Sapientia Sanctorum-07. Edith Stein

Edith Stein. Santa Teresa Benedicta de la Creu

Edith Stein va néixer a Breslau (actualment Wrocław, Polònia) significativament el dia del Yom Kipur de 1891, al si d’una família de jueus alemanys.  Va estudiar filosofia; esdevingué deixebla i ajudant del cèlebre professor Edmund Husserl i obtingué el doctorat a Friburg el 1917. L’allunyament de la família i l’ambient intel·lectual universitari van significar de a Edith l’abandó de la seva religió jueva i un posicionament intel·lectual radicalment crític amb el fenomen religiós. Tanmateix per l’Edith Stein “fenomenòloga” la seva professió d’ensenyant i de filòsofa era sagrada, per això parlant d’aquesta etapa de la seva vida va poder dir: “L’afany de veritat constituïa aleshores la meva única pregària”. Però la veritat que ella cercava no podia consistir en un llistat de formulacions teòriques estàtiques, preestablertes, sinó un que la fenomenologia li feia delejar una veritat més viva, un univers de interrelacions entre les persones i les coses en el seu devenir històric. La veritat és inseparable de la vida. Aquests conceptes podien ser ja una mena d’antesala del cristianisme i de fet, amb motiu dels horrors de la Primera Guerra Mundial, alguns deixebles de Husserl es van fer catòlics o evangèlics.

L’espurna que va fer brillar en el cor d’Edith Steix la llum de Jesucrist va ser el testimoni de fe de la vídua d’ Adolph Reinach, amic i col·lega seu, mort durant la Guerra. Va trobar-se costat a costat amb una dona profundament adolorida, però plena d’una esperança i d’una pau desconeguda per a la jove filòsofa. Digué d’aquella relació: “Va ser el meu primer encontre amb la creu i amb la seva divina virtut que ella infon als qui la porten. Aleshores vaig veure per primera vegada la seva victòria sobre l’agulló de la mort: l’Església nascuda de la Passió del Redemptor. La meva incredulitat es va esfondrar i Crist va fer irradiar en la meva intel·ligència el misteri de la Creu”. El misteri del Yom Kipur i de la la creu constitueixen el leitmotiv de tota la vida d’Edith Stein.

Durant uns anys Edith no era ni catòlica ni protestant; es trobava en un lapsus de gran tranquil·litat espiritual, confiadament abandonada al seu destí, sense prendre decisions. Ella va qualificar aquesta etapa com de “silenci sepulcral”, però a poc a poc, i sense que ella hi fes res, es va veure emportada per un torrent vivificador, que ella va descriure no com una evolució lògica, sinó com una transformació causada per un poder superior que ella no sabia ni podia controlar. El seu màxim dubte era si allò que ella experimentava formava part de la fenomenologia religiosa encara intramundana o si era efecte de la gràcia sobrenatural. A Edith encara i mancava de fer un pas.

El fet trasbalsador de la filòsofa s’esdevingué una nit en què Edith es trobava sola a casa d’uns amics a Bergzavern i casualment va agafar de la llibreria l’autobiografia de santa Teresa de Jesús. Edith s’endinsa en aquella lectura que no pot deixar en tota la nit, i en acabar el llibre es va dir per a ella mateixa: “Això és la veritat”. En Teresa de Jesús Edith havia llegit el seu propi destí. Déu no és el Déu de la ciència, sinó que Déu és amor. L’enteniment que procedeix pas a pas traient conclusions lògiques mai no podrà desxifrar els misteris de Déu; només l’entrega amorosa pot arribar a sintonitzar amb el Déu de la veritat. En acabar el llibre, Edith surt del seu estat d’abandó i s’adona que ha trobat “el camí de retorn a casa seva”.

Com un infant, Edith truca a l’Església Catòlica i se sotmet a tots els requisits eclesiàstics sense fer-ne cap problema. En el si de l’Església descobreix el batec misteriós del Cos de Crist, la celebració de la mort sacrificial del Senyor en la Santa Missa, el veritable i ple Yom Kipur del qual el jueu és prefiguració. S’ha procurat un breviari romà i hi descobreix – mai no hi havia parat atenció – l’enorme riquesa literària, humana i teològica dels salms, comuns als judaisme i a la litúrgia catòlica. Edith descobreix, des del catolicisme, el sentit profund de l’Aliança, de la promesa, de la reialesa messiànica, recupera la tradició jueva de la seva família, però il·luminada per Jesucrist. La mare d’Edith, tot i que disgustada i enormement trasbalsada per la conversió de la seva filla al cristianisme, confessava: “Mai no he vist pregar ningú com la meva Edith”.

Una altra descoberta d’Edith en aquella etapa consistia que la seva professió de filòsofa encaixava perfectament amb el seu catolicisme: “És possible cultivar la ciència com un servei a Déu; sant Tomàs m’ho ha fet veure clarament i per això he reprès seriosament la tasca científica... Difícils problemes teòrics i dificultoses situacions pràctiques que abans em deixaven perplexa – escrivia Edith – amb gran sorpresa meva ara se’m fan fàcils i veig que la subtilesa intel·lectual de sant Tomàs i el seu realisme em donen una gran seguretat”. Però també confessava la filòsofa que “allò més important que ensenya sant Tomàs és de poder ésser davant Déu com un infant, posant l’home exactament en el lloc que li correspon en el cosmos. Quan la ment deixa de tendir envers la veritat, l’home s’atrofia i la naturalesa, demonitzada, violentada i arrencada de Déu, es venja”.

Edith va trobar en l’Abadia benedictina de Beuron i en el seu abat Dom Raphäel Walzer

el medi ambient apropiat i un consultor savi i prudent per a consolidar i enriquir l’itinerari recorregut amb una comprensió més profunda de les fonts cristianes y de la vida litúrgica. Tot i que el benedictinisme femení a Alemanya estava vivint un moment d’extraordinària vitalitat – eren els anys més àlgids de l’anomenada “Teologia del Misteri” d’Odo Casel,  en què excel·lia la M. Emiliana Löhr abadessa del monestir de Herstelle – Edit Stein estava decidida a fer-se carmelita descalça i el 1933 va entrar al Carmel de Colònia. Aleshores prengué el nom de Teresa Benedicta de la Creu, que ella traduïa directament del llatí: “Teresa beneïda des de la creu”. A una amiga seva que li  demanava quin era exactament el seu onomàstic, li va respondre:  “Sincerament és san Benet, el meu Pare. Ell m’ha adoptat i m’ha donat dret de ciutadania al seu Orde, tot i que ni tan sols em vaig fer oblata bemedictina, puix que sempre vaig tenir els ulls fits al Mont Carmel”.

Eren els temps més negres i nefastos del nazisme imperant a Alemanya. Per posar-la a bon recapte, les carmelites de Colònia traslladaren  Edith Stein i la seva germana Rosa que l’havia seguit i s’havia fet catòlica, al Carmel holandès d’Echt, però les tropes del Reicht van envair Holanda i com a represàlia contra l’Església Catòlica a causa les declaracions i protestes de l’episcopat holandès contra el règim nazi i la persecució dels jueus, la policia va escorcollar convents i parròquies buscant opositors i jueus. Teresa Benedicta i la seva germana van ser fitxades per la Gestapo i obligades a portar l’estrella groga i poc després van ser deportades al camp d’extermini d’Auschwitz, on van ser gasejades amb àcid cianhídric el 8 d’agost de 1942. L’últim llibre que va escriure Edith Stein un any abans de la seva morti portava el títol Ciència de la Creu i ja preveia la seva mort en solidaritat amb el poble jueu que era el seu i en unió a la mort sacrificial i expiatòria de Jesús.

El 1963, en l’ambient del Concili Vaticà II, fou incoada la seva causa de beatificació, que fou proclamada a Colònia, el 1987, pel Papa Joan Pau II; la canonització tingué lloc a Roma el 1998 i el mateix Papa la declarà copatrona d’Europa l’any següent en l’obertura del Sínode sobre l’Església a Europa. Als catòlics europeus ens cal tenir molt present el testimoni i l’ensenyament de santa Teresa Benedicta (Edith Stein) perquè és una estrella molt potent del firmament espiritual europeu, que ens ajuda a ubicar-nos y a conjurar els mals d’una Europa pagana, totalitària i sense principis ni valors humans, que ella denuncià i de la que fou víctima.