miércoles, 4 de marzo de 2015

Colligite fragmenta 12

“Myself and my Creator”. Jo i el meu Creador (Newman). Reflexions de Quaresma

Les crides a la penitència i a la conversió del cor que ens fa Déu Nostre Senyor es poden malmetre quan nosaltres diluïm la nostra responsabilitat de pecadors en una responsabilitat anònima d’un pecat genèric o en la connatural flaquesa de la naturalesa humana. És clar que som dèbils, però l’home lliure és quelcom més que la seva feblesa. És clar que hi ha un pecat col·lectiu el pes del qual ens aclapara i que va més enllà de la culpabilitat de cadascú; però en aquesta mena de síndrome de pecat col·lectiu cadascú n’és còmplice amb el seu pecat personal, amb el pecat que ell comet i que podria evitar. I és ací, en el reconditori de la pròpia consciència on s’adreça la veu admonitòria de Déu i, amb ella, la seva gràcia que sana. “Qui peca, aquest morirà. El fill no carregarà amb la culpa del pare, ni el pare amb la del fill; sobre el just la seva justícia i sobre el malvat la seva maldat”, deia el Senyor pel profeta Ezequiel (Ez 18:20).

“Myself and my Creator” (Jo i el meu Creador) era un lema favorit de John Henry Newman. Quan subratllem el jo, la persona en la seva individualitat de cara a Déu, quan remarquem la llibertat i la responsabilitat de l’home de cara al seu Creador, no és per establir entre Déu i l’home una relació commutativa, o de posar-se l’un davant de l’altre en mútua competència. Ben al contrari; és Adam que vol recuperar la seva forma originària i que torna al seu Creador.

El gran drama de l’home, de l’home genèric i de l’home concret que és cadascú de nosaltres, rau en un greu malentès que perverteix de soca-rel la veritat de l’home, perquè subverteix la veritat de Déu. L’home i el seu Creador no són realitats en pugna dialèctica, a veure qui guanya qui, qui esclafa qui. Aquesta visió de Déu i de l’home és profundament pagana, és el mite de Prometeu, castigat pels déus perquè volia apoderar-se del foc de l’Olimp. L’enemic de l’home no és Déu. Déu és el Pare i l’amic; no està gelós de la llibertat ni del poder de l’home; ben al contrari, Ell n’és el Creador i la garantia. Perquè, doncs, aquesta malfiança? Qui l’ha inoculada en el pensament de l’home? Déu no vol l’anorreament de l’home, ni tan sols de l’home pecador, sinó que es converteixi i que visqui arrelat en la seva veritat i en el seu amor que fan viure de debò l’home.

Déu no ha donat la seva llei  -el decàleg-  per retallar la llibertat de l’home i deixar ben assentat el seu predomini; ben al contrari, la llei de Déu és revelació i és gràcia que ajuda l’home a viure d’acord amb la seva veritat, amb la forma de vida pròpia de l’home que Déu ha creat a la seva imatge i semblança. Per això, tractant-se de la llei de Déu, la transgressió no és cap afirmació de la llibertat, no és cap gest heroic sinó desastre i calamitat, ruptura interna i autodestrucció que porta a la mort. Per això deia el profeta Ezequiel: “Qui peca, aquest morirà”, no perquè Déu el mati, sinó perquè aquell que s’aparta de Déu, talla el seu lligam amb aquell que és la font de la vida, d’aquesta vida terrenal i de l’eterna.

La llei de gràcia inaugurada per Jesucrist certament va invalidar tot el sistema ritual i penal del vell judaisme , però mai no ha pretès de destruir el decàleg. Jesús va dir: “Heu sentit el que ha estat dit als antics: no mataràs, però Jo us dic...” (Mt 5:21). Aquest “Jo us dic” no és una desqualificació del precepte que ha estat dit, sinó més aviat una intimació a convertir-lo en actitud permanent de vida, és a dir, en un esperit vivificant que travessa tota la lletra de la llei, sense trencar-la, però sense aturar-s’hi, per anar de dret vers el seu objectiu que és l’amor: la caritat de Crist vessada en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat. En la nova economia cristiana de la gràcia, la caritat no solament és la meta, sinó l’ànima que impulsa cada pas i que vivifica la norma de vida.

Com diu l’evangeli: “Si no sou millors que els escribes i els fariseus no entrareu pas al Regne del Cel” (Mt 5: 20). Si volem ser seguidors de Jesucrist hem de ser homes i dones plens de l’Esperit Sant. La rectificació de criteris i de costums que demana la Santa Quaresma no seria obra de gràcia si no fos duta a terme per l’Esperit Sant, que fa brollar del cor la contricció perfecta dels pecats i l’impuls de caritat que fa complir suaument, amb dolcesa de cor, allò que Déu espera de cadascú de nosaltres.



No hay comentarios:

Publicar un comentario