Jesucrist i fins i tot envers l’Església, a la qual serveixen. Diu sant Pau: “Si un àngel gosava anunciar un evangeli diferent de l’evangeli de Jesús, que sigui anatema” (Gal 1:8). I afegeix en un altre lloc que també ells necessiten conèixer, per mitjà de l’Església, els variadíssims recursos de la saviesa de Déu, segons els designis amagats des de tots els segles (Ef 3:10). De res no serveix a un cristià parlar la llengua dels àngels si li mancava l’amor a Jesucrist (1Cor 13:7); més encara, els cristians que han assolit una unió perfecta amb Jesucrist, un dia judicaran els àngels (1Cor 6:3). La carta als Hebreus tracta prolixament sobre la supremacia de Jesús sobre els àngels i conclou: “Tots el àngels són esperits enviats a servir en ministeri (ministrantes) a favor del qui han d’heretar la salvació” (He 1:14).


Quan els àngels no envaeixen l’esfera divina i ocupen el lloc que els correspon, no destorben gens ni mica en la vida cristiana, ni en la comprensió del misteri de Déu, ans al contrari, ens són un ajut i pertanyen a la pedagogia que Déu utilitza per fer-nos entendre la seva santedat radical i la seva immensa glòria, cantada per miríades d’àngels que no paren ni de dia ni de nit de proclamar la triple santedat de Déu. Hi ha àngels de consol, com el d’Agar i Ismael, àngels com aquell d’Habacuc que et prenen pels cabells i gairebé t’obliguen a fer una bona acció que mai no t’hauries imaginat. Hi ha àngels que són bons companys de camí, com va ser Rafael per a Tobies, que amb la seva conversa eixamplen el cor, que són previsors dels perills, savis a trobar solucions escaients, lleials a l’amistat. També hi ha àngels que són executors de la ira divina, com aquell que va fustigar Heliodor, opressor del Poble de Déu i profanador del més sagrat. Els infants, els pobres, els indefensos tenen també un àngel protector sant i terrible, que contempla Déu cara a cara. Desgraciat aquell que gosi atemptar contra la innocència i la dignitat d’un d’aquests petits! Desgraciat d’aquell que aprofitant-se de la seva situació privilegiada trepitgi el pobre i el desvalgut, perquè no ho farà impunement! Déu hi està a l’aguait i enviarà tard o d’hora els seus àngels més ardits a fer justícia a favor d’aquells que en aquesta vida no tenen cap altre defensor sinó Déu.



L’Església, mare i mestra de la nostra fe, ens fa venerar els sants àngels com a extensió de la majestat de Déu. Els àngels són presents durant la nostra pregària, com ens fa dir el salm: “Déu meu, us cantaré els salms a la presència dels àngels”. Els àngels presenten les nostres peticions davant l’altar de Déu. També nosaltres, principalment en l’Eucaristia, ens associem a la litúrgia celestial, com fa la Divina Litúrgia bizantina quan canta el “Cherubikon”, com fem els llatins quan cantem el “Sanctus”. Els àngels del cel són l’exponent de la creació incorrupta i santa, que és a la presència de Déu, i com a germans grans representen davant Déu el món i els homes que ens debatem, enmig de les ambigüitats de la vida, esperant que tot sigui transformat i que Déu sigui tot en tots. Mentrestant, nosaltres, mentre esperem el crit de l’arcàngel de l’Apocalipsi que clami que el temps s’ha acabat, demanem sovint a Déu que ens enviï un àngel bo, un àngel de la guarda que ens protegeixi i ens guiï per camins de pau i que al moment dels nostre traspàs, els àngels ens surtin a l’encontre i ens duguin a la Jerusalem celestial, on puguem fruir eternament de la santa i dolça confraternitat amb els àngels que ens has servit i ens han guiat pels particulars i de vegades atzarosos camins de la nostra vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario