tag:blogger.com,1999:blog-4207760241734175642024-03-13T08:44:44.417-07:00Lectio divina de Josep de C. LaplanaUnknownnoreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-17533366282861473992020-02-20T07:43:00.000-08:002020-02-20T07:43:39.321-08:00Sapientia sanctorum - 16<br />
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #990000;">Sant Pere Damià (21 de febrer)</span></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">M’ha semblat escaient de considerar
avui alguns aspectes de la vida i de l’ensenyament del sant del dia, un
benedictí de gran envergadura, però atípic en molts conceptes, monjo, bisbe i
doctor universal de l’Església. Algú ha dit d’ell en to de lloança que era el
sant Bernat dels benedictins, perquè tot avançant-se un segle, escrivia sobre
Jesucrist i sobre la Mare de Déu amb una dolcesa i una tendresa no inferior a
la del “doctor mel·liflu”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Va néixer a Ravenna el 1006, als 30
anys va fer-se monjo al monestir de Fonte Avellana, un monestir benedictí que,
com havia fet sant Romuald a la Camàldula, simultaniejava la vida cenobítica o
comunitària amb l’eremítica. L’elegiren prior del petit monestir i en deu anys
el féu gran i cap d’una constel·lació de filials. D’aquesta època data
l’opuscle titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dominus vobiscum, </i>que
és un elogi de la vida monàstica proposada com a paradigma de tota vida
autènticament cristiana. Aquest<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibre
constitueix un dels cimals de la literatura cristiana medieval.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hrjJ54C6JEo/Xk6orJvtCeI/AAAAAAAABgI/5SaNgK6kEoUeizr_We1m4I7TPsIWjtqlQCLcBGAsYHQ/s1600/saint-pierre-damien.11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-hrjJ54C6JEo/Xk6orJvtCeI/AAAAAAAABgI/5SaNgK6kEoUeizr_We1m4I7TPsIWjtqlQCLcBGAsYHQ/s400/saint-pierre-damien.11.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Els temps socials i polítics i
sobretot els eclesials en què visqué Pere Damià eren aspres i durs, com els
nostres. El monjo eremita no podia restar insensible a les realitats que
l’envoltaven i des de la seva petita realitat monàstica impulsava una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Reforma Ecclesiae </i>amb una lluita frontal
contra la simonia, la intromissió dels poders seculars en els nomenaments de
bisbes i abats i contra la mala vida dels clergues. Des del món benedictí, Pere
Damià no era l’únic que lluitava per la Reforma de l’Església. A la Borgonya
francesa, Cluny i els seus sants abats s’havien erigit com un bastió de la
renovació anhelada. Pere Damià no s’escandalitzà mai ni va blasmar, com va fer
el Císter cent anys després, la magnificència litúrgica i artística de Cluny.
Simplement, Pere Damià en els seus escrits monàstics propugnava una vida més
simple i centrada en la vivència interior de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">communio charitatis</i>, adés en la solitud de la cel·la, adés en la
vida comunitària, compartida amb la dimensió eclesial i universal. Sant Pere
Damià dibuixa el seu ideal monàstic en el petit tractat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De Perfectione Monachorum </i>que va escriure per als monjos
benedictins de Pomposa, en què comenta la Regla Benedictina, distingint sempre
els dos nivells, el de la lletra i el de l’esperit que se’n dedueix. La
perfecció del monjo no rau en el compliment exacte i maquinal dels preceptes,
sinó</span><span style="mso-ansi-language: CA;"> </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">a créixer en la caritat i a deixar-se guiar per l’esperit envers la unió
perfecta de l’ànima amb Jesucrist. És molt indicatiu el fet que Pere Damià
comenta la Regla Benedictina servint-se de l’evangeli i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Càntic
dels càntics</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Quan ha de parlar als laics de la
vida cristiana, no ho fa altrament que als monjos. En el tractat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De Quadragessima observatione</i> descriu la
vida cristiana com un èxode, un itinerari conduït per la Paraula de Déu, que el
fidel cristià llegeix en sentit espiritual sota l’impuls de l’Esperit Sant i
arrelat en la comunió de l’Església. L’Esperit que inspirà l’Escriptura és el
mateix que batega en el cor de l’Església i del bon cristià que medita l’Escriptura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El 1057, el papa Esteve II cridà
Pere Damià al seu costat i el féu bisbe suburbicari d’Òstia i cardenal. I ací
comença el martiri d’aquest Sant monjo, delerós de solitud i empès a una vida
atrafegada de viatges i legacions apostòliques, amb vistes a corregir abusos
simoníacs i esmenar vides escandaloses. Aquest activitat cap enfora
s’incrementa notablement quan arriba al pontificat romà el seu amic el monjo
Hildebrand, que pren el nom de Gregori VII. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La manera de procedir de Pere Damià
no és tan expeditiva i tallant com la d’altres emissaris del Papa ni com la del
mateix Gregori VII. Això es veu en la correspondència que Pere Damià entaula
amb els personatges amb els quals té una missió a fer. L’exemple més
contrastant seria el del cardenal Silva Candida, instigador i executor de
l’excomunió contra el patriarca de Constantinoble, que sanciona la nefasta
divisió entre les Esglésies d’Orient i els catòlics llatins. Pere Damià sosté
que una autoritat, abans de corregir o de fer esmenar la conducta d’un altre,
primer l’ha de conèixer bé, l’ha de manifestar amistat i afecte, si hi ha
amenaces i excomunions entremig, és que hom no vol la correcció sinó la derrota
de l’adversari i la seva victòria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Una altra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quaestio </i>interessant que susciten els nombrosos escrits de Sant
Pere Damià, doctor de l’Església, és si existeix una altra manera eminentment
monàstica de fer teologia. El monjo està educat en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lectio divina</i> i en la lectura assídua dels Pares de l’Església. Per
a ell, ni la Sagrada Escriptura ni la Tradició de l’Església no són mai una
pedrera per a extraure-hi arguments amb vistes a compondre una refutació ni un
raonament abstracte. La Bíblia i la Tradició constitueixen la seva pàtria
espiritual per la qual es passeja familiarment, però amb veneració respectuosa.
La teologia monàstica difícilment és sistemàtica. D’acord amb la metodologia
dels Pares és descriptiva, “ad modum comentarii” (a manera de comentari bíblic)
partint de la meditació i de la contemplació. L’ànima del monjo teòleg no
s’apropa mai a les fonts de la revelació amb metro i escaire per a construir un
sistema argumental, perfectament travat, com si fos un edifici arquitectònic.
El monjo teòleg parla de Déu sapiencialment, a partir de la seva experiència
espiritual. Sant Anselm,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un altre sant i
doctor benedictí, seguirà només en part aquesta manera monàstica de fer
teologia, i hi inclourà el mètode dialèctico-metafísic que ja es feia servir en
les escoles catedralícies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Per Sant Pere Damià la finalitat de
la vida cristiana i monàstica és arribar al descans sabàtic, com ho va fer Déu mateix
el setè dia de la creació. Després d’haver recorregut els primers sis dies, la
vida de l’home desemboca en el repòs en Déu. “D’aquesta manera –escriu Pere
Damià– <i style="mso-bidi-font-style: normal;">homo fit Sabbatum Dei<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>et Deus sabbatum hominis</i> (l’home esdevé
el descans de Déu i Déu el de l’home)”. El descans de Déu i el de l’ànima no és
la inoperància sinó la inhabitació per l’Esperit Sant. És allò que digué Jesús:
“Resteu en mi i Jo en vosaltres” (Jo. 15:4) Si restem units a Ell per la fe i
l’amor ja ara en la nostra vida terrenal i en la comunió sacramental amb Ell
sincronitzem el nostre descans amb el descans sabàtic de Déu creador i
santificador.<o:p></o:p></span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-20965845541277236482020-01-23T06:56:00.001-08:002020-01-24T01:02:59.611-08:00Sapientia sanctorum - 15<br />
<h4>
<span style="color: #cc0000; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El mestratge de Sant Francesc de Sales</span></h4>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Avui el calendari catòlic i també l’anglicà fan memòria de Sant
Francesc de Sales, un sant que impulsà un corrent espiritual molt potent. La
família salesiana de Sant Joan Bosco el té com a mestre oficial, i també les
religioses Saleses, però en ser declarat doctor de l’Església Universal, el seu
magisteri espiritual és patrimoni de tots i, si avui respirem, ni que sigui una
mica, l’aroma del seu ensenyament espiritual, ens en podem aprofitar ben
positivament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El més específic de Sant Francesc de Sales és el seu
“humanisme devot”. M’explico. El món en què es movia el sant bisbe de Ginebra
durant els primers decennis del segle XVIIè estava galvanitzat, d’una
banda, pel calvinisme triomfant i hegemònic en el seu bisbat i, per l’altra,
amb una doctrina espiritual que els jesuïtes de segona i tercera generació
propugnaven, com el cèlebre <i>Ejercicio de Perfección y Virtudes</i>
cristianes del P. Alonso Rodríguez, per posar un exemple. Els calvinistes
imposaven un cristianisme vertebrat per la doctrina de l’estricta predestinació.
Per a ells, l’home és un accident sense importància, un ninot de palla davant
la santedat i la justícia de Déu. És un cristianisme sever i rígid viscut en el
neguit i el dubte, mai no confortat amb l’esperança teologal, de si sóc un
elegit o un rèprobe. Per contra, la pietat post-tridentina posava l’èmfasi en
la quantitat i en la magnitud d’obres bones que cal fer per a merèixer la
salvació eterna. Tot ha d’ésser regulat i codificat, per una moral minuciosa i
casuística, per una disciplina i unes normes que marquen tota la vida i que cal
observar amb obediència cega; tots els pensaments i accions o són meritoris o
pecaminosos o són fruit de la virtut o estan infectats d’orgull o vanitat; i
per això cal fer constants exàmens de consciència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Francesc de Sales, amarat de l’esperit de Sant Felip
Neri, que ell havia percebut a Roma pels deixebles immediats d’aquest sant, el
cardenal Baronio i el seu amic i corresponsal el beat Joan Jovenal Ancina, es
trobava en una altra sintonia més tranquil·la i amable. El seu oncle, que era
bisbe auxiliar de Ginebra, l’agregà a aquell bisbat i el novell sacerdot
s’ocupà de la cura pastoral del Chablais, una regió fortament calvinista.
Francesc aplegà uns pocs companys i amb ells constituí una petita comunitat sacerdotal
a Thonon, que rebé la confirmació papal com a Oratori a la manera del de Roma.
L’estratègia pastoral del De Sales era ben diferent a la usual de la
Contrareforma. Deia: “<i>La <span style="background: white; color: #222222;">millor
manera de predicar als heretges és l’amor, encara sense dir una sola paraula de
refutació contra les seves doctrines”</span></i><span style="background: white; color: #222222;">. Publicava uns pasquins en un francès planer però elegant
que donava goig de llegir i els enganxava a les parets dels llocs més públics.
Per això, molts anys més tard, sant Francesc de Sales ha estat proclamat patró
dels periodistes catòlics. En aquest període va patir dos atemptats contra la
seva vida. El 1602 va ser consagrat bisbe de Ginebra, però no pogué residir en
aquesta ciutat que havia esdevingut oficialment calvinista i fixà la seva
residència a Annecy, la segona ciutat més gran del seu bisbat, però en la
zona francesa de l’Alta Savoia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background: white; color: #222222;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-YimWm4woDs0/Ximy4DjxLBI/AAAAAAAABfk/UK3nm_cINzsXqRDz3BWz1GeYfNdW8FpxgCEwYBhgL/s1600/FRANCESC%2BDE%2BSALES_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1139" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-YimWm4woDs0/Ximy4DjxLBI/AAAAAAAABfk/UK3nm_cINzsXqRDz3BWz1GeYfNdW8FpxgCEwYBhgL/s400/FRANCESC%2BDE%2BSALES_.jpg" width="283" /></a></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background: white; color: #222222;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La pastoral de Francesc de
Sales se centrà principalment en l’atenció al confessionari i en la tasca de
direcció espiritual. S’adona que gairebé tota la doctrina espiritual catòlica
estava adreçada a l’aprofitament espiritual dels religiosos i religioses, com
si les dones casades, que De Sales atenia majoritàriament en el confessionari,
fossin ineptes per a una vida espiritual d’alta intensitat. A partir d’aquesta
mancança, el bisbe de Ginebra compon el seu llibre magistral <i>Introducció a
la vida devota, </i>publicat el 1608, adreçat a una hipotètica Philothea (amant
de Déu), en què descriu l’itinerari espiritual d’un cristià que malda per
ser-ho de veritat, no com una cursa atlètica d’obstacles que cal superar, sinó
més aviat com un fenomen vital promogut per l’Esperit Sant en un moviment in
crescendo en l’amor a Déu i al pròxim, sense menystenir els deures del propi
estat i condició social. El llibre va tenir un èxit enorme i el 1610, De Sales
va compondre un altre volum semblant, però pensat en un lector masculí
simbòlicament anomenat Theòtim (temorós de Déu), que titulà <i>Tractat de
l’Amor de Déu. </i></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Aquests dos llibres complementaris
constitueixen un cimal en la literatura espiritual cristiana, per la dolça
humanitat que transpiren i per la comprensió de l’organisme psíquic i mental de
l’home en el món que, sense deixar el món on ha de viure, pot arribar als
cimals de la caritat i de la unió amb Déu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-4795374848244815092018-12-13T01:47:00.001-08:002018-12-13T01:47:48.656-08:00Sapientia sanctorum - 14<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #c00000; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Reflexions d’Advent a partir de Sant Joan de la Creu</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #c00000; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-b-mXQP-2ZY0/XBIqqrZ7IFI/AAAAAAAABaY/FuiwrnLXTowcj9btB46TRjYe1tdJf7qDwCLcBGAs/s1600/San-Juan-de-la-Cruz-e1396355180937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="421" height="306" src="https://2.bp.blogspot.com/-b-mXQP-2ZY0/XBIqqrZ7IFI/AAAAAAAABaY/FuiwrnLXTowcj9btB46TRjYe1tdJf7qDwCLcBGAs/s400/San-Juan-de-la-Cruz-e1396355180937.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Cada any el 14 de desembre, al temps més àlgid de
l’Advent, celebrem la memòria de Sant Joan de la Creu, que els liturgistes més
acèrrims poden considerar inoportuna. No ho és pas per a mi, que estimo molt
Joan de la Creu, no solament com a poeta sublim, sinó com a mestre espiritual.
Per aquest motiu he volgut escriure una reflexió general d’Advent a partir de
tres estrofes del seu </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Càntic Espiritual</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">.
El seu poema és llarg, consta de 40 estrofes, de les quals no hi ha res a
malbaratar. Tot ell s’aguanta sobre el canemàs del llibre bíblic del </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Càntic dels Càntics</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, interpretat d’acord
amb la tradició cristiana dels grans autors que l’han comentat, des d’Orígenes,
al segle III, fins a Sant Bernat, al segle XII, passant per Gregori de Nissa i
Ambròs, com un diàleg amorós entre Jesucrist i l’ànima creient (o l’Església
personificada en l’ànima creient).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per a Sant Joan de la Creu tot s’esdevé en un temps
nocturn, però aclarit per la celístia (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
noche passiva del alma</i>”, ell li diu). És el temps de la fe i de l’esperança
ardents, mogut per una ardorosa i inflamada caritat. És el temps que va de
l’Ascensió del Senyor a la seva Segona Vinguda, quan es revelarà tal com és i
consumarà la seva unió esponsal amb la humanitat salvada i amb l’ànima creient,
de manera personal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El punt de partença del Càntic és la constatació que ja
va fer Isaïes: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vere tu es Deus
absconditus, Deus Israel Salvator</i>”, “En veritat que ets un Déu amagat” (Is
45:15). I, a partir d’aquesta constatació, comença la recerca delerosa, buscant
les petjades de l’Estimat que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">mil
gracias derramando pasó por estos sotos con presura</i>”, intentant d’escoltar
la veu, o almenys l’eco de la veu de l’Estimat: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En los ríos sonorosos, en el silbo de los aires amorosos, en la noche
sosegada, la música callada, la soledad sonora, aquella que recrea y enamora</i>”.
Esperant sempre que Crist, l’Espòs, (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
ciervo vulnerado</i>”) aparegui i li digui: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vuélvete, paloma, que el ciervo vulnerado por el Otero asoma</i>”. En
la dinàmica de l’aplicació dels sentits en la recerca de l’Estimat, també
l’olfacte juga el seu paper, com ja indicava el Càntic bíblic. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Post te curremus in odorem</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">unguentorum tuorum”</i>, “Correrem rere teu
seguint l’olor del teu perfum” (Cant:1:3). Joan de la Creu ho tradueix
d’aquesta manera: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ven, austro que
recuerdas los amores, aspira por mi huerto y corran sus olores y pacerá el
Amado entre las flores</i>”. El rerefons d’aquesta estrofa també pot ser allò
de Sant Pau: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bonus odor Christi sumus”,
“</i>Som la bona olor de Crist” (2Cor. 2:15) L’ànima s’ha amarat del perfum de
l’Estimat i l’Estimat s’hi complau perquè s’ha identificat tant amb Ell que
exhalen la mateixa olor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La recerca de l’Estimat és una aventura apassionant i
apassionada. L’ànima posa en joc totes les seves energies per propiciar
l’encontre amb l’Estimat, amb voluntat ferma i determinada, altrament no val la
pena començar l’aventura. Joan de la Creu ho expressa en aquesta estrofa, molt al
començament del poema: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Buscando mis
amores, iré por esos montes y riberas, ni cogeré las flores, ni temeré las
fieras y pasaré los fuertes y fronteras</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquest camí de recerca pot ser ardu i costerut, però, enmig
de la nit, de tant en tant s’obre una clariana, i l’Estimat permet que l’ànima
percebi la seva presència, tot i restar amagat. És allò de Moisès al Sinaí quan
es delia per veure Déu i Déu li digué: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Videbis
posteriora mea</i>”, “Em veuràs només d’esquena, perquè ningú no em pot veure
de cara i continuar vivint” (Ex 33:23). “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Descubre
tu presencia, y máteme tu vista y hermosura, mira que la dolència de amor que
no se cura sino con la presencia y la figura</i>”. Però en la nit de la fe en
què ens movem només podem veure Jesús reflectit borrosament, “com en un
mirall”, diu Sant Pau (1 Cor 13.12). Però per a l’ànima enamorada veure l’Espòs
reflectit en un mirall enmig de la nit ja és molt. Per això diu l’estrofa 12: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oh, cristalina fuente, si en esos tus
semblantes plateados formases de repente los ojos deseados, que tengo en mis
entrañas dibujados</i>”. Estem dissenyats per Déu Creador en Jesucrist i per a
Jesucrist; la mirada amorosa de Déu creador i de Jesús, el nostre mestre i
redemptor, la portem impresa, per fabricació, al fons del cor. Ja ho deia Sant
Agustí quan anomenava Déu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">intimior
intimo meo, superior summo meo”, “</i>més íntim que la meva mateixa intimitat i
més amunt que el punt màxim a què puc aspirar”. La presència de l’Estimat que
ens mira la portem dintre, però al mateix temps és inabastable. Ja ho deia el
text bíblic del Càntic (2:9): “El meu estimat és com un cérvol jove saltant per
les collades. Mireu-lo guaitant per la finestra, espiant per entre les
gelosies”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els evangelis parlen sovint de la mirada de Jesús, per
exemple en el passatge del jove ric “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">intuitus
eum dilexit eum”</i>, “i, mirant-lo fit als ulls, el va estimar” (Mc 10:21).
Per a Joan de la Creu aquesta mirada de Jesús és santificant i salvadora; tot
és qüestió de deixar-se mirar i de sostenir aquella mirada. L’estrofa 24 diu: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cuando tu me mirabas su gracia en mí tus
ojos imprimían; por eso me adamabas, y en eso merescían los míos contemplar lo
que en ti vían</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La vida del cristià, tot i que transcorre sempre en la
nit de la fe, està solcada d’encontres amb l’Estimat, que són ja una
pregustació sacramental i mistèrica, del definitiu encontre esponsal. La
comunió eucarística n’és un exemple. Per això acabem el comentari de Càntic amb
l’estrofa 18, que Joan de la Creu refereix al cimal de la vida mística: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En la interior bodega de mi Amado bebí y
cuando salía, de toda aquella vega, ya cosa no sabía y el ganado perdí, que
antes seguía</i>”. La dinàmica de l’Advent no consisteix solament a preparar-se
espiritualment amb esforç voluntariós per a l’encontre, sinó que, per a Joan de
la Creu, implica abandonar-se als impulsos de l’amor i no pretendre controlar
els temps ni el ritme d’Aquell que arribarà com un lladre “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ecce venio sicut fur</i>”, diu Jesús a l’Apocalipsi (16:15). “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pues si de hoy más no fuere vista ni
hallada, diréis que me he perdido; que, andando enamorada, me hice perdidiza y
fui ganada</i>”.<span style="color: #c00000;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-58969066659560689882018-10-29T02:45:00.000-07:002018-12-13T01:48:29.743-08:00Colligite fragmenta 14<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: #c00000; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">El teorema axial de l’eclesiologia d’Urs
von Balthasar</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hans Urs von Balthasar (Lucerna, 1905 – Basilea, 1988) és un dels
teòlegs més grans del segle XX. Va ser jesuïta entre 1928 i 1950, però va
deixar la Companyia per fundar l’institut Secular “Societat de Sant Joan”.
Balthasar va ser un dels grans absents del Concili Vaticà II, però la seva
consigna “Cal ensorrar els bastions” va estar molt present en tots aquells que
volien una Església més dialogant i paticipativa. En contrast amb una teologia eclesiàstica en ús que fragmenta
en tractats i matèries diferents el dogma cristià, Balthasar proposa sempre
una visió global de grans relats i de grans
síntesis. La seva gran trilogia es diu: <i>Glòria
o Estética teológica </i>(7 vols.), <i>Teodramàtica </i>(5 vols.)<i> </i>i <i>Theologica</i>
(3 vols.). </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-VJHr7oC0l7k/W9bOc24rujI/AAAAAAAABXE/20O1KmW33KwdNL7skrBvFY28MPmjozNSACLcBGAs/s1600/1.-%2BHans-Urs-von-Balthasar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="661" height="293" src="https://3.bp.blogspot.com/-VJHr7oC0l7k/W9bOc24rujI/AAAAAAAABXE/20O1KmW33KwdNL7skrBvFY28MPmjozNSACLcBGAs/s400/1.-%2BHans-Urs-von-Balthasar.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una reflexió teológica sobre l'Església no es pot fer a base de fragments extrets del NT per recolzar les
institucions de l’Església, el primat de Pere, la Jerarquia, els set sagraments, etc. Cal arribar
a l’ànima de l’Església i endinsar-se en el fet vivent de Jesús i de la
constel·lació que es va formar al seu voltant. L’Església no té ni ha
de tenir llum pròpia, sinó que reflecteix, com la d’un sistema solar que té per centre
Jesucrist, “Llum del Món”. L’eclesiologia ha de néixer a partir d’aquesta constel·lació de deixebles, en
la qual brilla i a partir de la qual podem conèixer la lluminosa figura de
Jesús. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Aquesta comunitat de deixebles, seguidors enamorats de Jesús, l’anomenem Església, que no és mai un fet
social, una societat per molt perfecta que vulgui ser, una estructura
jurídica o cos estàtic, sinó una <i>communio</i> dinàmica amb carismes diferents i contrastats,
impulsats tots ells per l’Esperit Sant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Balthasar dibuixa el seu teorema
eclesial com si fossin els quatre punts cardinal o una creu<b>: el principi petrí</b> o de Pere, <b>el
paulí</b> o de Pau; <b>el principi joànic, </b>el deixeble estimat de Jesús i també el carisma de <b>Jaume</b>, el germà del Senyor. Aquests quatre apòstols no són uns exemples
que cal imitar, sinó<i> </i>per damunt de
tot són <i>typos </i>en el sentit més fort
de la paraula grega, "shapes", que diuen els anglesos. Segells matrius que marquen i donen forma a
l’Església de tots els temps i per sempre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No hem esmentat encara el
principi bàsic, el que es troba a la confluència dels quatre carismes contrastats,
de vegades en tensió, que hem enumerat abans. Aquest principi bàsic i fonamental
és el </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">principi marià, </b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">el de Maria la “Mare del Senyor”, que aplega amb un amor
embolcallant els deixebles en el cenacle on reben l’Esperit Sant. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Balthasar descriu el principi marià com el més
bàsic. El centre de l’Església no és Pere, sinó María en comunió i en sintonia amb
la qual rebem l’Esperit Sant. </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-5Wpd04sjDGw/W9bOtFbK7pI/AAAAAAAABXM/xUA8OC7Ypccieq_sP9cNAlS6__JzcKkAQCLcBGAs/s1600/2.-%2BGRECO067.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="719" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-5Wpd04sjDGw/W9bOtFbK7pI/AAAAAAAABXM/xUA8OC7Ypccieq_sP9cNAlS6__JzcKkAQCLcBGAs/s640/2.-%2BGRECO067.jpg" width="284" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Balthasar creu que el teorema axial
es podria amplificar amb molts altres carismes que també són importants en els evangelis. Esmenta
la funció de Josep, pare legal de Jesús, el seu silenci i la seva docilitat a
fer efectius els plans de Déu; el
carisma de Maria Magdalena, “<i>apostola
apostolorum</i>”, el de Marta, Maria i Llàtzer, els cordials amics de Jesús, els carismes de Nicodem i Josep d’Arimatea; el de Maties, que arriba a l’apostolat per sorteig, i fins i tot el de
Judes, el prototipus dels traïdors de tots els temps. Tots ells formaren part
de la constel·lació de Jesús i podrien ser ocasió d’altres axiomes diferents.
Balthasar sempre obre camins i mai no tanca les portes que ell obre.<o:p></o:p></span></div>
<b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">1.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></b><b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El Principi Marià</span></b><br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El principi marià és el
comú denominador de tots els seguidors de Jesús. El cor o l’ànima de Maria
queda compendiada en el <i>Fiat</i> de
l’Anunciació, en la humilitat de ser serventa de Déu del <i>Magníficat, </i> i sobretot en aquell “Maria conservava totes aquelles coses en el seu cor i les meditava“
(Lc 2:19) fent-les vida de la seva vida.
Tot i que a vegades tant ella com Josep se sentien sobrepassat i “no comprenien...” (Lc 2:49), com sovint
ens passa a nosaltres. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Maria va donar un cos humà al Fill de Déu perquè el Verb de Déu pogués ser home entre els homes i inserir
en la història humana el Regne de Déu. També el deixeble i l’Església
discipular han de prestar la seva carn, el seu cos i la seva ànima a Jesucrist perquè, per obra de l’Esperit Sant,
Jesús s’encarni en ella cada dia i l’obra de Jesús continuï fermentant la història
de la Salvació.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-F2cNeZUKPF0/W9bPRjuiE5I/AAAAAAAABXU/n4gazB6hsYcJ4SNp3dVCpw9btjwuwD87QCLcBGAs/s1600/3.-%2B%2BCella-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1268" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-F2cNeZUKPF0/W9bPRjuiE5I/AAAAAAAABXU/n4gazB6hsYcJ4SNp3dVCpw9btjwuwD87QCLcBGAs/s320/3.-%2B%2BCella-3.jpg" width="252" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per a Balthasar la mariologia no pot ser mai una enginyosa lletania de grandeses, glòries i privilegis aplicats a
Maria. Al llibre <i>Assaigs Teològics</i>, el tractat dedicat a escatir la funció de Maria en la història de
la Salvació, es titula significativament <i>Sponsa Verbi.</i> L’extraordinària funció de
Maria en l’obra redemptora de Crist no
radica en el fet material de ser la mare biològica de Jesús, sinó en la seva
relació esponsal amb la Paraula de Déu encarnada en el seu si. “Benaurat el
ventre que et va portar i els pits que t’alletaren! Benaurats, més aviat els
qui escolten la Paraula de Déu i la guarden” (Lc 11-27, 28). El fet carnal, “la
carn no serveix per a res” (Jo 6:63). “La teva mare i els teus germans són aquí
i et busquen. Qui és la meva mare i els meus germans? Aquell qui faci la
voluntat del meu Pare, aquest són la
meva mare, els meus germans i germanes”. (Mt 12:47). El lloc de Maria en la
Història de la Salvació, en el dia a dia de l’Església i de l’ànima, és crear i
nodrir l’ambient càlid femení i maternal
on es realitza l’encontre i l’assimilació de la Paraula encarnada de Déu.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-7WBhyHfFiFM/W9bPi3wHj6I/AAAAAAAABXc/cb9_ZAE_Nb4Pjqf9b1wwmrdpW76Sdo8WACLcBGAs/s1600/4.%2BGLYKOPHILOUSA.%2BDetall.%2B%2BFinal%2BS.%2BXII%252C%2B%2B%2B115%2Bx%2B71%252C5%2Bcm.%2B%2B%2528ATENES%2B%252C%2B%2B3%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1235" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-7WBhyHfFiFM/W9bPi3wHj6I/AAAAAAAABXc/cb9_ZAE_Nb4Pjqf9b1wwmrdpW76Sdo8WACLcBGAs/s320/4.%2BGLYKOPHILOUSA.%2BDetall.%2B%2BFinal%2BS.%2BXII%252C%2B%2B%2B115%2Bx%2B71%252C5%2Bcm.%2B%2B%2528ATENES%2B%252C%2B%2B3%2529.jpg" width="246" /></a></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">2.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></b><b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El principi petrí</span></b></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">És evident que
l’Església no és Pere i només Pere, un Pere que ofega i exclou tots els altres
carismes suscitats a l’entorn de Jesús. Tanmateix, tots els altres carismes, per voluntat de Crist, han d’existir dins la
comunió de Pere, com a roca sobre la qual Crist edifica la seva Església (Mt
16:18) i també per la missió rebuda,
després d’un incisiu examen d’amor, de pasturar les ovelles i els anyells de
Crist (Jo 2: 15-17). Pere encarna la missió pastoral: ser pastor i anar al davant d’una ramada
sovint difícil de mantenir-ne la unitat, esperonant les ovelles més ressagueres i
frenant les més agosarades i creatives perquè el ramat no es dispersi ni es
perdi cap ovella. Pere és l’apòstol dels componiments que no satisfan ni els
uns ni els altres, ha de practicar habitualment allò d’<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>una de calç i una de sorra” per a salvaguardar la unitat que Jesús desitja
amb tot l seu cor “ut omnes unum sint” (que tots siguin u), que no es trenqui
la túnica inconsútil de Jesús, que càpiguen tots sense que no es trenqui la
xarxa. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Qui més mals de cap ocasiona a Pere és Pau. Pere, en el seu apostolat al
litoral de Joppe, havia impulsat l’agregació dels pagans no jueus a l’Església.
Recordeu la història del centurió Corneli (Ac.10), però a Antiòquia canvia
de direcció i topa amb Pau. Quan van arribar-hi els jueucristians de Jaume que
exigien la dietètica jueva, el menjar <i>kosher</i>
i altres costums jueus als cristians no jueus, Pere, que abans mantenia una
praxis oberta, va canviar de bàndol i Pau va saltar. Diu: <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>Me li vaig oposar obertament perquè era notòriament reprensible... El qui
va constituir Pere apòstol del circumcisos, féu igualment amb mi per als
circumcisos” (Gal 2:7, 11-12). La dificultat d’entesa de Pau amb Pere era mútua.
Pere valora els escrits de Pau com
ambigus </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">“</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">amb punts difícils de comprendre, que molts tergiversen” (2Pe 3:15-16).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-U0OGs60HFJc/W9bQpOxhUYI/AAAAAAAABXw/UeP5d8tbZRgG0y7pWbK6BeQukjiOCPhXACLcBGAs/s1600/6.-%2BPER%2Bi%2BPAU.%2BEsc.%2BMakarij%252C%2BNovgorod.%2BMus.%2BNovgorod.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1159" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-U0OGs60HFJc/W9bQpOxhUYI/AAAAAAAABXw/UeP5d8tbZRgG0y7pWbK6BeQukjiOCPhXACLcBGAs/s400/6.-%2BPER%2Bi%2BPAU.%2BEsc.%2BMakarij%252C%2BNovgorod.%2BMus.%2BNovgorod.jpg" width="288" /></a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">3.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></b><!--[endif]--><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El principi paulí<o:p></o:p></span></b></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Tot el ministeri de Pau està
travessat per l’espasa, que és el seu emblema iconogràfic: “M’he fet jueu
entre els jueus i gentil entre els gentils... m’he fet tot per a tots per amor
a l’evangeli” (1Cor 9: 20-27). La seva vida va estar més esquinçada que la de
Pere, precisament pel gran zel que el
movia. “<i>Impendam et superimpendam</i>, em
vendria com esclau i em tornaria a vendre per les vostres ànimes” (2Cor 12:15).
Pau, el gran lluitador de la llibertat
evangèlica, constata que el seu evangeli no acaba d’arrelar, precisament pel seu
zel itinerant. Quan ell se’n va arriben altres amb un altre evangeli. “Jo sóc
de Pau, jo d’Apol·lo, jo de Cefas, i jo
de Crist. És que Crist està dividit? Pot ser que Pau ha estat crucificat per
vosaltres?” (1Cor 1:12-13).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-RTriXvfcWrA/W9bRUbrN5LI/AAAAAAAABYA/b0XPrypHc083penoxwtJgurt0gWGi7OHACEwYBhgL/s1600/7.%2BPAU%252C%2BRublev%252C%2BIconost.%2BZvenigorod%252C%2B160%2Bx%2B109%2Bcm.%2BTretiakov%252C%2528IVANOV%252C%2B33%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1060" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-RTriXvfcWrA/W9bRUbrN5LI/AAAAAAAABYA/b0XPrypHc083penoxwtJgurt0gWGi7OHACEwYBhgL/s320/7.%2BPAU%252C%2BRublev%252C%2BIconost.%2BZvenigorod%252C%2B160%2Bx%2B109%2Bcm.%2BTretiakov%252C%2528IVANOV%252C%2B33%2529.jpg" width="211" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El Crist que predica Pau no és exactament el
dels evangelis, que encara eren tradicions orals i no existien com a escrits
fixes. Pau s’ha informat bé sobre Jesús i ha investigat pel seu compte. Als seus sermons inclou “<i>loghia” </i>de Jesús que no surten als
evangèlics canònics. Diu, per exemple: “Recordeu les paraules del Senyor Jesús,
quan Ell mateix va dir: Fa més feliç donar que rebre” (Ac 20:35). El Crist que
predica Pau és global i concentrat en el fet de la crucifixió, la resurrecció i
la glorificació. Aquest Jesús ell l’ha extret de la lectura dels profetes i
l’ha experimentat en els tres anys que va viure en soledat al desert (a
l’Aràbia) on va rebre il·luminacions extraordinàries del <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>misteri guardat en el
silenci de Déu durant segles i manifestat ara”, va tenir coneixement d’“allò que l’ull no ha vist mai ni l’orella ha
sentit i que ens ha estat revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit ho escruta tot fins les
profunditats de Déu” (1Cor 2: 9-10). Pau és un enamorat de Jesucrist (“<i>Charitas Christi urget nos</i>. L’amor de
Crist ens impel·leix” (2Cor 5:14) i se sap cridat a evangelitzar i compartir el
seu evangeli: “Ai de mi si no predico l’evangeli!” (1Cor 9:16). Però Pau no vol
ser un franctirador, per això abans de començar qualsevol missió va anar a
Jerusalem a veure Pere i Jaume, el germà del Senyor “per tal de no córrer en
va”, i els va exposar “l’evangeli que no m’ha transmès cap home sinó que l’he
rebut per una revelació de Jesús” (Gal 1:11). Els apòstols aproven l’evangeli de
Pau i el confirmen com a apòstol entre
els pagans. Qui serà capaç de frenar Pau d’ara endavant?</span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pau se sap cridat per Jesús a traspassar fronteres i a anar sempre més
lluny. L’amor que sent per Jesucrist i “aquest crucificat” (1Cor 2:29)
l’esperona sempre endavant. Ell no se sent cridat a batejar, a exercir cura
d’ànimes, a procurar pacientment un creixement harmoniós dels fidels, que ha
suscitat (1Cor 1:17) sinó a predicar “on el Crist no ha estat anomenat, per tal de no edificar sobre el
fonament d’altri (Rm 15:20). El carisma de Pau és el d’obrir camins perquè
l’evangeli arribi fins als extrems de la terra. Pau és impacient i inquiet de
mena. Ha estat elegit apòstol al marge dels Dotze de manera carismàtica, per
això ell es considera “<i>tamquam
abortivus</i>... com un avortó i el més petit de tots els apòstols”
(1Cor 15:8-9). La posició carismàtica de Pau dins les coordinades eclesials és
singular. Pere a Roma, Joan a Efes i Jaume a Jerusalem tingueren successors
naturals. Pau no. Únicament un cristià pot sentir-se hereu de Pau per analogia
i sempre la seva vocació carismàtica necessitarà del reconeixement i de la
comunió amb Pere. Curiosament Pere i Pau van morir a Roma en unes mateixes
circumstàncies. El martiri a Roma els va agermanar, ells que eren tan diferents:
tanmateix, la memòria cristiana ha llimat les diferències i constitueixen una unitat, com si fossin bessons. Pere i Pau presideixen i encapçalen
el col·legi apostòlic, són els “<i>archichoreus</i>” els que dirigeixen i
marquen el pas del cor apostòlic. Pere és la pedra i el fonament, Pau el Doctor
per antonomàsia. Formen un quid-unum.</span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
<br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-40sFWPA859g/W9bRs-Ao3nI/AAAAAAAABYU/f4cINlLh3cMppgIIzonqPQo1IlpPyNHkwCLcBGAs/s1600/8.-%2B%2528PATMOS%2B%2B%2B%2B%2B031.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1576" data-original-width="1600" height="393" src="https://4.bp.blogspot.com/-40sFWPA859g/W9bRs-Ao3nI/AAAAAAAABYU/f4cINlLh3cMppgIIzonqPQo1IlpPyNHkwCLcBGAs/s400/8.-%2B%2528PATMOS%2B%2B%2B%2B%2B031.jpg" width="400" /></a></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></b><!--[endif]--><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"> El carisma de Joan<o:p></o:p></span></b></span></span><br />
<br /></div>
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--8YzHsm1qM0/W9bSDMr2ByI/AAAAAAAABYk/ZNYCRt8fHushXVmnFf4Bft2iwHMvBdXtwCLcBGAs/s1600/9.%2B42.Cena.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1224" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/--8YzHsm1qM0/W9bSDMr2ByI/AAAAAAAABYk/ZNYCRt8fHushXVmnFf4Bft2iwHMvBdXtwCLcBGAs/s320/9.%2B42.Cena.jpg" width="244" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El principi joànic és tan essencial dins el teorema axial de
l’Església com el de Pere i Pau, talment que, sense el carisma de Joan, l’Església
deixaria de ser <i>communio</i> per
esdevenir estructura o màquina propagandística. Joan és per damunt de tot el “Deixeble
que Jesús estimava”. Balthasar accepta la diferència de persones distintes entre
Joan el fill del Zebedeu, que era galileu, i el Deixeble estimat, al qual la tradició també ha anomenat Joan,
que era de Jerusalem i que tenia accés lliure a la casa del Summe Sacerdot,
Caifàs. Aquest Joan i Andreu, el germà de Pere, pertanyien
al grup de deixebles de Joan Baptista, i allà van conèixer Jesús, que també
pertanyia al grup, on rebia el renom de “l’Anyell”, per la seva mansuetud en
contrast amb el caràcter fogós i contundent del Baptista (“Ecce agnus Dei”). Al
cercle religiós del Jordà, com en el conegut del Qumran, es conreava una
teologia mística i simbòlica, de dicotomies llum-tenebres, mort-vida, i del
significat del vent, del foc, de l’aigua, del pa, del vi, etc. </span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<br />
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span>
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-O8ircnKyUHc/W9bRFcxlx2I/AAAAAAAABYE/ThBJOJorRsQ8PhiLdqGnF1MC7ltKE3PJwCEwYBhgL/s1600/10.-%2BGRECO471.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1112" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-O8ircnKyUHc/W9bRFcxlx2I/AAAAAAAABYE/ThBJOJorRsQ8PhiLdqGnF1MC7ltKE3PJwCEwYBhgL/s400/10.-%2BGRECO471.jpg" width="277" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En aquell
ambient Joan el Deixeble va intimar amb Jesús. El quart evangeli, escrit pel
Deixeble o pel seu entorn més pròxim, comporta moltes al·lusions aplicades a Jesús
de la teologia mistica del Jordà. Quan Jesús abandona el grup del Baptista,
després de la forta experiència del baptisme, Joan i Andreu el van seguir a
Galilea “Rabbi, ubi habitas? Venite et videbitis. Venerunt ergo et viderunt et
apud eum manserunt. Erat quasi hora
decima. Mestre on t’allotges? Veniu i veureu. Hi anaren i veieren i van
romandre amb ell. Eren com les quatre de la tarda” (Jo 1: 35-40). Aquell “vine i
veuràs” i aquell “romandre” marquen l’essencial del carisma de Joan. El Baptista
era l’amic de l’Espòs (Jn 3:29), però l’Espòs de veritat és Jesús. Joan, ja
vell a Patmos, a l’Apocalipsi, descriu “les Noces de l’Anyell” i
l’Església com a Esposa. Joan és l’únic
que reporta el <i>logion </i>de Jesús: “Manete in
dilectione mea” (Jo 15:9). El carisma de Joan és precisament aquest romandre
perseverant en l’amor. Al final del seu evangeli Joan torna a l’inici del seu
seguiment amb Jesús. Jesús diu a Pere: “Segueix-me”, Pere es gira i veu el
Deixeble que Jesús estimava i li diu: <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>Senyor, i aquest què?” Jesús li respon:
“Si vull que es quedi fins que jo vingui, a tu què? Tu segueix-me. Així es va
difondre el rumor entre els germans que aquell deixeble no moriria...” (Jo
21:19-23). Ell és l’amor que roman, </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">“</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">la caritat major que no passarà mai”, de
què va parlar Pau (1Cor 13:13). </span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="" style="clear: both;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Joan estableix una relació molt especial amb Pere. Pere és el “ministeri”, la responsabilitat
pastoral, Joan és l’amor del deixeble envers el mestre. Jesús, abans de confiar
el ministeri pastoral a Pere, li reclama “un amor més gran que els altres”. El
ministeri exigeix sempre un amor més gran. Ben significativament els Sinòptics
anomenen Pere “Bar-Jonas”, en canvi, el Quart li diu “Simó, fill de Joan” (Jo
21:15), suggerint una relació de filiació del govern pastoral envers l’amor
joànic. Pere i Joan corren tots dos cap al sepulcre el matí de Pasqua. El
deixeble corre més i arriba més aviat, però deixa que Pere entri el primer.
“Aleshores entrà també el Deixeble, va veure i va creure” (Jo20: 1-9). El carisma de Joan encarna l’amor
contemplatiu, que sintonitza immediatament amb Jesús i esdevé perspicaç,
intuïtiu. A l’aparició del llac de Galilea, és el Deixeble que enmig de la
foscor i de la boirina descobreix: <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>És el Senyor”. Pere, que anava nu, es va
cenyir la brusa i es tirà a l’aigua (Jo 21:7-8). El de Pere i el de Joan són
dos principis que van molt junts, Pere necessita l’amor joànic per a respondre
adequadament al Senyor, però Joan conserva la seva missió, que és diferent de
la de Pere. Pere no pot absorbir Joan. És impossible reduir l’amor al
ministeri, a la pastoral, a l’apostolat, a l’activitat.</span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una
altra característica, i no és la menor, del principi Joànic és que el Deixeble
va rebre la Mare de Jesús a casa seva. Jesús,
morint, no va confiar la seva mare a la parentela, com era el més natural, sinó
al Deixeble estimat. I també el cristià, només al costat del Deixeble, podrà viure intensament el principi marià que
és central dins l’Església. La vida dels religiosos o la monàstica pot ser
petrina o paulina, però eminentment és joànica, la de l’amor més gran, que rep
Maria a casa seva com a Mare.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ha
estat dit que el Catolicisme Romà és exageradament petrí, com el protestantisme
és paulí i l’Ortodòxia és joànica. És una caricatura, però que té un fons de
veritat. L’ecumenisme no serà fer prevaler un principi sobre un altre, sinó el
d’aprofundir i revitalitzar molt més el principi marià per trobar entre tots un
nou equilibri. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">5.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></b><!--[endif]--><b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L’Església de Jaume<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-VlMQoejq6JM/W9bRIzgV0MI/AAAAAAAABYI/3-kLmrqlWZU9L8ARZxshIJPkE-qZj6QcACEwYBhgL/s1600/11.-James-the-Just.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="280" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-VlMQoejq6JM/W9bRIzgV0MI/AAAAAAAABYI/3-kLmrqlWZU9L8ARZxshIJPkE-qZj6QcACEwYBhgL/s320/11.-James-the-Just.jpg" width="230" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Aquest principi és el
més difícil de definir o, més ben dit, no ha estat mai ni ho estarà ben definit.
Els evangelis parlen de dos apòstols que es diuen Jaume, i Pau i els Actes
n’esmenta un altre <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“</span>Jaume, germà del Senyor” que tenia un cert rang apostòlic.
Balthasar, en dissenyar el carisma de Jaume, es refereix principalment al germà
del Senyor com a cap de l’Església de Jerusalem,. L’Església de Jaume és
l’Església de la Circumcisió, real o metafòrica. Jaume personifica l’Església
que se sent lligada a la Llei i a les obres que prescriu la Llei. En els temps
apostòlics l’Església dels jueus conversos era la majoritària amb escreix. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quan
els apòstols i Pere abandonen Jerusalem, cap a l’any 43, s’hi queda com a cap
de la Comunitat Jaume, el Germà del Senyor. Hi havia el seriós perill
d’instituir en l’Església un “califat” de parents de Jesús, per això els
evangelis retreuen sovint la incredulitat i oposició a Jesús de la seva
parentela. Amb tot, en els moments de la crucifixió la parentela era a
Jerusalem per defensar Jesús i Maria era al peu de la creu. Després de la
Resurrecció els parents del Senyor perseveraren
al cenacle al costat dels apòstols (Ac 1:14) i ja no es mogueren de Jerusalem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L’experiència
de la venda obligatòria de les propietats i l’establiment d’una caixa comuna,
en l’expectació del pròxim retorn del Senyor, va ocasionar la bancarrota de la comunitat, que hagué de dependre de la
subvenció de les esglésies filials. Si haguessin preguntat a Pere o a Pau quina
era la primera comunitat cristiana, la mare de totes les altres, haurien
respost decididament que era la de Jerusalem i que tot cristià tenia
l’obligació de contribuir al seu sosteniment, perquè les altres comunitats no
jueves només eren una prolongació d’Israel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">De
l’àmbit de Jaume no tenim més escrits canònics que la carta de Jaume, germà del
Senyor, escrita entre l’any 50 i 60, i
la de Judes, “germà de Jaume” al qual va succeir, en raó del “califat”, com a
cap de l’Església de Jerusalem. Amb la caiguda de Jerusalem i la Guerra del
70-73. La comunitat judeocristiana fou dispersada i quedà polvoritzada en
multitud de grupuscles en països i ambients semites, d’on sortiren multitud d’apòcrifs, plens
d’extravagàncies i d’heretgies. Les heretgies més impensables neixen
precisament d’aquests grups fanàtics de Llei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Els membres de l’Església de tots els temps que
podríem emmarcar en el carisma de Jaume serien els cristians legalistes, els que s’aferren
durament a les tradicions i rebutgen els carismes de Pere i sobretot el de Pau,
són els integristes que es troben a tot arreu -catòlics romans, protestants i
ortodoxos. Balthasar creu que aquesta sensibilitat cristiana ha de tenir també
un lloc dins els eixos eclesials, per poc que conservin quelcom del principi marià.</span><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Però hi ha més. L’Església no obtindrà la seva plenitud fins que “els
israelites als quals pertanyen la filiació, la glòria, l’aliança i les
promeses, i el Crist segons la carn” (Rm 9:2) entrin a formar part de
l’Església com a “Ecclesia ex Synagoga” fraternalment unida a la “Ecclesia ex
genitibus”, que són les dues formes matrius de l’Església. L’Epistola als Romans cap. 9-11, parla del
misteri d’Israel i de la promesa irretractable que ha rebut de Déu. La conversió
d’Israel significarà la plenitud de l’Església volguda per Déu. Com és evident
això va per llarg i marcarà un altre equilibri de forces i carismes eclesials, en
què Josep i el Baptista tinguin molt més
joc.<b><span style="color: #c00000;"> </span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b><span style="color: #c00000;"><br /></span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-mPeuFw6oyQg/W9bTP3HVl_I/AAAAAAAABY4/9ZeV4-nboFwfJATippKV-tZoxbQOEdX6ACEwYBhgL/s1600/12.-Sabina-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1166" data-original-width="785" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-mPeuFw6oyQg/W9bTP3HVl_I/AAAAAAAABY4/9ZeV4-nboFwfJATippKV-tZoxbQOEdX6ACEwYBhgL/s400/12.-Sabina-1.jpg" width="268" /></a></div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-HaMxJyDG-bs/W9bTUTmJQVI/AAAAAAAABY8/J4zVaw_SoagknQlMXKu5XAKF93L-9wpCACEwYBhgL/s1600/13.-Sabina.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1158" data-original-width="831" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-HaMxJyDG-bs/W9bTUTmJQVI/AAAAAAAABY8/J4zVaw_SoagknQlMXKu5XAKF93L-9wpCACEwYBhgL/s400/13.-Sabina.2.jpg" width="286" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">De moment el principi de Jaume està bastant vacant, fora dels cristians
tradicionalistes i de les petites
comunitats de jueus-messiànics, acollits dins l’Església Catòlica o les
Protestants.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-yKT3nwH5vRs/W9bU9ewUszI/AAAAAAAABZE/CX6L1jixTioDGgF9OilLGmcU0c9ebiPmQCLcBGAs/s1600/14.-images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="189" data-original-width="267" src="https://2.bp.blogspot.com/-yKT3nwH5vRs/W9bU9ewUszI/AAAAAAAABZE/CX6L1jixTioDGgF9OilLGmcU0c9ebiPmQCLcBGAs/s1600/14.-images.jpg" /></a></div>
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-9nxsE9Hoi2E/W9bVM230QSI/AAAAAAAABZM/UpMVws0Al3cidtwlIxDkRdMHoI8ZGIIngCLcBGAs/s1600/15.-%2Bservice.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://2.bp.blogspot.com/-9nxsE9Hoi2E/W9bVM230QSI/AAAAAAAABZM/UpMVws0Al3cidtwlIxDkRdMHoI8ZGIIngCLcBGAs/s320/15.-%2Bservice.jpg" width="320" /></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Són jueu convertits que no volen renunciar a les seves arrels nacionals
i religioses jueves i troben en el cristianisme un desenvolupament carismàtic de
la seva fe. Celebren el <i>Sabbat</i>, que el
fan acabar amb l’eucaristia cristiana dominical. Són un tast per endavant de l’Israel de Déu que finalment reconeix el
Messies.<b><span style="color: #c00000;"> </span></b></span></span></span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-37131693047359948082015-10-05T01:07:00.001-07:002015-10-05T01:07:23.581-07:00Sapientia sanctorum - 13<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #990000;">Els àngels</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Habitualment en la predicació que
fem a l’església el tema dels àngels és evitat i considerat relliscós. Si la
gent amb prou feines creu en Déu, com hem de pretendre que creguin en els
àngels! I per l’extrem contrari ens trobem amb el cas de molta gent que no creu
en el Déu de la Bíblia ni en cap Déu personal, però que encarrilen la seva
religiositat en el culte als àngels, com a éssers intermediaris entre allò que
és desconegut i la realitat viscuda de cadascú, dotats d’un poder màgic que
podem decantar, gairebé màgicament, segons les conveniències de cadascú. Per
aclarir el problema, la solució no està en amagar-ho i amputar una part de la
nostra fe cristiana ni tampoc a rebatre amb apologètica contundent les
desviacions d’una pietat popular desorientada que va per camins de l’esoterisme
i de la màgia. Crec que és bo de tornar a llegir la Paraula de Déu per esbrinar
la naturalesa i la funció d’aquests éssers espirituals que formen el món
invisible, aquell que Déu va crear abans del món visible, con diem en el Credo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9RPUxkGrP6o/VhIvB_ukq2I/AAAAAAAABJE/HsiRSGxfN2M/s1600/Copia%2Bde%2BGRECO101.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-9RPUxkGrP6o/VhIvB_ukq2I/AAAAAAAABJE/HsiRSGxfN2M/s400/Copia%2Bde%2BGRECO101.jpg" width="375" /></a></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La Bíblia parla d’ells constantment,
des de les primeres pàgines del Gènesi fins a l’Apocalipsi. La transcendència
de Déu és tan immensa que no la podem imaginar si no a través de la seva glòria,
que els àngels transparenten i la fan concebible i imaginable per a la ment
humana. Tanmateix, ja des de la primeria del cristianisme, els guardians de les
comunitats hagueren de cridar l’atenció als desviaments de l’angelologia. La
religiositat popular, des de sempre, corre el risc d’entretenir-se i de
centrar-se en qüestions secundàries i d’oblidar allò que és essencial. Déu va
crear els àngels abans dels segles, i els va crear com a éssers espirituals,
immaterials, pura força sota les ordres de Déu, i els va crear a imatge de
l’Esperit Sant, per a ser enviats i per a servir els designis de Déu com eren a
la creació del món material i de l’ésser humà. Si els àngels foren creats a
imatge de l’Esperit Sant, Déu va crear l’home a imatge del Fill i el va crear
ja predestinat a la filiació divina. En la Bíblia és un fet molt habitual que
el fill gran ha d’ocupar-se del fill petit, que resulta el preferit del Pare:
tenim els casos d’Esaú i Jacob, de Jacob que prefereix el petit Benjamí, i en
el Nou Testament trobem la paràbola del Fill Pròdig, en què el germà gran, que
mai no s’ha apartat del pare i de la casa paterna, ha d’alegrar-se del retorn
del fill petit, feble i poc entenimentat. Als àngels, com a germans grans de
tot allò que Déu ha creat, els correspondrà de ser servidors no solament de
Déu, sinó sobretot del gran i estremidor
designi de Déu: l’Encarnació del Verb, que el Fill de Déu hagi volgut esdevenir
home i hagi encetat una empresa inaudita en el món material, com és la
santificació de l’home i de totes les coses per obra de l’Esperit Sant. I en
aquesta magna empresa els àngels juguen un paper important; precisament foren
creats per això.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Com s’ho fan? Els àngels són agents
de Déu, que actuen des de les estructures invisibles de la realitat en què ens
movem. Però el fet de ser “força de Déu” i invisibles els atorga un caràcter
enigmàtic perillós i seductor; per això sant Pau ha de posar en estat d’alerta
la comunitat cristiana sobre el paper subordinat dels àngels envers Jesucrist i
fins i tot envers l’Església, a la qual serveixen. Diu sant Pau: “Si un àngel
gosava anunciar un evangeli diferent de l’evangeli de Jesús, que sigui anatema”
(Gal 1:8). I afegeix en un altre lloc que també ells necessiten conèixer, per
mitjà de l’Església, els variadíssims recursos de la saviesa de Déu, segons els
designis amagats des de tots els segles (Ef 3:10). De res no serveix a un
cristià parlar la llengua dels àngels si li mancava l’amor a Jesucrist (1Cor
13:7); més encara, els cristians que han assolit una unió perfecta amb
Jesucrist, un dia judicaran els àngels (1Cor 6:3). La carta als Hebreus tracta
prolixament sobre la supremacia de Jesús sobre els àngels i conclou: “Tots el
àngels són esperits enviats a servir en ministeri (ministrantes) a favor del
qui han d’heretar la salvació” (He 1:14). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-vK4FrISs8sM/VhIvPmiUsaI/AAAAAAAABJM/m8ota8uHfLQ/s1600/Copia%2Bde%2BAN%25C3%2592NIM-4.%2BSeguidor%2BVerrocchio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="342" src="http://4.bp.blogspot.com/-vK4FrISs8sM/VhIvPmiUsaI/AAAAAAAABJM/m8ota8uHfLQ/s400/Copia%2Bde%2BAN%25C3%2592NIM-4.%2BSeguidor%2BVerrocchio.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Quan els àngels no envaeixen
l’esfera divina i ocupen el lloc que els correspon, no destorben gens ni mica
en la vida cristiana, ni en la comprensió del misteri de Déu, ans al contrari,
ens són un ajut i pertanyen a la pedagogia que Déu utilitza per fer-nos
entendre la seva santedat radical i la seva immensa glòria, cantada per
miríades d’àngels que no paren ni de dia ni de nit de proclamar la triple
santedat de Déu. Hi ha àngels de consol, com el d’Agar i Ismael, àngels com
aquell d’Habacuc que et prenen pels cabells i gairebé t’obliguen a fer una bona
acció que mai no t’hauries imaginat. Hi ha àngels que són bons companys de
camí, com va ser Rafael per a Tobies, que amb la seva conversa eixamplen el
cor, que són previsors dels perills, savis a trobar solucions escaients, lleials
a l’amistat. També hi ha àngels que són executors de la ira divina, com aquell
que va fustigar Heliodor, opressor del Poble de Déu i profanador del més
sagrat. Els infants, els pobres, els indefensos tenen també un àngel protector
sant i terrible, que contempla Déu cara a cara. Desgraciat aquell que gosi
atemptar contra la innocència i la dignitat d’un d’aquests petits! Desgraciat
d’aquell que aprofitant-se de la seva situació privilegiada trepitgi el pobre i
el desvalgut, perquè no ho farà impunement! Déu hi està a l’aguait i enviarà
tard o d’hora els seus àngels més ardits a fer justícia a favor d’aquells que
en aquesta vida no tenen cap altre defensor sinó Déu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3JdoxRQe3sA/VhIvYZBfKmI/AAAAAAAABJU/57k0lWF_7TQ/s1600/Copia%2Bde%2BSPADARINO%2B-%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-3JdoxRQe3sA/VhIvYZBfKmI/AAAAAAAABJU/57k0lWF_7TQ/s320/Copia%2Bde%2BSPADARINO%2B-%2B1.jpg" width="176" /></a></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’Església, mare i mestra de la
nostra fe, ens fa venerar els sants àngels com a extensió de la majestat de
Déu. Els àngels són presents durant la nostra pregària, com ens fa dir el salm:
“Déu meu, us cantaré els salms a la presència dels àngels”. Els àngels
presenten les nostres peticions davant l’altar de Déu. També nosaltres,
principalment en l’Eucaristia, ens associem a la litúrgia celestial, com fa la Divina
Litúrgia bizantina quan canta el “<i>Cherubikon</i>”,
com fem els llatins quan cantem el “<i>Sanctus</i>”.
Els àngels del cel són l’exponent de la creació incorrupta i santa, que és a la
presència de Déu, i com a germans grans representen davant Déu el món i els
homes que ens debatem, enmig de les ambigüitats de la vida, esperant que tot
sigui transformat i que Déu sigui tot en tots.
Mentrestant, nosaltres, mentre
esperem el crit de l’arcàngel de l’Apocalipsi que clami que el temps s’ha
acabat, demanem sovint a Déu que ens enviï un àngel bo, un àngel de la guarda
que ens protegeixi i ens guiï per camins de pau i que al moment dels nostre
traspàs, els àngels ens surtin a l’encontre i ens duguin a la Jerusalem
celestial, on puguem fruir eternament de la santa i dolça confraternitat amb
els àngels que ens has servit i ens han guiat pels particulars i de vegades
atzarosos camins de la nostra vida.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-78164440144469620372015-04-30T04:45:00.000-07:002015-04-30T06:28:07.844-07:00Colligite fragmenta 13<h2>
<b><span style="line-height: 115%;"><span style="color: #990000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El valor cristià del treball</span></span></b></h2>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La festa del Primer de Maig no va
néixer al sí de l’Església, sinó que té el seu origen en la societat laica. El
Papa Pius XII va “cristianitzar” la festa del treball, promoguda pel món obrer
i sindical, sincronitzant-la amb la de Sant Josep Obrer. L’Església i els
cristians ens haurem d’acostumar cada vegada més a assumir valors i propostes
que ens vénen de fora i a trobar-hi el fons cristià que tenen al darrere,
sovint amagat, i considerar-les com un estímul a fer com aquell escriba savi,
de què parla l’evangeli, que treu del seu cofre “coses noves i velles” (Mt
13:52). L’humanisme laic, fill de la Il·lustració del segle XVIII, no és per
definició una obra del dimoni, sinó que,des del seu origen, té moltes llavors
de veritats cristianes oblidades o menystingues. Tancar-nos-hi fora tan neci i
desassenyat com enlluernar-nos-hi sense cap discerniment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ZLY7hED6bZs/VUIVr0pXMhI/AAAAAAAABFM/nBwjHMrs9zo/s1600/201230.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ZLY7hED6bZs/VUIVr0pXMhI/AAAAAAAABFM/nBwjHMrs9zo/s1600/201230.jpg" height="320" width="237" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Els conflictes socials que va
provocar la industrialització del segle XIX van ser un detonant perquè
l’Església reflexionés a fons i es dotés d’una “doctrina social”. Tanmateix la
formació d’una “teologia del treball” va ser una mica posterior, i no la trobem
sistematitzada fins als anys 40 i 50 del segle passat. La teologia del treball
té clares arrels bíbliques i evangèliques, aplega fragments eximis dels Sants
Pares de l’Església. Recordem les grans aportacions dels francesos PP. Chenu i
Enric de Lubac després de la Guerra i d’haver “confraternitzat” en la
Resistència a l’invasor nazi. Fins a aquella època precursora del Concili, en
la predicació i en la formació espiritual dels cristians, el treball era
considerat preferentment com un antídot contra l’ociositat, mare de tots els
vicis, o com a resultat del càstig diví que pesa sobre l’home com diu el Gènesi
(17:19): “La terra serà maleïda per culpa teva, tota la vida passaràs penes per
poder menjar d’ella, et produirà espines i cards, menjaràs el pa amb el suor
del teu front, fins que tornis a la terra d’on vas ser tret”. El Concili Vaticà
II va recollir les millors aportacions de la nova teologia del treball en el
capítol III de la <i>Gaudium et Spes</i>,
dedicat a l’activitat humana, però les al·lusions a la dignitat del treball, a
la seva justa retribució, al bé que representa el treball en la societat, segons
el designi de Déu, solquen tots els documents conciliars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Més que no l’aspecte penal o de
càstig pel pecat d’Adam i Eva, cal que llegim amb atenció la pàgina anterior,
la del relat de la creació on l’ésser humà apareix com a coronament de tot el
cosmos: “I Déu prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el conreés i
el guardés” (Gn 1:15). El treball, doncs, en el seu origen no és un càstig, una
penalitat que cal evitar tant com sigui possible, sinó l’exercici de la potencialitat
humana, de la intel·ligència, de la creativitat, del domini de l’home sobre la
matèria, de la capacitat de transformar i de millorar tota la creació que Déu li
va confiar perquè la perfeccionés i perquè s’hi perfeccionés ell mateix tot
treballant, a imatge de Déu creador. “El meu Pare treballa sempre, i Jo també
treballo”, diu Jesús a l’evangeli de Joan (5:17). Per a un cristià, la persona
que malda per viure bé sense treballar o treballant el mínim no és un espavilat
ni un afortunat, sinó una persona que renuncia a la dimensió més important de l’home
sobre la terra dominant-la, millorant-la i embellint-la i treient-ne profit. La
persona que defuig de treballar retrocedeix en l’ordre creacional al gènere
animal o vegetatiu. L’home està fet per a treballar com l’ocell està fet per a
volar. La manca de treball sobretot per a la gent jove no solament és un greu
fenomen social sinó un autèntic atemptat a la dignitat i al futur d’aquests
joves.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Cal insistir molt en aquesta
“espiritualitat del treball” i fer que amari la consciència de cada persona i
de la societat perquè del treball assumit com a vocació essencial i aportació
personal a la comunitat humana depèn l’harmonia de la persona, el
desenrotllament del país i la pau social. Hem pecat molt i estem pecant molt
quan degradem el treball i el convertim en mercaderia, en explotació de la
persona i degradació de la naturalesa en recerca de beneficis sense límits a
tort i dret. Assistim amb gran dolor i escàndol a casos flagrants de defraudació
pública, de caixes B, d’apropiació indeguda de béns col·lectius, d’abús
partidista d’allò que és de tots i que paguem entre tots, i no dubtem de
qualificar aquesta plaga menyspreable amb el nom de corrupció. Però cal que ens
mentalitzem que també és corrupció l’absentisme laboral, l’afany de fer
prevaler els capricis propis sobre el bé col·lectiu del centre de treball, la
desgana, la desmotivació sistemàtica, les trampes, el treball barroer. Certament
és un peix que es mossega la cua, perquè les causes i els efectes s’encavallen
amb conseqüències tràgiques per a tothom de manca de llocs de treball, de lleis
regressives que anul·len drets conquerits a vegades heroicament, de serveis
socials precaris i fets de mala gana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Això és molt difícil de solucionar a
cop de legislació, des del BOE, a causa de la gran desconfiança que predomina arreu, perquè
la llei sovint ja porta amagada la trampa. Cal arribar a les consciències, cal
apel·lar al principi i fonament de les motivacions de viure: què som, què fem
en aquest món, quins són els nostres objectius i quin sentit tenen. Els
cristians, que veiem i volem viure d’acord amb el projecte creacional de Déu,
ho tenim clar, i l’humanisme laic, aquell d’on va sortir la necessitat de
celebrar una festa del treball, té molts elements i molts ideals que lliguen
amb els nostres. Encara ens cal lluitar molt costat a costat per fer prevaler
la dignitat del treball i del treballador davant l’individualisme egoista i
d’una cultura que només considera el treball des d’un punt de vista purament
utilitari i mercantilista.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">
Jesús i el seu evangeli no ens donen
fórmules o receptes per a resoldre els problemes socials ni pretenen instaurar
una ciutat cristiana en oposició a les altres. La gran aportació que l’evangeli
de Jesús fa al món és la de transformar el cor i la ment de la persona segons
el meravellós designi de Déu que vol la felicitat de l’home. Deixem que Jesús i
el seu evangeli amari la nostra vida familiar, laboral i social, perquè aquesta
és la nostra vocació com a cristians i la nostra veritable aportació específica
a la proposta d’un món més just i fraternal que tots desitgem. </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-86373427846293587812015-03-04T01:04:00.002-08:002015-04-30T06:23:31.060-07:00Colligite fragmenta 12<div class="MsoNormal">
<b><span style="line-height: 115%;"><span style="color: #660000; font-size: large;">“Myself and my
Creator”. Jo i el meu Creador (Newman). Reflexions de Quaresma</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="line-height: 115%;"><span style="color: #660000; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
Les crides a la penitència i a la conversió del cor que ens fa Déu Nostre
Senyor es poden malmetre quan nosaltres diluïm la nostra responsabilitat de
pecadors en una responsabilitat anònima d’un pecat genèric o en la connatural
flaquesa de la naturalesa humana. És clar que som dèbils, però l’home lliure és
quelcom més que la seva feblesa. És clar que hi ha un pecat col·lectiu el pes
del qual ens aclapara i que va més enllà de la culpabilitat de cadascú; però en
aquesta mena de síndrome de pecat col·lectiu cadascú n’és còmplice amb el seu
pecat personal, amb el pecat que ell comet i que podria evitar. I és ací, en el
reconditori de la pròpia consciència on s’adreça la veu admonitòria de Déu i,
amb ella, la seva gràcia que sana. “Qui peca, aquest morirà. El fill no
carregarà amb la culpa del pare, ni el pare amb la del fill; sobre el just la
seva justícia i sobre el malvat la seva maldat”, deia el Senyor pel profeta
Ezequiel (Ez 18:20).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">“Myself and my Creator” (Jo i el meu Creador) era un lema favorit de John
Henry Newman. Quan subratllem el jo, la persona en la seva individualitat de
cara a Déu, quan remarquem la llibertat i la responsabilitat de l’home de cara
al seu Creador, no és per establir entre Déu i l’home una relació commutativa,
o de posar-se l’un davant de l’altre en mútua competència. Ben al contrari; és
Adam que vol recuperar la seva forma originària i que torna al seu Creador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-95oMM9l6qJo/VPbJ9i8R5-I/AAAAAAAAA88/-S2plqc7fR4/s1600/wilpert488.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-95oMM9l6qJo/VPbJ9i8R5-I/AAAAAAAAA88/-S2plqc7fR4/s1600/wilpert488.jpg" height="320" width="318" /></a></div>
El gran drama de l’home, de l’home genèric i de l’home concret que és
cadascú de nosaltres, rau en un greu malentès que perverteix de soca-rel la
veritat de l’home, perquè subverteix la veritat de Déu. L’home i el seu Creador
no són realitats en pugna dialèctica, a veure qui guanya qui, qui esclafa qui.
Aquesta visió de Déu i de l’home és profundament pagana, és el mite de
Prometeu, castigat pels déus perquè volia apoderar-se del foc de l’Olimp.
L’enemic de l’home no és Déu. Déu és el Pare i l’amic; no està gelós de la
llibertat ni del poder de l’home; ben al contrari, Ell n’és el Creador i la
garantia. Perquè, doncs, aquesta malfiança? Qui l’ha inoculada en el pensament
de l’home? Déu no vol l’anorreament de l’home, ni tan sols de l’home pecador,
sinó que es converteixi i que visqui arrelat en la seva veritat i en el seu
amor que fan viure de debò l’home. <o:p></o:p>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Déu no ha donat la seva
llei -el decàleg- per retallar la llibertat de l’home i deixar
ben assentat el seu predomini; ben al contrari, la llei de Déu és revelació i
és gràcia que ajuda l’home a viure d’acord amb la seva veritat, amb la forma de
vida pròpia de l’home que Déu ha creat a la seva imatge i semblança. Per això,
tractant-se de la llei de Déu, la transgressió no és cap afirmació de la
llibertat, no és cap gest heroic sinó desastre i calamitat, ruptura interna i
autodestrucció que porta a la mort. Per això deia el profeta Ezequiel: “Qui
peca, aquest morirà”, no perquè Déu el mati, sinó perquè aquell que s’aparta de
Déu, talla el seu lligam amb aquell que és la font de la vida, d’aquesta vida
terrenal i de l’eterna.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La llei de gràcia
inaugurada per Jesucrist certament va invalidar tot el sistema ritual i penal
del vell judaisme , però mai no ha pretès de destruir el decàleg. Jesús va dir:
“Heu sentit el que ha estat dit als antics: no mataràs, però Jo us dic...” (Mt
5:21). Aquest “Jo us dic” no és una desqualificació del precepte que ha estat
dit, sinó més aviat una intimació a convertir-lo en actitud permanent de vida,
és a dir, en un esperit vivificant que travessa tota la lletra de la llei,
sense trencar-la, però sense aturar-s’hi, per anar de dret vers el seu objectiu
que és l’amor: la caritat de Crist vessada en els nostres cors per l’Esperit
Sant que ens ha estat donat. En la nova economia cristiana de la gràcia, la
caritat no solament és la meta, sinó l’ànima que impulsa cada pas i que
vivifica la norma de vida.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Com diu l’evangeli: “Si
no sou millors que els escribes i els fariseus no entrareu pas al Regne del
Cel” (Mt 5: 20). Si volem ser seguidors de Jesucrist hem de ser homes i dones
plens de l’Esperit Sant. La rectificació de criteris i de costums que demana la
Santa Quaresma no seria obra de gràcia si no fos duta a terme per l’Esperit Sant,
que fa brollar del cor la contricció perfecta dels pecats i l’impuls de caritat
que fa complir suaument, amb dolcesa de cor, allò que Déu espera de cadascú de
nosaltres. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-86535160587302047932015-01-02T00:53:00.000-08:002015-01-02T00:53:43.118-08:00Sapientia Sanctorum 12<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: #990000;">BASILI
EL GRAN I ELS ALTRES DOS PARES CAPADOCIS</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Els anomenats “Pares Capadocis” són
tres: Gregori de Nazianç (329-389), Basili de Cesarea (335-379) i el germà d’aquest,Gregori
de Nisa (330- 394). Tots tres van ser bisbes, grans teòlegs i amics de l’anima.
Acabats els estudis a l’Acadèmia d’Atenes, tots tres convingueren a retirar-se
junts per fer “vida filosòfica”, en el sentit literal de la paraula, és a dir
d’estimació apassionada per la Saviesa en majúscula. Convingueren en aplegar-se
junts a Annissa que era una propietat familiar de Basili. Els cinc anys que va
durar aquella experiència monàstica van marcar profundament els tres amics per
tota la seva vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Les nombroses cartes que Basili i
Gregori de Nazianç enviaven als seus mestres i amics des d’Annissa tingueren
una enorme repercussió i serviren per a dissenyar un ideal superior de vida
cristiana, el dels filòsofs de veritat que centren la seva especulació i la
seva manera de viure en l’Evangeli de Jesús. Els tres amics són i volen ser
diferents del monjos rudes i impulsius que Basili havia vist a Egipte i Síria,
i també volen diferenciar-se de la intemperant bel·licositat i dels extremismes
d’Eustaci, un monjo asceta fogós i conflictiu, avui diríem fonamentalista, que
els bisbes de l’Àsia Menor van desaprovar i condemnar. El ascetes filòsofs
d’Annissa mantenien el fons de l’ensenyament platònic que havien après a
l’Acadèmia, però la seva reflexió no se centrava en la vella mitologia
interpretada en clau mística, com era la moda d’Atenes, sinó en la Paraula i la
persona de Jesús, i propugnaven uns ideals de vida més elevats i vigorosos que
els filòsofs neoplatònics o estoics. Amb aquests tres intel·lectuals capadocis
la teologia cristiana va fer un pas de gegant i va superar amb escreix la
decadent filosofia pagana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-qFdIYuW3UIg/VKZcSv-QO0I/AAAAAAAAAy0/dTesQJgOSSk/s1600/Icones183.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-qFdIYuW3UIg/VKZcSv-QO0I/AAAAAAAAAy0/dTesQJgOSSk/s1600/Icones183.jpg" height="320" width="280" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Basili fou ordenat prevere de
l’Església de Cesarea de Capadòcia i hi va fundar, a les seves expenses, un
“xenodochion”, que era hospital, hospici i asil, regentat per ell mateix i per
un grup de seguidors amb els quals volgué reviure l’experiència d’Annissa. Per
a aquella petita comunitat, i per a totes les que poguessin sortir
posteriorment, Basili va redactar les seves Regles Morals que han tingut una
importància cabdal per al monaquisme de tots els temps. No oblidem que el
mateix Sant Benet les declara com a normatives per als seus monjos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"> Amb tot, cal dir que Basili no les va escriure
exclusivament per a monjos. Més encara, evita sistemàticament la paraula
“monachós” perquè tenia unes connotacions socials que eren estranyes al seu
ideal de vida. Ell parla sempre d’un “estat de vida, una “politeia”, conforme a
l’evangeli”. Dissenya un ideari moral
tret tot ell l’Evangeli i de les cartes dels Apòstols, a partir del manament
axial de l’amor a Déu i al pròxim, amb vista a tot bon cristià, de tota mena i
condició. Els clergues, els casats, els cèlibes, els monjos, cadascú viu l’ideal
cristià d’acord amb el seu estat, amb el ben entès que cadascú és cridat a la
perfecció de la vida cristiana. Tanmateix Basili està ben convençut que aquesta perfecció no
arriba a fer-se realitat si el cristià no assumeix i fa seves espiritualment les renúncies pròpies de la
vida monàstica, encara que sigui casat i encara que s’hagi d’ocupar dels
negocis del món. Les renúncies baptismals condueixen per la seva pròpia lògica
a la renúncia als afanys i vanitats de la vida mundana, la<i> mérimna biotikè</i>. Segons Basili, cada cristià autèntic, al fons del fons, té una
ànima de monjo, que anhela les totalitats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Com a bon grec, Basili sap que
l’home és un ésser eminentment social,
per això vol que l’ascetisme cristià que ell dissenya sigui per damunt
de tot “cenobític”, viscut en comunitat. Escriu en la Gran Regla: “La vida
comuna val més que la solitud per a conservar millor els béns que Déu ens ha
fet... Tu que vius de cara a tu mateix, a qui rentaràs els peus? Després de qui
et posaràs el darrer? Qui serviràs? Aquell gran goig, aquella joia de viure
junts els germans, que l’Esperit Sant compara al perfum, com l’experimentaries
si vius reclòs?”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Basili va acabar les seves Regles i
el seu “Asketicon” quan ja era bisbe de Cesarea. Fins que no arriba el monacat
basilià, la malfiança entre els bisbes i els monjos era cosa habitual. Per
Basili, en canvi, els monjos o ascetes que es lliuren al servei de Déu i dels
pobres i que assumeixen les seves Regles no són un apòsit circumstancial, sinó
una part vital i generadora de vida dintre de la comunitat eclesial. Tanmatix,
Basili adverteix explícitament els monjos de no considerar-se mai una
aristocràcia de l’esperit i de fugir del particularisme i de l’orgull de grup.
Són fills i servidors de l’Església i, pel seu propòsit de ser cristians
perfectes (télios: que corren i s’esforcen per obtenir el seu propòsit), han de
ser per damunt de tot humils i promotors de fraternitat i de comunió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Basili i Gregori continuen
ensenyant-nos, també avui, camins de vida i de renovació. Per al cristià, anar
endavant és sempre anar a les fonts. Ens cal centrar-nos en l’Escriptura i
també llegir amb avidesa els Pares de l’Església, si volem créixer sota l’impuls de l’Esperit Sant, que
ens “fa recordar” i que ens empeny a ser el que som en grau superlatiu, és a
dir cristians “perfectes”, integrals però mai integristes, projectats cap a
l’objectiu final de la vida cristiana que és la unió de cor i d’esperit amb Déu
i acompanyat del servei de caritat humil i laboriosa envers tothom que tenim al
costat nostre. És el que els Pare Capadocis anomenaven “divinització de
l”home”, la humanitat amarada de l’energia divina a imatge de Jesucrist. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-22165589879767959132014-09-05T01:04:00.001-07:002014-09-05T01:57:14.566-07:00Colligite fragmenta 11<b style="color: #660000; font-size: x-large;"><span lang="ES">La gran
novetat de l’evangeli</span></b><br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Jesús proclama la sorprenent novetat de l’evangeli a partir d’una qüestió moral d’ordre pràctic sobre el dejuni que li plantegen els escribes i fariseus (Lc 5:33-39). Utilitzant les metàfores del pedaç de roba nova sobre roba vella i el vi nou en bots vells, Jesús equipara aquesta novetat amb l’arribada de l’espòs per a les seves noces, que deixa enrere els temps anteriors de la preparació. Jesús no va pretendre mai desbancar la Llei ni els profetes de l’Antic Testament; ho diu explícitament a l’evangeli de Mateu (5:17) “No he vingut a abolir, sinó a donar acompliment”. L’evangeli i la nova economia de la gràcia no destrueixen la naturalesa creada per Déu, ni llença al contenidor de les andròmines tot allò que Déu ha fet servir, especialment en el seu Poble elegit, amb vistes a l’arribada de Crist Espòs. No desautoritza ni anorrea res, però l’Esperit Sant ho transforma tot, infonent-hi una vida nova segons Crist, ho renova tot des de dintre i revela una nova significació dels preceptes i dels ritus antics. Sant Tomàs d’Aquino, autor de l’ofici del Corpus Christi, ens feia cantar al Lauda Sion: “Vetustatem novitas / Umbram fugat veritas / Noctem lux illuminat” (La novetat preval sobre la vellúria / la veritat fa fugir l’ombra / la llum il·lumina la nit).</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RVpc8tcsC-s/VAl6gbBV3qI/AAAAAAAAAvg/IgDUAKhQAgU/s1600/Rom-1%2C%2B18.%2Bimg100%2B(800x684).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-RVpc8tcsC-s/VAl6gbBV3qI/AAAAAAAAAvg/IgDUAKhQAgU/s1600/Rom-1%2C%2B18.%2Bimg100%2B(800x684).jpg" height="273" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">La novetat de l’evangeli i de la nova economia de la gràcia no consisteix en simples retocs ni en una legislació més concorde amb els temps i amb la cultura ambiental, no és un lífting facial, és una vida nova. Tot és més profund, tot va més enllà de les expectatives psicològiques i sociològiques merament humanes. Es tracta de la irrupció, en el nostre món i en la nostra vida, del nou “eon”, de la realitat definitiva destinada a fermentar la ment i el cor de l’ésser humà a escala divina i en conseqüència del món i del cosmos.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Sant Ireneu de Lió, empès per la necessitat de defensar la fe contra els gnòstics del segle II, que la reduïen a una mitologia superior a la realitat material i històrica, la qual consideraven vulgar, va remarcar de manera contundent la realitat corporal i històrica de Crist i del cristianisme. No ens movem en el nivell dels artificis conceptuals, sinó en la realitat de la carn de Crist i de la condició corporal i espiritual del cristià. I en la compenetració d’aquestes dues realitats històriques, Crist i l’home, rau l’aportació transcendental de l’evangeli. En preguntar-se Ireneu què aporta de nou l’evangeli de Jesús a les profecies de l’Antic Testament, respon taxativament: “Doncs bé, sapigueu que Jesús aporta la màxima novetat quan aporta la seva Persona, anunciada per endavant pels profetes, perquè allò que ells profetitzaven era precisament que la Novetat vindria a renovar i a revifar l’home”.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">No es tracta, doncs, solament d’una doctrina més pura i més excel·lent que l’antiga o que les altres, que hom pot trobar al supermercat de les ideologies de dretes o d’esquerres, sinó que el cristianisme és per damunt de tot una Persona viva que dóna vida: Jesucrist, el Fill del Déu viu, fet home, capaç de ser conegut i de ser estimat pels altres homes i dones, i la força que brolla d’Ell, que és el seu Esperit Sant, que vivifica l’ésser humà i que el renova espiritualment i corporal, des de la seva arrel. El Jesús de l’evangeli i el que predicava Ireneu no és equiparable de cap manera a un rei que ve a repartir regals i prebendes als seus addictes. Aquest Jesús mai no seria estimat per Ell mateix, per allò que Ell és, sinó per allò que dóna. El Jesús de veritat és el Verb de Déu fet home que es dóna Ell mateix i que, amb Ell, ens comunica la vida divina. Cito encara sant Ireneu: “Déu ha volgut que el seu Verb, esdevingut visible a tota carn, s’hagi fet carn Ell mateix, per manifestar-nos que Ell és rei de tota carn i de totes les coses”. I nosaltres, per la fe i pel Baptisme que ens insereix en l’Església, l’Esposa de Crist Espòs, participem visiblement, corporalment, de la mateixa vida divina, que Jesús ens comunica. L’alè de Déu sosté el nostre alè, el batec del cor de Déu fa bategar també el nostre, perquè en Jesús estem empeltats directament en la mateixa Trinitat de Déu, font i origen de tota vida.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">No us penseu que parafrasejant sant Ireneu m’he apartat molt de l’evangeli que us volia comentar. El banquet de noces de què parlava l’evangeli de Lluc ens fa pensar en la unió esponsalícia de Crist amb la humanitat, amb l’ànima de cada creient, amb l’Església, la seva esposa visible, amb la humanitat difosa arreu del món i que l’Esperit treballa misteriosament. El vi novell del banquet de noces, que Crist no tornarà a tastar fins que no arribi el Regne de Déu (Lc 22:18), és la seva vida donada, la seva sang vessada que redimeix i vivifica tot allò que toca. Cal que els cristians tinguem escrit en el fons de la nostra ànima, amb les lletres de foc de l’Esperit Sant, que Crist, com ensenyava reiteradament Sant Ireneu, no ens salva perquè ens ha donat una nova “gnosis”, no ens salva la seva doctrina ni el seu exemple; en teologia tomista, diríem que aquestes no són la causa eficient, sinó causes concomitants. Jesús ens ha salvat amb la seva sang, tan real i tan humana com la nostra, però també totalment i absolutament divina. I aquesta és la gran novetat del cristianisme, la que forada el sostre de la història, la que és capaç de fermentar des de dintre totes les novetats que vinguin i sobrevinguin, la que renova i vivifica totes les realitats antigues i modernes tot donant-los valor perenne, d’eternitat. Aquest és el sentit d’aquell crit de Jesús al final de l’Apocalipsi: “Ecce nova facio omnia”, Heus ací que faig noves totes les coses (Ap 21:5)</span></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 0cm; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-50821476761251628312014-08-25T07:22:00.002-07:002015-03-04T01:05:14.608-08:00Colligite fragmenta 10<div align="left" class="MsoNormal">
<b><span lang="EN-GB" style="color: #660000; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Els “ais i uis” de Jesús</span></b></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A l’evangeli, igual que a tota la Bíblia, al costat de
les benaurances també hi ha unes “malaurances”. Jesús en la seva predicació
utilitza a bastament aquest gènere profètic, lloa i increpa. Les benaurances
van sempre precedides de l’adjectiu “beati” (<i>makàrioi, </i>feliços); la catequesi i la memòria cristiana ha subratllat
principalment les vuit del Sermó de la Muntanya segons sant Mateu. Les
“malaurances” no són pròpiament dit malediccions, sinó admonicions serioses,
amenaces davant d’un càstig. Comencen sempre amb l’expressió “<i>Vae autem vobis</i>” (ai de vosaltres). Les
benaurances encoratgen; les malaurances adverteixen. Totes dues formes
profètiques neixen del cor de Deú que vol salvar l’home i redreçar-lo cap a
ell, de fer-lo semblant a ell, és a dir a “escala divina”.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El gènere profètic de l’Antic Testament i també el de
Jesús, al Nou, no s’adreça solament al cas històric concret que motiva l’elogi
o la reprovació, sinó que transcendeix la circumstància històrica i va al cor
de l’home de tots els temps. Tots tenim, fins i tot l’home més pecador, una
petja, ni que sigui en el desig, de l’home que descriuen les benaurances. Fins
i tot l’home més degradat també alguna vegada se sent pobre, plora, desitjaria
ser bo, es compadeix, voldria netejar el cor i la memòria de moltes coses
dolentes que ha fet; en diferents gradacions en tota persona hi ha una ombra ni
que sigui molt borrosa de santedat. I per contra, fins i tot les persones més
santes tenen dins del cor racons foscos on nia algun bri d’orgull, de vanitat,
d’enduriment, d’egoisme irredent. Per això tots hem d’escoltar les increpacions
de Jesús “als escribes i fariseus hipòcrites” des d’una actitud de compunció,
perquè això també va per nosaltres, i de manera més directa per aquells que
dins l’Església hem rebut un missió de guiatge o de cura d’ànimes.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La primera imprecació que ens ofereix la perícopa de
Mateu (2</span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-GB; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">3:13-22)<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">és la més greu: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus
hipòcrites, que tanqueu la porta del Regne, ni entreu ni hi deixeu entrar”. És
el pecat d’apropiar-se l’economia de la salvació tot suplantant Déu i
utilitzar-lo al seu albir, obrint o tancant d’acord amb interessos personals
per demostrar la seva autoritat o per crear-se un públic addicte. El segon
apòstrofe es refereix al proselitisme fanàtic: “Ai de vosaltres, escribes i
fariseus, que recorreu terra i mar per aconseguir un prosèlit i, quan el teniu,
el feu digne de l’infern, molt pitjor que vosaltres”. A l’església d’Antioquia
i al seu cercle d’influència, d’on va sortir l’evangeli de Mateu, els pagans
convertits al Déu únic en el judaisme i circumcidats segons la Llei de Moisès,
sovint eren els opositors més rabiüts a la novetat del l’evangeli. Intoxicats
pel legalisme jueu tenien tots els reflexos del neo-conversos. Sant Pau se’ls
va trobar sovint en els seus viatges apostòlics i li amargaven la vida. La
tercera invectiva va contra la casuística moral dels doctors de la Llei que
creen un embull d’interpretacions legals que engavanyen la persona i acaben
pervertint el mateix sentit de la llei divina. Jesús els anomena “estúpids,
cecs i guies de cecs”. ¡Molt fort!<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La hipocresia farisaica que descriu l’evangeli és una
mena de malaltia, de vegades crònica, que ens afecta també els cristians, una
mena d’arteriosclerosi espiritual que
resseca el cor i el cap, per atendre solament o principalment les formes
externes, desproveïdes d’ànima i de relació cordial amb Déu, Pare de
misericòrdia. ¿Recordeu aquelles predicacions sobre les mànigues o els escots
del vestit de les dones, que si més avall del colze, que si més amunt, que si
porta mitges, que si no, sobre la indecència de la moda dels pantalons en la
indumentària femenina, fent servir sovint cites bíbliques? Quan ho recordem en
ve el rubor a la cara. Aquelles admonicions des de la trona no solament van
resultar inútils, sinó que van allunyar molta gent del veritable sentit de
l’evangeli. Hauríem d’haver escarmentat per no repetir el mateix error, ara amb
altres temes, dels quals després ens haurem d’avergonyir. Però no pensem que aquest
esperit farisaic, legalista, estret, és una malaltia pròpia de cristians tradicionalistes,
perquè en realitat és de tots aquells, de dretes i d’esquerres, de
tradicionalistes i de progressistes que esmercen els esforços i esperances en
simples canvis mimètics organitzatius, en exterioritats, en manifestos i
programes, deixant de banda l’únic necessari, que és l’escolta cordial de la Paraula
de Déu i l’obertura de l’ànima a l’acció de l’Esperit Sant en la caritat i en
la comunió eclesial. L’antic moralisme casuístic reviu sovint avui en els
formularis, directrius, normatives i prescripcions redactades per comissions,
subcomissions, delegacions i subdelegacions de la nova burocràcia eclesiàstica,
progressiva o regressiva, tant fa, que prioritza l’organització, el màrqueting,
la imatge, a expenses de la fidelitat inequívoca a l’evangeli de Jesús, a la
filiació divina i a la fraternal comunió entre els cristians, projectada també
“ad extra”, a la ciutat secular.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ens cal retenir en la memòria el retrat robot de
l’home de les benaurances que ens dibuixa l’evangeli, que és l’ideal de vida al
qual aspirem, la santedat, però també crec que és espiritualment molt saludable
deixar-nos interpel·lar per aquelles “malaurances” que surten igualment del cor
de Jesús, decebut en constatar com fem de l’evangeli “ideologia” estèril i el
buidem de la força de l’Esperit Sant, talment que esdevenim sal que ha perdut
la salabror, llum que no il·lumina ningú. Hem de tornar a l’evangeli, hem de
tornar a les fonts de la tradició viva de l’Església, com ens proposava la
lletra i l’esperit del Concili Vaticà II, defugint els esculls de la hipocresia
farisaica i pensant que no hi ha autèntica renovació del cristià i de l’Església
que no neixi d’un aprofundiment de la relació vital Jesucrist, i que no suposi
un renaixement personal i col·lectiu en l’Esperit i en la veritat de l’evangeli.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-58615849096695834602014-08-08T01:01:00.001-07:002014-08-08T01:01:33.024-07:00Sapientia Sanctorum 11<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><span lang="ES"> </span><br />
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<span style="font-size: large;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sant Domènec i els dominicans</span></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> </span></b></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Avui us vull parlar sobre Sant Domènec, la seva espiritualitat i el seu
carisma, perquè poden ser útils també per a nosaltres, que no som dominicans, i
per al nostre temps, 793 anys després de la seva mort. Els noms de Domènec i de
Francesc sovint van junts en la memòria cristiana, perquè tots dos van ser
coetanis i van rebre del bon Déu una missió semblant, que va implicar un repte
per a l’Església del seu temps.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-F6pMDIliQNs/U-SDJ3cIvUI/AAAAAAAAAu8/D2jxAM9nn9I/s1600/sant+dom%C3%A8nec.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-F6pMDIliQNs/U-SDJ3cIvUI/AAAAAAAAAu8/D2jxAM9nn9I/s1600/sant+dom%C3%A8nec.jpg" height="320" width="227" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El monaquisme, el benedictí i el cistercenc, integrats en la societat
feudal del seu temps, s’havien hagut de fer “feudals”, per a preservar el seu
caràcter de “ciutadelles de Déu” en la societat i en l’Església, i no ser
infeudats ells mateixos pels senyors d’aquest món. Des de les muralles dels
nostres monestir vam veure com Francesc i Domènec inauguraven, per dir-ho així,
una nova manera de viure l’evangeli enmig de la ciutat, amb una agilitat i una
mobilitat que la vida monàstica tradicional no podia oferir. Es tractava d’un
altre carisma ben diferent del nostre i que els monjos mai no vam considerar
contrari, ni vam sentir mai gelosia pel creixement dels nous ordes mendicants
ni pel seu arrelament en la nova societat ciutadana. Sabem que el Regne de Déu
i l’Església, que és el seu sagrament, tot tenint un sol cor i una sola ànima
que és l’evangeli i l’Esperit Sant, tenim també pluralitat de dons, suscitats
pel mateix Esperit Sant que és vincle d’unitat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i inspirador de la diversitat de disposicions
davant les urgències sempre canviants. Sant Francesc i Sant Domènec van ser un
do per a l’Església i per al món en el seu temps i continuen essent-ho per al
nostre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Sant Francesc prengué per missió evangelitzar, des de la simplicitat,
l’impuls vital de l’home, el seu cor, el seu anhel i la seva sensibilitat. Sant
Domènec, des d’uns plantejaments molt semblants, va sentir-se cridat a
evangelitzar la intel·ligència. El seu carisma se centra en la predicació i el
seu orde serà l’Orde del Predicadors. Sap molt bé allò que va dir Sant Pau “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">fides ex auditu”,</i> la fe entra per la
oïda, perquè algú abans t’ha parlat de Jesús i la seva paraula t’ha arribat al
cor i t’ha ben convençut. El carisma dominicà es fonamenta en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’apriorisme</i>
comprovat i constatable que la intel·ligència humana, la racionalitat de
l’ésser humà, està feta per abastar la veritat en totes les seves gammes i
gradacions. L’home que claudica en el seu afany de conèixer i de viure la
veritat, que es deixa seduir acríticament per qualsevol proposta fosforescent,
es perdrà inevitablement en un magma de pulsions, o d’emocions, o de quimeres.
L’evangeli està fet per a l’home i l’home per a l’evangeli. Només Jesús coneix
les pregoneses del cor de l’home i l’home només es coneix ell mateix i només
desenrotlla les seves potencialitats en Jesucrist, coneixent-lo i estimant-lo i
vivint la seva vida. Però sant Pau diu: “Com podran creure en Ell sense
haver-ne sentit parlar? I com en podran sentir parlar sense predicador? I com
podran predicar si no són enviats?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>O,
que en són de bells els peus dels qui anuncien l’evangeli!” (Rm 10:15). De tots
els nombrosos imperatius que implica l’evangeli, per a Domènec i els seus
dominicans, cap no té tanta importància ni tanta urgència com aquell de “Ite et
docete” (aneu i ensenyeu) “Ite et praedicate”(aneu i prediqueu).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Domènec i el seu bisbe sentiren aquesta urgència de predicar l’evangeli i
corregueren cap a Roma per demanar al Papa cartes que els permetés anar a
Dinamarca a predicar i fundar esglésies en terres de pagans. Però passant per
les terres occitanes es trobaren immersos en una regió cristiana en ebullició
per l’heretgia dels càtars, sense que ningú, ni els bisbes ni els senyors,
pensés en cap altre remei que no fos la violència i la força. És aquí on
Domènec assajà i posà els fonaments del seu Orde de Predicadors, convençut de la
força intrínseca de l’evangeli, reforçada per la vida apostòlica, pel testimoni
de vida evangèlica del predicador. Domènec no va renunciar mai a la seva missió
“ad gentes”, però s’adonà que primer calia apuntalar la casa que s’ensorrava i
canviar l’atmosfera en què calia anunciar l’evangeli, a casa i a fora.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Hi ha un altra constatació que diferencia molt el carisma dominicà del
franciscà; Francesc no dóna massa importància a les estructures, és ocell de
bosc. Domènec en canvi sap que el predicador necessita una vida conventual ben
estructurada, amb aquells elements monàstics que són generadors de força
evangèlica: la litúrgia, la recitació coral de l’Ofici Diví, el silenci i
l’estudi. Els seus convents seran per damunt de tot aules on s’ aprofundeix la Paraula
de Déu en la pregària i en l’estudi i on ressona per boca del predicador en
llenguatge popular i entenedor. En temps de sant Domènec gairebé no es
predicava mai a les esglésies. El convent al bell mig de la ciutat és un centre
emissors de valors evangèlics i d’estudis bíblics i teològics, sovint
connectats amb les universitats. El dominicans s’establiran principalment en
les ciutats universitàries que són una bullidera de joventut i d’idees. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La passió per la veritat, que és l’ànima de l’Orde, té en els dominicans la
doble dimensió de la profunditat teològica i de la simplicitat popular. Els qui
els coneixien, estaven admirats com aquells dominicans tan eminents com eren el
P. Congar i el P. Le Guillou, passejaven habitualment, assíduament, per l’hort
del convent sempre amb el rosari a la mà, i tenien una ànima i uns ulls
d’infant, capaços de sorprendre’s de qualsevol detall diví o humà. Aquesta
doble dimensió de tornar a l’evangeli, de tenir una visió àmplia i profunda de
la tradició patrística i litúrgica de l’Església i al mateix temps de viure-la
des de la simplicitat, amb un gran arrelament popular, amb una comunicació
franca i espontània amb la societat, sense formar ghettos intel·lectuals, ens
podria fer molt bé a l’Església i a tots nosaltres en la conjuntura cultural i
social, tan complicada i tan dispersa, com vivim en els nostres dies.</span></div>
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-36649977388719691692014-02-26T06:36:00.000-08:002014-02-26T06:36:46.130-08:00Sapientia Sanctorum 10<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">Siete buoni, se potete </span></i></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;">(Sant Felip Neri)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Expliquen que sant Felip Neri, un sant que com saben els qui em coneixen jo
estimo particularment, quan exercia el seu ministeri de confessor, que
constituïa la seva dedicació principal, en moltes ocasions agafava el penitent </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">pels braços i el sacsejava suaument dient-li
amb insistència i convicció: “Siete buoni, siete buoni”, i després afegia a cau
d’orella: “Se potete”. Sigueu bons, sigueu bons... si podeu”. Jo crec que
aquesta actitud del sant apòstol de Roma conté molts ensenyaments per a la
pastoral de l’Església Catòlica dels nostres dies, i crec a més que és
profundament evangèlica, que és el que Jesús en realitat deia i feia: proclamar
amb convicció i amb ardor l’ideal i després esperar la resposta personal i
responsable de cada persona, sense condemnar ningú fins que no arribi el dia
del Judici.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5T5Cyh3XR0U/Uw37UGkwFFI/AAAAAAAAAoE/n4ddGwOrlE4/s1600/19.+MIEL,+Torino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-5T5Cyh3XR0U/Uw37UGkwFFI/AAAAAAAAAoE/n4ddGwOrlE4/s1600/19.+MIEL,+Torino.jpg" height="320" width="237" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Jesús se sap legislador. “Ja sabeu que es va dir als antics... però jo us
dic”(Mt 5:27). Hi ha una “lex Christi”, una llei de Crist que té al darrere la
llei de Moisès que Jesús no vol invalidar de cap manera. “No us penseu que he
vingut a abolir la Llei o el Profetes, no he vingut a abolir, sinó a dur a
terme”(Mt 6:17). Però hi ha una diferència molt gran entre la Llei del Sinaí i
la del Sermó de la Muntanya de Jesús. La llei de Moisès per la seva mateixa
dinàmica interna de constitució lega de l’Aliança, genera tota una sèrie de
normes i prescripcions que la concreten en cada cas i circumstància. De la Torà
surt espontàniament el Levític i al capdavall l Talmud. Sant Pau, que va ser
educat en aquesta dinàmica de la Torà, va fer experiència viva que la “lex
Christi”, l’escriu l’Esperit del Déu vivent en el cor de cada cristià, “no en
taules de pedra, sinó en les taules de carn dels cors” (2Cor 3:3). La gran
diferència entre l’Aliança Antiga i la Nova és que la Nova no es fonamenta en
el compliment exacte de cap llei, ni de l’Antiga ni de la Nova, sinó en la Sang
de Crist, que ens allibera de tota servitud (Llegiu la Carta als Hebreus).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Però abans d’avançar en la nostra reflexió hem de tenir molt clar que la
nova Llei de Crist no ha invalidat el decàleg mosaic .Les vuit benaurances no llencen
els deu manaments de la Llei de Deu al contenidor dels trastos inservibles.
L’home de les benaurances no és de cap manera l’home desaprensiu que no honora
pare i mare, l’home violent que mata i assassina, l’afanyós de riquesa que roba
i cobeja de tenir-ne més, no és el luxuriós que fornica a plaer i que en
presumeix. Aquesta humanitat infrahumana ha de ser sanada per la gràcia de
Jesús i el decàleg té la funció pedagògica, de mainadera diu sant Pau (Gal
3:24), d’anomenar el pecat pel seu nom i d’urgir l’home pecador – ho som tots –
a un redreçament pel contacte viu amb la gràcia que guareix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">S’equivoquen molt, però molt, aquells cristians de propensió “pelagiana” –
l’heretgia de Pelagi que propugnava la salvació pel simple compliment moral,
com qui compra un tiquet d’entrada– que
presenten la vida cristiana com una cursa olímpica per a uns atletes que reïxen
a superar els obstacles sense tombar cap tanca. Quan sant Pau parla d’aquesta
cursa, diu de córrer envers la meta, que és Jesús, “per si me’n puc apoderar,
ja que Ell, abans s’ha apoderat de mi” (Fl 3:12). La vida cristiana més que una
cursa atlètica es el camí d’Emaús, el de la fe que trontolla i que s’enforteix
alternativament, el del cor que defalleix i que tot seguit s’abrusa d’esperança
i de caritat quan Jesús es fa present. I això lliga molt amb la predicació del Papa
Francesc que ens diu que l’Església Catòlica aspira a ser un”Hospital de Campanya”
per als malferits de la vida i per als cristians que “entre les mundanes
varietats”, com anomenava sant Lleó el Gran a les contingències de la vida,
tendeixen a prosseguir el camí – ara caic, ara m’aixeco– cap a la meta
definitiva que és Crist, “per si me’n puc apoderar”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Jesús a l’evangeli es remet a la voluntat original de Déu que crea l’home a
la seva imatge i semblança, i Jesús vol l’home i la dona creats per amor i per
a l’amor segons un pla creacional. És l’ideal. Però Crist és també el redemptor
de l’home i a més de proposar l’ideal, té cura medicinal no de l’home genèric i
ideal, sinó del concret i personal, feble com una canya esquerdada (Mt 12:20),
que sovint fa el mal que no voldria fer (Rm 7:19). Jesús no deixa de proposar
el pla creacional de Déu i no el rebaixa ni el disminueix. Jesús té una idea
altíssima de l’home i sempre proposa metes altes: “Sigueu perfectes com el meu
Pare Celestial és perfecte” (Mt 5:48), però mai no es desentén de l’home feble.
Ell és sempre i en tot moment el Bon Pastor, que pren a coll l’ovella
camatrencada que no pot seguir el pas del ramat, Ell és sempre el Bon Samarità
que troba l’home ferit a la vora del camí i se n’ocupa i paga la factura de la
seva rehabilitació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Quan sant Felip Neri deia als seus confessos “Siete buoni, se potete”,
tenia in mente la bellesa i la grandesa de l’ideal cristià, i també la gran
aventura plena de dificultats per a assolir-lo, febles i volubles com som. En
aquesta tensió dialèctica està la santedat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-12056463644161435172013-12-27T01:38:00.003-08:002013-12-27T01:38:33.176-08:00Sapientia Sanctorum-09<h4>
<b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: #990000; font-size: large;">El
carisma de Joan Evangelista.</span></span></b></h4>
<h4>
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Hans Urs von Balthasar és el teòleg que ha reeixit a fer una nova </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">Summa Theologica</i><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> sàviament inserida en
la cultura de la modernitat. Balthasar té unes pàgines precioses sobre el
carisma específic de Joan, de les quals us faré un breu resum. Aquest teòleg no
entra en la discussió sobre la identificació entre Joan l’apòstol fill de
Zebedeu i germà de Jaume, i el Deixeble que Jesús estimava, autor del quart
evangeli i promotor dels altres escrits que anomenem joànics i que constitueixen
l’exponent d’una manera de veure i de viure el misteri de Jesús diferent dels
evangelis sinòptics i de les altres comunitats cristianes de primera hora.
Segons Balthasar, el principi marià, el del “Fiat” de Maria que conservava i
meditava en el seu cor la Paraula de Déu, constitueix el centre i el cor de
l’Església, que per altra banda viu en constant tensió pels altres quatre
principis o carismes diferents. Aquests carismes es necessiten els uns els
altres, però a vegades provoquen confrontació, sobretot quan en comptes
d’accentuar la complementarietat entre ells remarquen les diferències de manera
unilateral. Tanmateix aquesta tensió entre els quatre carismes és quelcom
constitutiu de l’ànima de l’Església i és símptoma de vida i de vitalitat. Si
no existís tensió l’Església donaria un encefalograma pla.</span></span></h4>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Els quatre carismes apostòlics que dibuixa Balthasar són aquest: <b>Jaume</b> que encarna el principi de la
tradició i de la llei; <b>Pau</b>, a
l’extrem contrari, és el que traspassa les fronteres empès per l’ardència de la
missió, el que aconsegueix allò que semblava impossible i no s’està d’innovar
fent-se tot per a tots, fins al punt que, en ares de la missió, voldria ell
mateix esdevenir anatema. <b>Joan</b> és el
contemplatiu, el més marià, el que va rebre Maria per mare, en nom de tots, al
peu de la creu i el que l’acollí a casa seva, el que encarna “la permanència en
l’amor” i el qui impulsa l’hemoglobina de la caritat, que nodreix tot el cos en
les seves diferències. <b>Pere</b>, en
canvi, encarna autoritat que rep l’encàrrec de pasturar anyells i ovelles,
temperant les inquietuds unilaterals, equilibrant la diversitat de carismes,
sense apagar-los ni diluir-los. És la caritat pastoral, cenyida constantment
per les exigències dels altres que fan anar a Pere per camins que ell mai no
hauria triat (“Tu, quan siguis vell, un altre et cenyirà i et farà anar on no
voldries”, Jo 21:18) digués Jesús a Pere, després de confiar-li la missió
pastoral.. Parlem ara de Joan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El Deixeble va conèixer Jesús al Jordà, en el cercle del Baptista, i quan
Jesús abandonà aquell grup per emprendre una missió de predicador itinerant, el
Deixeble i Andreu, el germà de Pere, el van seguir (“Era l’hora dècima” recorda
el deixeble) i van romandre amb ell “aquell dia”. Ja en aquest primer encontre
del Deixeble i Jesús espeteguen les guspires del carisma joànic: Jesús mira, el
deixeble pregunta, el deixeble veu, el deixeble roman i es queda amb Jesús. A
l’evangeli de Joan la mirada de Jesús és proverbial, Jesús mira i ensenya a
mirar. És el Deixeble qui, enmig de la calitja del mar, veu Jesús i exclama:
“És el Senyor” (Jo 21:7). Ell mateix es defineix: “El qui ho ha vist, n’ha
donat testimoniatge i el seu testimoniatge és verídic... perquè vosaltres també
cregueu” (Jo 19:35). En Joan veure i creure són una mateixa realitat que
s’esdevé en la fe contemplativa i que es transmet en la “communio” eclesial:
“Allò que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, allò que les
nostres mans han palpat referent a la Paraula de la Vida, us ho anunciem també
a vosaltres a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres... a fi que
la vostra joia sigui plena” (IJo 1:1-4). Fixeu-vos que la visió i la fe en Joan
no es altra cosa que l’inici d’una experiència cordial de comunió i de joia en
l’amor, no és un afer de l’intel·lecte, sinó del cap i del cor, de la vida
sencera de l’home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Un altre tema molt joànic és el de la carn. El Verb es fa carn humana,
talment que la visibilitat de la fe no pertany al món platònic de les idees
abstractes, sinó a la realitat corporal de carn i ossos, però amarada de fe.
Joan en el discurs eucarístic del Pa de Vida posa en boca de Jesús aquella
dita: “allò que dóna vida és l’Esperit, la carn no serveix per a res” (Jo
6:63), però en el mateix discurs Jesús ens diu que la carn vivificada per
l’Esperit esdevé sagrament palpable d’amor i d’unió inefable: “Qui menja la
meva carn... està en mi i jo en ell”. Aquesta corporalitat, com a sagrament, es
manifesta igualment en el rentament de peus dels apòstols abans del Sant Sopar,
una escena eminentment joànica, que els altres evangelistes deixen de banda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ezeeO730oTg/Ur1Jx4RB6fI/AAAAAAAAAno/dAbZENt61mU/s1600/GRECO471.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-ezeeO730oTg/Ur1Jx4RB6fI/AAAAAAAAAno/dAbZENt61mU/s320/GRECO471.jpg" width="222" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">També és patrimoni essencial de l’esperit joànic la primacia de l’amor tema
capital del discurs programàtic i testamentari de Jesús al cenacle, l’autèntic
sí matern on l’Església naixent pren forma. L’amor eclesial, no és altra cosa
que la prolongació de l’amor de Jesús per cada u dels seus i de l’amor
trinitari i substancial de Deú que ens és donat per Jesús en el sí de la
comunitat. És el “mandatum”, el senyal distintiu: “En això coneixeran que sou
deixebles meus si us estimeu”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Els quatre carismes eclesials dissenyats per Balthasar no són un menú que
cadascú tria al seu albir, sinó que són més aviat estereotips de les diverses
funcions o dimensions de la vida cristiana. Tots hem de ser una mica com <b>Jaume</b>, amants de la lletra bíblica,
atents a la totalitat de la divina revelació per no perdre les arrels, tots ens
hem d’arriscar com <b>Pau</b> empesos per
la urgència d’evangelitzar, tots hem de mantenir el foc de l’amor contemplatiu,
sota el mestratge de <b>Joan</b>, si no
volem que les nostres vides siguin exterioritat buida, tots hem de tenir la
prudència de <b>Pere</b> procurant la
unitat de tots. Tanmateix al moment d’establir els equilibris necessaris,
valdrà la pena d’escoltar Pau quan parla dels diferents carismes eclesials: “Si
es tracta de profecies, esdevindran inútils, si de ciència, esdevindrà
inútil... ara conec només en part, ara subsisteixen la fe, l’esperança i
l’amor, però de totes aquestes tres, la més gran de totes és l’amor: “maior autem
charitas”. La caritat no passarà mai (ICor 13:8-13). Estic segur que Joan, el
Deixeble que roman, subscriuria ben de cor aquesta sentència de Pau, el
correcamins i traspassa fronteres, perquè l’aportació de Joan, toca la fibra
més viva i vital de tota l’Església i de l’ànima de cada fidel cristià. </span><o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-33956085593391860972013-10-02T01:51:00.000-07:002013-10-02T01:51:11.960-07:00Sapientia Sanctorum-07. Edith Stein <div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: maroon; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Edith Stein. Santa Teresa Benedicta de la
Creu<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Edith Stein va néixer a Breslau
(actualment </span><i><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Wrocław</span></i><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, Polònia) significativament el dia del Yom Kipur de 1891, al si d’una
família de jueus alemanys. </span><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"> Va estudiar filosofia; esdevingué deixebla i
ajudant del cèlebre professor Edmund Husserl i obtingué el doctorat a Friburg
el 1917. L’allunyament de la família i l’ambient intel·lectual universitari van
significar de a Edith l’abandó de la seva religió jueva i un posicionament
intel·lectual radicalment crític amb el fenomen religiós. Tanmateix per l’Edith
Stein “fenomenòloga” la seva professió d’ensenyant i de filòsofa era sagrada,
per això parlant d’aquesta etapa de la seva vida va poder dir: “L’afany de
veritat constituïa aleshores la meva única pregària”. Però la veritat que ella
cercava no podia consistir en un llistat de formulacions teòriques estàtiques,
preestablertes, sinó un que la fenomenologia li feia delejar una veritat més
viva, un univers de interrelacions entre les persones i les coses en el seu
devenir històric. La veritat és inseparable de la vida. Aquests conceptes
podien ser ja una mena d’antesala del cristianisme i de fet, amb motiu dels
horrors de la Primera Guerra Mundial, alguns deixebles de Husserl es van fer
catòlics o evangèlics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">L’espurna que va fer brillar en
el cor d’Edith Steix la llum de Jesucrist va ser el testimoni de fe de la vídua
d’ Adolph Reinach, amic i col·lega seu, mort durant la Guerra. Va trobar-se
costat a costat amb una dona profundament adolorida, però plena d’una esperança
i d’una pau desconeguda per a la jove filòsofa. Digué d’aquella relació: “Va
ser el meu primer encontre amb la creu i amb la seva divina virtut que ella
infon als qui la porten. Aleshores vaig veure per primera vegada la seva
victòria sobre l’agulló de la mort: l’Església nascuda de la Passió del Redemptor.
La meva incredulitat es va esfondrar i Crist va fer irradiar en la meva
intel·ligència el misteri de la Creu”. El misteri del Yom Kipur i de la la creu
constitueixen el leitmotiv de tota la vida d’Edith Stein. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Qf1_h1jmp_Y/UkveXwsnFiI/AAAAAAAAAhw/DIaNya6P-V0/s1600/11.+Edith+Stein.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="http://2.bp.blogspot.com/-Qf1_h1jmp_Y/UkveXwsnFiI/AAAAAAAAAhw/DIaNya6P-V0/s320/11.+Edith+Stein.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Durant uns anys Edith no era ni
catòlica ni protestant; es trobava en un lapsus de gran tranquil·litat
espiritual, confiadament abandonada al seu destí, sense prendre decisions. Ella
va qualificar aquesta etapa com de “silenci sepulcral”, però a poc a poc, i sense
que ella hi fes res, es va veure emportada per un torrent vivificador, que ella
va descriure no com una evolució lògica, sinó com una transformació causada per
un poder superior que ella no sabia ni podia controlar. El seu màxim dubte era
si allò que ella experimentava formava part de la fenomenologia religiosa
encara intramundana o si era efecte de la gràcia sobrenatural. A Edith encara i
mancava de fer un pas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">El fet trasbalsador de la
filòsofa s’esdevingué una nit en què Edith es trobava sola a casa d’uns amics a
Bergzavern i casualment va agafar de la llibreria l’autobiografia de santa
Teresa de Jesús. Edith s’endinsa en aquella lectura que no pot deixar en tota
la nit, i en acabar el llibre es va dir per a ella mateixa: “Això és la
veritat”. En Teresa de Jesús Edith havia llegit el seu propi destí. Déu no és
el Déu de la ciència, sinó que Déu és amor. L’enteniment que procedeix pas a
pas traient conclusions lògiques mai no podrà desxifrar els misteris de Déu;
només l’entrega amorosa pot arribar a sintonitzar amb el Déu de la veritat. En
acabar el llibre, Edith surt del seu estat d’abandó i s’adona que ha trobat “el
camí de retorn a casa seva”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Com un infant, Edith truca a
l’Església Catòlica i se sotmet a tots els requisits eclesiàstics sense fer-ne
cap problema. En el si de l’Església descobreix el batec misteriós del Cos de
Crist, la celebració de la mort sacrificial del Senyor en la Santa Missa, el
veritable i ple Yom Kipur del qual el jueu és prefiguració. S’ha procurat un
breviari romà i hi descobreix – mai no hi havia parat atenció – l’enorme
riquesa literària, humana i teològica dels salms, comuns als judaisme i a la
litúrgia catòlica. Edith descobreix, des del catolicisme, el sentit profund de
l’Aliança, de la promesa, de la reialesa messiànica, recupera la tradició jueva
de la seva família, però il·luminada per Jesucrist. La mare d’Edith, tot i que
disgustada i enormement trasbalsada per la conversió de la seva filla al
cristianisme, confessava: “Mai no he vist pregar ningú com la meva Edith”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Una altra descoberta d’Edith en
aquella etapa consistia que la seva professió de filòsofa encaixava
perfectament amb el seu catolicisme: “És possible cultivar la ciència com un
servei a Déu; sant Tomàs m’ho ha fet veure clarament i per això he reprès
seriosament la tasca científica... Difícils problemes teòrics i dificultoses
situacions pràctiques que abans em deixaven perplexa – escrivia Edith – amb
gran sorpresa meva ara se’m fan fàcils i veig que la subtilesa intel·lectual de
sant Tomàs i el seu realisme em donen una gran seguretat”. Però també
confessava la filòsofa que “allò més important que ensenya sant Tomàs és de
poder ésser davant Déu com un infant, posant l’home exactament en el lloc que
li correspon en el cosmos. Quan la ment deixa de tendir envers la veritat,
l’home s’atrofia i la naturalesa, demonitzada, violentada i arrencada de Déu,
es venja”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Edith va trobar en l’Abadia benedictina
de Beuron i en el seu abat Dom Raphäel Walzer <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">el medi ambient apropiat i un
consultor savi i prudent per a consolidar i enriquir l’itinerari recorregut amb
una comprensió més profunda de les fonts cristianes y de la vida litúrgica. Tot
i que el benedictinisme femení a Alemanya estava vivint un moment
d’extraordinària vitalitat – eren els anys més àlgids de l’anomenada “Teologia
del Misteri” d’Odo Casel, en què
excel·lia la M. Emiliana Löhr abadessa del monestir de Herstelle – Edit Stein
estava decidida a fer-se carmelita descalça i el 1933 va entrar al Carmel de
Colònia. Aleshores prengué el nom de Teresa Benedicta de la Creu, que ella
traduïa directament del llatí: “Teresa beneïda des de la creu”. A una amiga seva
que li demanava quin era exactament el
seu onomàstic, li va respondre:
“Sincerament és san Benet, el meu Pare. Ell m’ha adoptat i m’ha donat
dret de ciutadania al seu Orde, tot i que ni tan sols em vaig fer oblata
bemedictina, puix que sempre vaig tenir els ulls fits al Mont Carmel”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Eren els temps més negres i
nefastos del nazisme imperant a Alemanya. Per posar-la a bon recapte, les
carmelites de Colònia traslladaren Edith
Stein i la seva germana Rosa que l’havia seguit i s’havia fet catòlica, al
Carmel holandès d’Echt, però les tropes del Reicht van envair Holanda i com a
represàlia contra l’Església Catòlica a causa les declaracions i protestes de
l’episcopat holandès contra el règim nazi i la persecució dels jueus, la
policia va escorcollar convents i parròquies buscant opositors i jueus. Teresa
Benedicta i la seva germana van ser fitxades per la Gestapo i obligades a
portar l’estrella groga i poc després van ser deportades al camp d’extermini
d’Auschwitz, on van ser gasejades amb àcid cianhídric el 8 d’agost de 1942.
L’últim llibre que va escriure Edith Stein un any abans de la seva morti portava
el títol <i>Ciència de la Creu</i> i ja
preveia la seva mort en solidaritat amb el poble jueu que era el seu i en unió
a la mort sacrificial i expiatòria de Jesús.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">El 1963, en l’ambient del
Concili Vaticà II, fou incoada la seva causa de beatificació, que fou
proclamada a Colònia, el 1987, pel Papa Joan Pau II; la canonització tingué
lloc a Roma el 1998 i el mateix Papa la declarà copatrona d’Europa l’any
següent en l’obertura del Sínode sobre l’Església a Europa. Als catòlics
europeus ens cal tenir molt present el testimoni i l’ensenyament de santa Teresa
Benedicta (Edith Stein) perquè és una estrella molt potent del firmament
espiritual europeu, que ens ajuda a ubicar-nos y a conjurar els mals d’una
Europa pagana, totalitària i sense principis ni valors humans, que ella
denuncià i de la que fou víctima. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-86861620973484260392013-09-30T00:58:00.000-07:002013-09-30T01:01:33.142-07:00Sapientia Sanctorum - 06. Els àngels<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: maroon; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Els àngels al servei de l'evangeli i dels cristians en aquest món<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">En
les primeres comunitats cristianes la inflació de l’angelologia va constituir
un problema seriós. Els àngels, immaterials i poderosos, feien ombra al domini
universal de Jesucrist sobre tota criatura celestial i terrestre. Sant Pau a
les cartes que enviava a les seves comunitats havia d’insistir freqüentment
sobre la inferioritat dels àngels en relació a Jesucrist. Advertia que si un
àngel gosava anunciar un evangeli diferent al de Jesús hauria de ser anatema
(Gal 1:8), perquè la missió dels àngels no és altra que la de ser missatges i
instruments de la salvació del homes manifestada en Jesucrist. Segons sant Pau,
també ells han de ser evangelitzats, han de conèixer l’evangeli (Ef 3:10). Sant
Pau insistia sobre el tema del ministeri dels àngels a favor i no per damunt de
l’evangeli i de la vida cristiana: de res no serveix a un cristià parlar la
llengua dels àngels si li mancava l’amor (ICor 13:7); més encara, els cristians
que han assolit una unió perfecta amb Jesucrist un dia “judicaran els àngels”
(ICor 6:3). La Carta als Hebreus tracta prolixament de la supremacia de Jesús
sobre els àngels i conclou: “Tots els àngels són esperits al servei de Déu per
ajudar els qui han d’heretar la salvació” (He 1:14).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Quan
en la pietat cristiana els àngels no envaeixen l’esfera divina i ocupen el lloc
que els pertoca no destorben gens ni mica i més aviat ajuden molt positivament
a viure i a comprendre el misteri de Déu, pertanyen al sistema pedagògic de què
Déu se serveix per a fer-nos entendre la seva radical santedat, la seva immensa
glòria que cap ull no ha vist ni orella ha sentit mai (ICor 2:9), i que
nosaltres no podem imaginar sinó cantada per miríades d’àngels d’una llum i
d’una bellesa singular que no paren nit i dia de proclamar la triple santedat
de Déu: “Sanctus, sanctus, sanctus...” (Is 6:3).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-P1W-qNixUgg/Ukkurls9ppI/AAAAAAAAAhc/AR3IPzmvBEU/s1600/SKYRA298.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-P1W-qNixUgg/Ukkurls9ppI/AAAAAAAAAhc/AR3IPzmvBEU/s320/SKYRA298.jpg" width="118" /></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8kE-th7XMh0/UkkuQR8hTYI/AAAAAAAAAhU/cZ1WjaOuzMY/s1600/SKYRA297.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-8kE-th7XMh0/UkkuQR8hTYI/AAAAAAAAAhU/cZ1WjaOuzMY/s320/SKYRA297.jpg" width="129" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Els
àngels són justícia i decisió divina personalitzada. L’àngel, que amb la seva
espasa fulgurant guarda difinitivament tancades les portes del paradís perdut,
ens impedeix de retornar a una primordial felicitat hedonista – a la placenta
de la pagana Mare Terra – i ens empeny a mirar cap endavant , corrent com
atletes cap a la meta”per si me’n puc apoderar” (Flp 3:14) que és Crist mort i
ressuscitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Hi
ha àngels que són consol de Déu en moments de situació desesperada, com aquell
que va confortar Agar i el seu fill Ismael allà al desert (Gn 21:9-20). Hi ha
àngels de visitació, com aquells que Abraham i Sara van rebre sota l’alzina de
Mambrè (Gn 18:1-19). Hi ha encara àngels, com el d’Habacuc, que et prenen pels
cabells (Dn 14:33-39) i sense demanar-te permís gairebé t’obliguen a anar a un
lloc o carregar amb una responsabilitat o a fer una bona acció que mai no
havies imaginat. Hi ha àngels que per definició son “Medicina de Déu”, com
Rafael, que tenen el do da guarir les ferides de l’ànima, àngels que són
excel·lents companys de camí, que eixamplen el cor amb la seva conversa
profitosa, providents davant les dificultats, savis a trobar solucions
apropiades, lleials a l’amistat. Però també hi ha àngels venjatius, executors
de la ira divina, com aquells que van fustigar Heliodor el tirà invasor i
opressor que menysprea el dret i la justícia i profana les coses santes (II Mac
3) Els infants, els pobres, els indefensos tenen també un àngel protector sant
i terrible, que contempla Déu cara a cara (Mt 18:10). Desgraciat aquell que
gosi atemptar contra la innocència i contra la dignitat d’un d’aquets petits!
Desgraciat d’aquell que aprofitant-se de l’aparent silenci de Déu trepitgi el
pobre i el desvalgut, perquè no ho farà impunement. Déu hi està a l’aguait i
tard o d’hora enviarà els seus àngels més ardits a fer justícia a favor
d’aquells que en aquesta vida no tenen cap altre defensor sinó Déu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">L’Església,
mare i mestra de la nostra fe, ens fa venerar els sants àngels com a extensió
de la majestat de Déu i de la seva providència vigilant. Els àngels són present
a la nostra pregària, preguen amb nosaltres i presenten les nostres pregàries
davant l’altar de Déu. I per contrapartida també nosaltres ens associem,
sobretot en l’Eucaristia, a la litúrgia celestial que els àngels i els sants
oficien constantment davant la majestat de Déu. Ells – l’Església celestial –
són la part definitivament rescatada de tota la creació i davant Déu
representen tot el món creat, el cosmos, que encara malda amb gemecs de part
(Rom 8:22) per ser transformat fins que Déu sigui tot en tots. Nosaltres, però,
mentre esperem el “crit de l’arcàngel” (I Tes 4:16) que anunciarà que el temps
ja s’ha acabat, demanem sovint a Déu que ens envïi un àngel bo que ens guardi i
ens guïi per camins de pau. Demanem també que, arribada l’hora del nostre
traspàs, els àngels de Déu ens surtin a l’encontre i ens duguin a la ciutat de
la Jerusalem celestials i que ens donin carta de ciutadania, perquè amb tots
els sants i els pecadors penedits puguem fruit eternament del goig de Déu i
dels seus àngels conciutadans nostres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-52441401876138903082013-09-28T01:39:00.000-07:002013-09-28T01:41:47.785-07:00Sapientia sanctorum-05<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="color: #990000;">El benedictinisme de sant Gregori el Gran</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">En la família benedictina, a la qual tinc el goig
de pertànyer, la figura del Papa sant Gregori el Gran és particularment
estimada i venerada. A sant Gregori Magne devem les notícies que tenim de sant
Benet. Fou un romà amarat de romanitat (va exercir el càrrec de Praefectus
Urbis, equivalent a “ministre de l’interior” a la Ciutat), es va fer monjo i va
conèixer la Regla de sant Benet només un parell de generacions després que fos
redactada, Papa, escriptor eximi acreditat
com a comentarista de la Santa Escriptura i com a coneixedor profund
dels mecanismes psicològics i espirituals de l’ànima. Gregori és un Pastor amb
ànima monàstica i un monjo que quan esdevé Pastor conserva tota la substància
espiritual condensada durant els anys de meditació contemplativa, per damunt de les
presses ni la immediatesa que imposa la vida pastoral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Els anys feliços de Gregori, que van esdevenir punt
de referència durant tot el seu pontificat (590-604) van ser aquells que va
passar al seu monestir de Sant Andreu al Monte Celio de Roma, que era la seva
casa patrícia que ell va convertir en monestir, tot compartint la vida ascètica
amb un grup d’amics que van voler seguir-lo i compartir amb ell uns mateixos
ideals. Els dejunis i el rigor ascètic viscut amb un zel novell li van produir
un mal d’estómac que el van acompanyar tota la vida, però també tota la vida va
enyorar el silenci, la pau i la convivència en l’amor de Crist que vivia aquell
grup d’amics al monestir del Monte Celio, en el qual Gregori era un simple
monjo, tot i que hi exercia l’ofici de l’administració.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mPcpnsRp880/UkaVe1BwKvI/AAAAAAAAAg0/Ii64nCEdXPM/s1600/ANGELICO148.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-mPcpnsRp880/UkaVe1BwKvI/AAAAAAAAAg0/Ii64nCEdXPM/s320/ANGELICO148.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Molt en consonància amb sant Benet, en les seves <i>Moralia</i>, Gregori insisteix constantment
en el coneixement propi i en la humilitat com a fonament imprescindible de la <i>conversio morum</i> (la vida cristiana
intensa). Segons sant Ireneu i la teologia oriental més mística que la llatina,
el Fill de Déu es va fer home perquè l’home pugui conèixer Déu d’una manera
proporcional y les seves energies quedin amarades de la força divina com rebla
Gregori de Nissa. Tanmateix, segons san Gregori, més moral i atent a la via
pràctica, el Fill de Déu és va fer home tot humiliant-se, per ensenyar a l’home
caigut la veritat de la seva condició relapsa en què troba i el camí de
redreçament que passa per connectar la pròpia vida amb la Crist. Aquesta és una
idea eminentment benedictina i molt característica del monaquisme occidental,
la de retornar pel camí de l’obediència cap a Aquell, de qui t’havies apartat
per la desídia de la desobediència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Un altre tema molt benedictí i molt “gregorià” és
el de la compunció del cor, que no consisteix a plànyer-se dels fracassos
passats, sinó més aviat a viure en l’experiència constant de la infinita
desproporció que hi ha entre la nostra precarietat i la immensitat del do que
Déu ens atorga. D’ací neix un gran sentiment de sentir-se agraciats molt per
damunt dels nostres mèrits i de les nostres capacitats tan limitades. En les <i>Moralia</i> snat Gregori parla de les <i>laetas lacrymas</i>. Les llàgrimes de
l’autèntica compunció mai no són amargues, sinó dolces; són llàgrimes agraïdes
i de joia com les de l’abraçada d’un rencontre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">La necessària purificació de l’ànima va molt lligada
a aquest estat permanent de compunció de cor, però també a l’acceptació de les
proves. En les <i>Moralia</i> aquesta idea
surt unes 600 vegades amb els noms de <i>flagella
Dei</i> (assots de Déu), <i>adversa</i>, <i>adversitas</i>, <i>temptatio</i>, <i>tribulatio</i>, <i>verbera</i> (pallissa). Les proves són
inevitables i Déu se’n serveix per trempar l’ànima i donar-li la forma de Crist
obedient fins a la mort. En la seva <i>Regula
Pastoralis</i> diu Gregori: “Ens cal contemplar constantment els grans turments
del nostre Redemptopr, les invectivwes, els menyspreus i les infàmies que va
haver de suportar en silenci per alliberar-nos dels suplicis eterns... ¿Per què
hem de trobar insuportable que l’home hagi de suportar els sofriments que li
sobrevenen quan Jesús va patir de part
dels homes uns sofriments tan grans a canvi del grans beneficis que ens han
obtingut?” La purificació de l’ànima pel deseiximent d’un mateix i per
l’acceptació, amb mansuetud humil, de les contradiccions té com a força motora
interna una gran nostàlgia de Déu de la qual Gregori parla amb gran vivesa en
les seves <i>Moralia</i>, sempre a partir de
la seva experiència. Com sant Benet, sant Gregori va ser també un <i>vir desideriorum</i>, un home devorat pel
gran desig de l’absolut de Déu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Sant Gregori el Gran ha estat un més entre els
sants pares de l’Església que ha tingut un esperit prou ardent com per
sentir-se empès a comentar saborosament el <i>Càntic
dels Càntics</i>, però amb una discreció de vocabulari i d’expressió molt més
sòbria, molt més discreta, molt més benedictina que el llibre homònim que va
escriure sant Bernat sis segles més tard.
Naturalment que la imatge nupcial de Jesús i l’ànima hi és present, però
sempre d’una manera continguda i remarcant per damunt de tot la transcendència
divina de Jesús, la seva majestat. L’espòs de qui parla sant Gregori és per
damunt de tot el Rei de la Glòria que es digna d’entrar al tàlem nupcial, que
és el cor de l’ànima que l’estima i el desitja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Igual que sant Benet, que al final de la Regla
parla de “l’amor ferventíssim, de “la inefable dolcesa de l’amor”, sant Gregori
dibuixa el cimal de la vida espiritual en l’amor esponsal (<i>ad nupcias intrare</i>: entrar a les noces). Però en què consisteix
aquest amor i aquestes núpcies? I ara
ens trobem amb una altra bisectriu benedictina, que després serà represa per sant
Tomàs d’Aquino. Déu i l’ànima s’uneixen per la visió, per la visió beatífica.
Veure Déu, veure el seu rostre, veure la seva llum increada és entrar en
comunió amb la substancia divina. Mentre vivim ací a la terra, la comunió amb
Déu per la fe és una <i>virtus</i> o un <i>habitus</i> de l’ànima que viu en gràcia de
Déu, però ja ara, a la terra, aquesta ànima pot experimentar d’una manera
eminent una percepció fugissera (<i>raptim</i>,
<i>furtim</i>), a vegades només per uns
instants brevíssim, la llum tabòrica, aquella de la Transfiguració al mont
Tabor, una vera pregustació de la unió immediata amb Déu; es tracta d’una
gràcia <i>gratis data</i> (donada
gratuïtament i perquè si). Tanmateix, segons l’economia ordinària de la gràcia, ens hem de conformar
amb la <i>virtus</i> de la fe i tendir “amb
tot el deler espiritual”, com diu la Regla benedictina, <i>ad coelestia regna</i>, al regne celestial, on després d’haver
participat amb la paciència dels sofriments de Crist, mereixerem de compartir
també el seu regne”. Amèn. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-53298172945378654272013-09-28T01:24:00.002-07:002013-09-28T01:24:34.866-07:00Colligite fragmenta-09<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><span style="color: #990000;">Són
molts els qui se salven?</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Comento
l’evangeli Lc 13:22-30 en tres punts: “Jesús itinerant”, “Una pregunta
capciosa”, i tercer: “un desenllaç sorprenent”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">1.-
“Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava”.
La itinerància de Jesús no és un fet circumstancial. Pertany al nucli roent de
la seva missió com a enviat del Pare. Jesús no és un mestre que obre escola i
que espera que la gent hi vagi a escoltar-lo. Jesús va a l’encontre de la gent,
fa camí amb els seus i durant el camí ensenya; visita viles i pobles, però no
s’hi queda; passa ensenyat, passa guarint, passa fent el bé, deixant en les
ànimes que connecten amb ell un interrogant, una inquietud, una “ferida
lluminosa”, com deia un conegut escriptor i poeta nostre. A Jesús no l’hem
d’engabiar mai, Jesús és itinerant de mena, passa pels nostres pobles, a
vegades per mitjà d’un sacerdot sant que hi deixa flaire d’evangeli durant
generacions, passa per les nostres vides per mitjà d’uns pares o d’un avis que
van fer de Jesús el nucli vital de les seves vides amarades de fe i d’amor,
passa per les nostres vides per mitjà de l’anunci de l’evangeli constant que
ens és ofert abastament, per mitjà dels sagraments de l’Església, per mitjà
d’amics i d’institucions en les quals batega fort l’esperit de l’evangeli. San
Agustí quan pensava en aquest Jesús que passava predicant i fent el bé pels
camins polsosos de Palestina i pels no menys polsosos de la història, deia
aquesta frase que sempre m’ha colpit profundament: “Timeo Iesum transeuntem”,
temo que Jesús passi de llarg i que jo no me n’adoni, que no li faci cas, que
li giri l’esquena. Tinc por que l’ocasió de trobar Jesús quedi malbaratada per
culpa meva, perquè el fet que la meva vida tingui sentit i no en tingui, que
sigui un simple joc de caramboles o sigui un camí en progressió i ple de sentit
que porta a la salvació temporal i a l’eterna, depèn d’aquest encontre amb
Jesús, que es desplaça i que ve a trobar-me.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">2.-
L’evangeli i la vida espiritual no els podem reduir a un vulgar negoci de
mínima inversió i màxim profit, no donar res i esperar que ens toqui la grossa.
Amb els qui circulen pel món amb aquests criteris Nostre Senyor no té res a
fer. Déu ha creat l’ésser humà a semblança seva, dissenyat perquè aconsegueixi
la seva talla humana en l’amor i en l’exercici de la seva llibertat. I ací rau
la grandesa i la tragèdia de la persona humana. L’home és l’únic ésser de la
creació que pot esguerrar i frustrar la seva vida, que en comptes de créixer
com a persona en una dinàmica d’amor i de donació, pot retrocedir a un estat
larvari, d’un egoisme esmussat que no solament no dóna la talla, sinó que
subverteix la seva mateixa naturalesa de persona. Per això a aquells que fan a
Jesús la pregunta gasiva i interessada de “si són molts o si són pocs els qui
se salven”, Jesús no els respon, o més ben dit respon senyalant-los al pit:
“mireu d’entrar per la porta estreta”, altrament us quedareu fora. Tot bon
cristià ha de meditar sovint sobre la terrible possibilitat de la porta que es
tanca i de la veu d’aquell que l’ha creat a la seva imatge i semblança que li
respon: “No us conec, no sé d’on sou”. ¿Quina misericòrdia pot evocar aquell
que no té entranyes de misericòrdia i que ha eviscerat del seu ésser tota
dimensió d’amor autèntic? Ser de Jesús i dels seus no és qüestió de quatre
gestos externs ni de tenir carnet, sinó de compartir amb Jesús la nostra
naturalesa humana i de rebre d’ell la vida divina de la gràcia santificant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-6llfBHXZOMA/UkaSIrhYM1I/AAAAAAAAAgo/Y3yfKx-EJ-U/s1600/3.+Firenze-14.+Roma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-6llfBHXZOMA/UkaSIrhYM1I/AAAAAAAAAgo/Y3yfKx-EJ-U/s320/3.+Firenze-14.+Roma.jpg" width="217" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt;">3.-
El tercer i darrer punt és el de la gran sorpresa final. Ningú no pot presumir
per endavant de la seva salvació final, ni mai no podem donar per fet que els
qui no són dels nostres o que aquells que anomenem dolents seran exclosos de la
salvació que Jesús ens ha guanyat amb la seva creu. Ningú no pot entrar en el
cor d’altri ni pot jutjar-lo més que “provisionalment” i amb gran temor
d’equivocar-se. El judici definitiu i de debò correspon a Jesús i al darrer
dia. Mentrestant l’actitud que escau al cristià és la d’afanyar-se per a entrar
per la porta estreta, és a dir d’aprimar les nostres vides de vicis i pecats,
de no viure en un hedonisme estèril i destructiu, d’actituds viscerals d’odi i
d’exclusió dels diferents. Aquest “aprimar-se” en la vida espiritual rep el nom
d’ascètica, és a dir d’esforç, d’exigència pròpia i de renúncia, que és allò
que podríem anomenar la sístole del cor, per passar de seguida a la diàstole, o
eixamplament del cor i de la ment: gent d’Orient i d’Occidents, aquells que
menys t’ho pensaves, els qui en les teves consideracions “provisionals” tenies
per despistats o foraviats, resulta que són primeres figures i que et passen al
davant. La gràcia de Déu és com un diluvi i la seva bonesa pot penetrar per les
escletxes d’un cor que crèiem blindat i estrany al seu amor. La vera saviesa
cristiana consisteix, doncs, a passar per la porta estreta sense preguntar-nos
que “si molts o que si pocs”, però de seguida a dilatar el nostre cor a escala
divina, talment que hi càpiguen tots aquells i tot allò que Déu estima i
sapiguem alegrar-nos de la magnanimitat d’un Déu que supera els nostres càlculs
esquifits. Si som magnànims i no contem que ”si molts o que si pocs”, podem
confiar que Déu també serà magnànim amb nosaltres i que podrem alegrar-nos de
la salvació de la gran multitud tots de cridats i elegits entre els quals
confiem de ser també nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-15503321799961542502013-09-17T01:29:00.000-07:002013-09-17T01:29:04.318-07:00Sapientia Sanctorum - 04<div class="MsoNormal">
<b>Les tribulacions de Sant Joan Crisòstom<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Joan Crisòstom no és un
sant popular entre nosaltres. Ben poques
persones, esglésies o institucions porten el seu nom i molts que han fet
un batxillerat passat per aigua no saben ni qui és. Amb tot jo crec que aquest
personatge té molt a dir-nos i a ensenyar-nos. No penso explicar vida i miracle
fil per randa ni tampoc resumiré els seus escrits que li han merescut el títol
de “doctor de l’Església”. Tanmateix Joan Crisòstom més que un teòleg va ser un
perspicu comentarista de la Sagrada Escriptura que en l’Església d’Orient ocupa
un lloc tan rellevant com Sant Agustí en la d’Occident, amb el qual guarda
molta similitud malgrat les grans diferències. Ambdós són grans intel·lectuals
molt sants que per circumstàncies ben llunyanes a la seva voluntat van
esdevenir bisbes i tots dos estaven mancats de pragmatisme per sortir-se’n
airosos dels conflictes en què es trobaven ficats. Agustí d’Hipona podia
recórrer al seu amic el bisbe de Cartago i al seu deixeble Elpidi bisbe de
Tagaste, que li solucionaven els problemes, però el Crisòstom no podia recórrer
a ningú, ja que ell era la màxima autoritat eclesiàstica a l’Orient i es
trobava terriblement sol davant els corbs i els escurçons eclesiàstics i
cortesans de la gran Constantinoble.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-EJ9LERUPepM/UjgR4BGnzBI/AAAAAAAAAYk/Wb58WMZqhLs/s1600/Cris%C3%B2stom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="http://3.bp.blogspot.com/-EJ9LERUPepM/UjgR4BGnzBI/AAAAAAAAAYk/Wb58WMZqhLs/s320/Cris%C3%B2stom.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Joan era el prevere
encarregat de la predicació a l’església patriarcal d’Antioquia, famós no
solament pels seus escrits, sinó també per la seva oratòria sàvia i clara, i
plena de “pathos”, que el públic seguia embadalit. Per això li posaren de sobrenom
“chrisos stomos” (boca d’or). Però a les seves qualitats d’intel·lectual i
d’orador afegia la de ser un asceta. Abans de ser prevere havia portat durant
uns anys vida eremítica al desert de Síria i després, tot i viure a la capital,
continuava vivint en la més estricta austeritat. En quedar vacant la seu de
Constantinoble, l’emperador i el seu consell, atesa la seva fama d’orador
brillant, el van catapultar cap a capital imperial, forçant el senat
presbiteral d’aquella església que mai no hauria elegit un antioquè i menys encara
un asceta, amant del dejuni i de la vida austera. En ser bisbe, el Crisòstom no
va canviar gens ni mica el seu gènere de vida que contrastava enormement amb el
del seu antecessor, Nectari, que abans de ser bisbe havia estat senador i el
caràcter episcopal no havia alterat la seva intensa vida social i cortesana amb
l’aplaudiment i complaença de l’alt clergat que feia i desfeia al seu albir
tots els afers eclesiàstics. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El Crisòstom en veure el
panorama de la seva Església local es va proposar com a objectiu netejar els
costums del clergat i dels cristians “potentiores”, d’alt standing, grans
funcionaris que presumien de “protectors de l’Església” però no paraven
d’escandalitzar el bons i senzills cristians amb els seus mals exemples. El
bisbe Joan Crisòstom continuava escrivint comentaris i tractats, però ara les
seves principals obres tenien caràcter exhortatiu, i la principal va ser
“Diàleg sobre el sacerdoci”, escrita amb la finalitat d’entusiasmar els
sacerdots que se l’escoltaven i el seguien de gust. Encara avui és un llibre de
capçalera de tot sacerdot enamorat del seu ministeri.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un altre tema fort del
Crisòstom seria el que avui anomenaríem doctrina social. El Crisòstom, des de
la trona de la seva església principal Santa Sofia, no s’estava de dir i
proclamar que per al cristià la propietat no és un dret absolut d’usar i abusar
com establia el dret romà. Déu va crear el món per al gènere humà “in solidum”,
el propietari és només l’administrador posat per la Providència Divina per
crear riquesa i distribuir-la equitativament, primerament per a la seva digna
subsistència, però immediatament per al profit dels treballadors i l’alimentació
i el socors dels pobres. El luxe és no solament una injúria, sinó que és un
lladronici. I el Crisòstom mirava fit a fit els alts funcionaris i l’emperadriu
Eudòxia que escoltava lívida d’odi. Tanmateix no heu de pensar que el Crisòstom
era un pioner del que avui dia diríem teologia de l’alliberament. La argumentació
del Crisòstom no té res a veure amb el comunisme de “La República” de Plató, no
mira la política ni la reforma social, sinó el Gènesi, l’Evangeli i la dinàmica
que genera l’Eucaristia. En la ment del Crisòstom no entra una revolució d’estructures
polítiques, impensable en el context de l’imperi bizantí, sinó un canvi, una
conversió de la mentalitat cristiana que propugna una comunió lliure i
concordada de béns espirituals i materials.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquesta prioritat
pastoral envers el pobres, el Crisòstom va trobar un ajut extraordinari en Olímpia,
una noble matrona que es va posar ella i les seves possessions al servei de
l’Església de Constantinoble i del seu bisbe. El Crisòstom li va conferir el
títol d’arxidiaconissa i li confiar la direcció de l’Hospici o Hospital on eren
acollits els malalts abandonats i sense família i on els pobres de la ciutat
trobaven cada dia un plat calent. Això va exasperar el alt clergat que
ambicionava administrar, sense oblidar el profit propi, les almoines per als
pobres que el bisbe havia de procurar. L’església de Santa Sofia de
Constantinoble s’omplia de gom a gom d’artesans i de gent del poble que abans
anava poc a l’església, per escoltar el Crisòstom que parlava de manera
entenedora i encesa. A més havia organitzat acuradament la celebració litúrgica
amb una bellesa sorprenent. Escoltar-lo i veure’l celebrar il·luminava la ment
i encenia els cors.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un altre fet que defineix
la fesomia espiritual del Crisòstom és la història del prevere Tigris. Aquest havia estat un esclau que
moneda a moneda havia estalviat per comprar la seva llibertat servint-se d’un
testaferro. Tan bon punt va obtenir la manumissió es va presentar al Crisòstom
per posar-se totalment al seu servei gratuïtament, puix que havia promès a
Jesucrist d’oferir-li la seva llibertat si l’aconseguia. El Crisòstom l’abraçà
i el va afegir a la família episcopal i con que Tigris era llest i amic de
moltes lectures, al cap d’uns pocs anys el Crisòstom el va ordenar prevere,
però el clergat cortesà i mundanal de Constantinoble no va acceptar de cap manera
de seure al costat de l’antic esclau i va impugnar la validesa de la seva
ordenació malgrat l’ardida defensa del bisbe.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A tot l’Orient se sabia
que amb el Crisòstom com a bisbe de la capital havien canviat els vents. Al
costat d’ell trobaven aixopluc i acolliment molts bons sacerdots víctimes
d’enveges i de conflictes eclesials provocats per bisbes sàtrapes, més
funcionaris que bisbes, com va ser el cas dels Quatre Germans Llargs expulsats
d’Alexandria a causa de la persecució dels origenistes que empaitava els monjos
intel·lectuals, i el gran Joan Cassià de camí cap a Occident per la mateixa
causa. L’animadversió i les maquinacions eclesials i polítiques contra el
Crisòstom anaven augmentant, però el bisbe mai no es va prendre seriosament els
adversaris, no n’hi feia cas i considerava els contratemps com una prova que
havia de suportar per no ensuperbir-se. Va arribar a la capital, cridat pels
opositors del bisbe, sant Epifani de Salamina, que ple de prejudicis i
manipulat pels discordants que va increpar furiosament sant Joan Crisòstom mentre
celebrava l’eucaristia amb gran escàndol dels fidels. I encara amb més
vehemencia va arribar a la capital acompanyat de vint bisbes egipcis i amb gran
seguici el patriarca Teòfil d’Alexandria, que rebia el malnom de “el Faraó”,
pel gènere de vida que portava i el geni que gastava. L’emperador li va
permetre organitzar el famós Sínode de l’Alsina, prop de la capital, però en
territori calcedonès, per escoltar els adversaris i declarar la inhabilitació
del Crisòstom com a bisbe. Ni tan sols en aquests moments tràgics, el Crisòstom
no emprengué una ardida autodefensa, puix que els arguments contra ell eren tan
grollers i calumniosos que es desfeien per ells mateixos. En efecte, les
acusacions feien riure. Els alexandrins van acusar el Crisòstom de mantenir
relacions pecaminoses amb Olímpia una acusació que ni els clergues cortesans de
Constantinble haurien pogut pensar, perquè el Crisòstom era baixet i esquelètic
pels dejunis i penitències i Olímpia era una matrona poderosa que pesava tres
vegades més que el bisbe. L’acusaven de prendre el bany en solitari i de no
admetre-hi companys com era consuetud a les termes i a casa. L’acusaven de
posar-se un caramel a la boca abans de predicar i de relacionar-se amb gent de
baixa categoria social. És interessant i sorprenent de constatar que entre els
participants d’aquest sínode tendenciós i malèvol es trobava, encara molt jove,
el qui serà ben aviat sant Ciril d’Alexandria, nebot del bisbe faraó.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Davant la presència
ostentosa i cridanera dels alexandrins el poble de Constantinoble s’indignà i
la va considerar com una invasió forana i adversa. La gent s’aplegava a
qualsevol hora del dia a Santa Sofia reclamant la presència del Crisòstom, però
aquest en comptes de defensar-se i d’explicar la situació explicava a la
multitud la Carta de Sant Pau als Romans, com si res no passés i demanant calma
i paciència a un auditori que volia donar la vida per defensar el seu bisbe. Al
final els pitjors presagis es van acomplir, com havia presagiat sant Epifani en
acomiadar-se del Crisòstom: “tant de bo no moris bisbe!”. L’emperador, mogut per l’emperadriu enemiga
visceral del bisbe, dictà l’exili del Crisòstom, acusant-lo d’haver dividit
l’Església de Constantinoble i d’incapacitat per a governar-la.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Sembla una crònica actual
i estem parlant del final del segle IV i del primers anys del segle V. Val molt
la pena de llegir San Joan Crisòstom, sobretot els seus comentaris sobre les
epístoles paulines, però també val molt la pena de conèixer i estimar la vida
d’aquest bisbe, estimat i odiat, com totes les grans figures, i deixar-nos instruir
per ell i pel seu exemple perquè la seva història projecta llum a la història
que vivim cada dia i ens fa veure i comprendre amb més profunditat la dimensió
humana i sobrenatural de l’Església i de la santedat.<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-90397386478615001382011-12-30T01:48:00.000-08:002011-12-30T01:50:41.915-08:00Colligite fragmenta - 8<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;"><b style="">NATZARET</b></span></p> <p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">En el segle XIX, després de la Revolució Francesa i enmig de la revolució industrial que van comportar un profund desarrelament de la societat tradicional i una descristianització bastant massiva, quan l’Església Catòlica es va sentir urgida a tornar a les arrels cristianes i a “reevangelitzar” una societat en la qual ella ja no tenia cap funció directiva – l’Ancien Régime era “cosa passada” a la qual no havíem de tornar mai -, l’Esperit Sant va suscitar en el poble fidel una devoció especial per la Santa Família de Natzaret. El nostre país es va distingir en aquest camp amb la fundació de diverses congregacions religioses i amb l’erecció un temple monumental que és l’admiració del món. Amb el nom i la marca de la Sagrada Família hom pretenia impulsar el redreçament de la vida cristiana des del seu nucli vital.</span></span></p> <p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">Es van equivocar de mig a mig aquells que, amb pretensions de modernitat i de promoció de l’individu, van considerar Natzaret com una reclusió opressora i mancada de perspectives àmplies, perquè l’espiritualitat de Natzaret per damunt de tot és “germinal”, lliga el cristià amb font de la vida que és la Trinitat de Déu, d’on procedeix tota paternitat i tota filiació, i perquè és el lloc natural on la fe i l’amor creixen harmònicament en edat, saviesa i gràcia, com Jesús Infant, a l’ombra de Maria i de Josep. Ningú no ha escrit unes paraules tan ardents i tan conspícues sobre Natzaret com Charles de Foucauld, quan proposava l’esperit de Natzaret com a medi vital de la seva fraternitat de “Germanets de Jesús”. Per això, ara en els nostres temps postindustrials i d’informació global, que estan produint una descristianització fins ara mai vista, som convocats a una nova evangelització i també nosaltres haurem de tornar a Natzaret a prendre forces i a purificar els nostres criteris, per emprendre la tasca d’anunciar, amb una nova ardència, l’evangeli del Fill de Déu fet home, salvador de l’home, garantia de l’autèntic i ple desenrotllament de l’home, meta final i benaurada del camí de l’home sobre la terra.</span></span></p> <p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">No podem considerar Natzaret com una etapa transitòria o preparatòria de la vida cristiana, perquè Natzaret i els valors que Natzaret encarna, són el “status” permanent on la majoria de cristians desenrotllen o desenrotllem la nostra vida. També és veritat que en la vida cristiana, de tots i de cada cristià, hi ha moments de tot, moments de transfiguració en què la divinitat de Jesús es fa quasi evident, temps d’oblació en què predomina la disponibilitat de l’ànima en mans de Déu quan hom veu allà lluny, com Maria, l’espasa que et travessarà l’ànima, moments exultants de pesca miraculosa, moments d’escàndol i de desànim, moments de Getsemaní i de Calvari. Però tots aquets moments, viscuts en l’esperit de Crist Ressuscitat, ens fan madurar i ens fan aprofundir la nostra condició de fills de Déu, a semblança de Jesús i amb profunda connexió vital amb ell, l’unigènit Fill de Déu, que va créixer i es va formar humanament al costat de Maria i de Josep. Tots els moments i els avatars de la vida cristiana són com les onades de la mar, que van i venen sobre la platja, per retornar al Natzaret de sempre, que en realitat mai no hem abandonat. Aquest Natzaret primordial i permanent és el de la vida de fe en Déu amagat al darrere de les variades i multiformes mediacions humanes, és el Natzaret de les feines desapercebudes fetes amb amor, el Natzaret de la suor i del treball de cada dia, el Natzaret de la malaltia inesperada i inoportuna, el Natzaret del goig i de les penes compartides.</span></span></p> <p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">L’esperit de Natzaret es viu de manera eminent en la institució familiar, on el marit i la muller, els pares i fills, els germans entre ells i amb prolongació envers els avis i els altres parents, exerceixen dia rere dia, de manera permanent i per tota la vida, una estimació concretíssima, al marge de tota retòrica, on aprenem a esperar pacientment que les persones madurin i que els caràcters difícils s’amoroseixin, on l’amor esdevé pacient, on aprenem a callar per no carregar l’atmosfera i no tensar la convivència, on la vida de cada dia esdevé una garlanda de delicadeses anònimes, on la fe es viu i es respira amb la normalitat d’allò que ens és substancial i inalienable. El Natzaret familiar és una petita Església domèstica i molt difícilment viurem el misteri de la Santa Mare Església, si primer no l’hem viscut en la nostra Església domèstica. I el que dic a nivell d’Església, amb les degudes remarques i correccions, val també per a la societat plural i laica en què vivim. Difícilment hi circularan valors humans de qualitat, si primerament no hi ha hagut una família que els generi.</span></span></p> <p style="font-family: arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">El Nadal que vivim els cristians, el Fill de Déu enmig nostre, que no és un meteorit caigut del cel sinó que neix en el si d’una família, ens fa entrar en aquesta dinàmica d’amor natural “divinitzat” del qual la Santa Família de Natzaret esdevé una icona. Cal, doncs, que ens hi endinsem i que prenguem carta de residència en aquest Natzaret de Déu sobre la terra, on es manté ferma i joiosa la fidelitat de cada dia, la constància en el treball en nom de Déu, i l’exercici habitual – esdevingut hàbit- de totes les virtuts cristianes. </span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-3044225610706780102011-12-05T06:58:00.000-08:002011-12-05T07:19:53.988-08:00Colligite fragmenta - 7<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p style="font-family: arial; font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span style=";font-size:130%;" >Educar la fe, educar l’esperança</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">La fe, cal educar-la. El creient creix i madura com a cristià orgànicament, com un ésser vivent. La fe, no la podem imposar a ningú a pressió, com una dutxa d’aigua freda, com un aiguat que s’emporta pel davant tot allò que troba, tot destruint l’humus natural. “Gratia non destruit, sed elevat et perficit naturam” (La gracia no destrueix, sinó que eleva i perfecciona la naturalesa), diu sant Tomàs<span style=""> </span>(Summa Theol, q. 2, a. 2 ad 1). La fe no és un compendi de veritats sobre Déu, sobre l’home i sobre el món que cau a sobre d’aquell que s’acosta i truca a la porta de l’Església. La primera pregunta catecumenal amb què comença el ritual del baptisme diu: “Què demanes a l’Església de Déu”. – La fe? -<span style=""> </span>I aquesta ¿què et donarà? – La vida eterna. – Si vols posseir la vida eterna, compleix els manaments”. I ací comença la gran pedagogia de l’Església, la llarga educació de la fe que creix, que s’incrementa, que fa arrels profundes, que s’eixampla, que trontolla, que cal regar, que cal nodrir, que cuidar, que cal defensar i que, de vegades, cal podar d’excrecències o afegits no substancials perquè arreli més profundament i apunti més amunt. Educar la fe vol dir acompanyar el neòfit, ser al seu costat com a testimoni del seu progrés, com amic sempre a punt per ajudar-lo fins que la seva fe no esdevingui adulta i sigui ben capaç de fer el seu camí a partir de la catequesi que ha rebut i comptant amb el magisteri ordinari de l’Església, com fem tots els “Christifideles”, els cristians d’a peu que volem ser fidels a Jesucrist. D’aquesta manera el neòfit creix i esdevé ell mateix catequeta dels seus amics, dels seus fills, dels companys de treball, dels qui se li acosten i li pregunten: “Qui és Jesús? Què és ser cristià? Què haig de fer?”</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">L’educació de la fe comporta també l’educació de l’esperança. És la segona pregunta baptismal: “La fe què et donarà? – La vida eterna”. La vida del cristià no té sentit si no mira cap a aquest horitzó de vida eterna, d’una vida en Crist que creix i que apunta, amb tensió, cap al trobament definitiu amb Jesucrist, amic i mestre que ens ve a l’encontre. El camí de la fe i de l’esperança no és precisament de flors i violes, no sempre és fàcil, passa per “barrancs tenebrosos” (Ps 23:4), i si hom perd la brúixola es pot perdre. No fa gaire, un jove fill de família cristiana i ell també un bon cristià però molt tendre, m’explicava el seu sentiment de viure atrapat dintre d’una ratera, sense sortides; sense il·lusions humanes perquè, per manca de llocs de treball, no havia pogut estrenar la professió per a la qual s’havia preparat a consciència sense estalviar esforços, i es trobava desencisat i desmotivat, atrapat també per les seves contradiccions personals pròpies de la joventut, però a més, conscient que els seus companys que es trobaven en aquella mateixa situació i que havien pretès evadir-se’n a base d’experiències fortes i destructives, es trobaven pitjor que ell. Quan el sostre de l’esperança humana és molt baix, si hom no té una fe molt robusta que foradi aquestes situacions existencials tan aclaparadores i les il·lumini des de dintre amb la llum de la creu i de la vida en Crist, el cristià que només ha tingut una pàtina epidèrmica de fe, inevitablement s’ofega i s’oblida d’allò que podia quedar-li de cristià.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">La fe i l’esperança són temes molt personals, però de cap manera no són d’índole privada i intransferible. El cristià no viu aïllat i incomunicat, perdut en els immensos i freds espais siderals. La fe cristiana de per ella mateixa és expansiva i només pot ser viscuda en la “communio”. Cada cristià viu la fe tot compartint-la, i quan la comparteix la incrementa. És com les mares quan alleten un fill; tot donant la seva llet en fan més i quan deixen de donar-la aquesta s’estronca. Els qui tenen molta fe i la viuen amb una ardència especial haurien de saber comunicar-la als qui en tenen poca, o la tenen tan boirosa i evaporada que no ja saben si encara són cristians o ja no. Ens cal que entre els cristians que quedem predomini aquella caritat pastoral que no trenca la canya esberlada ni el ble que vacil·la, ens calen cristians bon i ferms que sàpiguen esperar i limitar-se, segons les circumstàncies, a fer bona companyia i suplint amb la seva fe coratjosa el desànim dels altres més febles, sense humiliar-los ni desqualificar-los per endavant. Tots ens necessitem els uns als altres i hem de fer el paper de cirineu ajudant-nos a portar la creu, la pròpia i la de tots. El P. Lacordaire, en les seves conferències de Notre Dame de París a mitjan segle XIX, ja deia: “<i style="">Un catòlic és aquell cristià que, a més de viure la seva fe, porta sobre les espatlles tota la incredulitat del món</i>”. Hem de maldar per fer bona ombra, perquè al costat nostre tothom es trobi bé i amb la nostra conversa, assaonada “<i style="">cum mica salis</i>”, amb un pessic de sal evangèlica, com deia sant Pau (Col 4:6), els nostres interlocutors trobin un tast d’allò que cerquen en les profunditats del cor, potser sense adonar-se’n massa. Això, al meu entendre, també és educar l’esperança, sense oblidar de cap manera la tasca primordial de guarda i entregar el “<i style="">depositum fidei</i>”, també de sant Pau (2Tim 1:14): entregar i fer gustar la divina revelació que ens ve de Jesucrist per mitjà dels sants apòstols, és a dir en la comunió de l’Església, que en garanteix l’autenticitat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">El perfil del cristià és el de la santedat, que és tan múltiple i pluriforme com múltiples i pluriformes són els dons i els carismes de l’Esperit Sant. Tots som diferents; la clonació repugna a la naturalesa i per tant també al cristianisme, però tots hem de cercar per damunt de tot, amb el cap, amb el cor i també amb les mans – <i style="">ore et manu</i> – de paraula i obra, de ser un col cos i de viure en Crist amb l’ardència que demanen el temps freds d’eclipsi que vivim. “<i style="">Hodie scietis... et mane videbitis</i>” Avui sabreu i demà veureu, cantarem a l’ofici de la vigília de Nadal. És una bona màxima d’Advent: anar a les fonts de la nostra fe, fer-nos de nou les preguntes baptismals, aclarir què som i què volem en trucar a les portes de l’Església “<i style="">Mater et Magistra</i>”, Mare i Mestra com li agradava d’anomenar-la el beat Joan XXIII. De la pedagogia de l’Església aprendrem a esperar sense ser apocalíptics o partidaris del tot o no-res, aprendrem a estimar la justícia i a ser justos sense ser justiciers anat pel món repartint llenya i sembrant discòrdia, aprendrem a estimar la veritat i a ser veraços sense fer de la veritat un arma bèl·lica, un projectil per destruir els oponents i fer-ne sarcasme, de la Mare Església aprendrem principalment a desitjar la santedat i a ser sants de veritat sense que ens ho creguem massa, perquè tots sabem massa bé de quin fang estem formats.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">És d’aquesta manera, poc a poc, pas a pas, repetint una i mil vegades aquella pregària dels cecs de l’evangeli: “Jesús, Fill de David, apiada’t de nosaltres” (Mt 9:27), com esdevindrem cristians madurs en l’Esperit Sant. No oblidarem la urgència de fer el bé que tenim al nostre abast amb una caritat operativa i eficaç, però no perdrem mai l’orientació i la meta final cap a on s’adreça el camí de Jesús: cap a la vida eterna, que ja és present ara en nosaltres i en el món de manera incoativa, germinal, petita i amagada. Però la nostra fe i la nostra esperança, petites com un gra de mostassa (Mt 17:20) porten dintre la força immensa i transformadora de l’Esperit Sant, que és l’autèntic protagonista de la nostra lenta santificació i de la història de l’Església i de la humanitat. El Senyor vindrà al final de la història a consumar l’obra que ell va començar en la humilitat amb el seu Naixement en aquella primera plenitud dels temps. Els qui l’hem reconegut en aquella primera vinguda i hem dipositat en ell la nostra esperança, continuem esperant-lo i ens delim per la segona plenitud, quan el Senyor tornarà a la fi dels temps com a Jutge, Senyor i Espòs de l’Església i de la humanitat salvada i redimida amb la seva sang. Aquesta és la plenitud de la veritat i de l’amor que vam demanar a l’Església quan vam trucar per primera vegada a la seva porta delerosos de vida eterna. </span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";color:maroon;" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"> </p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-22605678226211708382011-09-23T06:30:00.000-07:002011-09-23T06:32:26.106-07:00Colligite fragmenta - 6<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" name="List Bullet 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";} </style> <![endif]--> <p style="font-family: arial; font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">“Tu ets els Messies, el Fill del Déu viu” (Lc 9:18-22)</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">El quart evangeli, el del Deixeble, coincideix<span style=""> </span>plenament amb els altres tres sinòptics quan descriu l’ambient d’expectació messiànica que hi havia a Palestina al temps de Jesús. Tot parlant de la qüestió on cal adorar Déu, la dona samaritana va sentenciar: “Sé que ha de venir el Messies; quan Ell vingui ens ho explicarà tot” (Jo 4:25). Messies significa “ungit”, i el Messies per antonomàsia és l’Ungit de Déu, aquell que Déu suscitarà en Israel, el seu Poble, i que durà a terme, d’una manera total i definitiva, totes les promeses que Déu ha fet al llarg dels segles. En temps de Jesús existia un messianisme ingenu, popular, molt difós entre la gent senzilla, aquell“El Messies ens ho explicarà tot”de la dona samaritana, sí, i ens resoldrà tots els problemes, i hi havia també un altre messianisme de més elaborat: sorgirà un enigmàtic personatge del qual ningú no sap la procedència ni la família, però que es proclamarà i tothom reconeixerà en ell el“Fill de David” i que amb les seves accions poderoses i contundents instaurarà definitivament sobre la terra un regnat de Déu, terrenal i perpetu, que comportarà la supremacia d’Israel sobre totes les altres nacions. Fins i tot els deixebles de Jesús estaven contagiats d’aquest clixé. Els defraudats deixebles d’Emaús es planyien davant del desconegut pelegrí: “Nosaltres esperàvem que ell seria l’alliberador d’Israel” (Lc 24:21). Aquests messianismes hauran de ser purificats per l’anunci de l’evangeli i la pedagogia de Jesús.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA"> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">Jesús durant la seva vida mortal va donar pistes amb els miracles, amb el seu ensenyament i la seva manera d’ensenyar, i sobretot amb la seva manera incomparable de viure i de relacionar-se, que Ell era “Aquell que havia de venir” (Cf. Lc 7:19). Els apòstols n’estaven convençuts i per això l’havien seguit. Al requeriment de Jesús: “Vosaltres qui dieu que sóc jo?” (Lc<span style=""> </span>9:19), Pere s’avança i fent-se eco del sentit comú dels altres apòstols, respon amb decisió i convenciment: “Tu ets el Messies”, que la versió més desenrotllada de Mateu complementa: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu vivent” (Mt 16:16); i Jesús afirma que aquesta confessió no prové de la carn ni de la sang, sinó de Déu, i per això Pere serà la pedra sobre la qual Jesús edificarà la seva Església. El Messies Jesús comença, doncs, a “explicar totes les coses”. A través dels seus miracles, que són signes de la seva messianitat, i a través de la seva predicació desentranya la coherència interna de les escriptures que desemboquen en Ell. Ho fa Ell en persona com a enviat del Pare, i després de la seva Ascensió al cel, ho farà per mitjà de l’Esperit Sant, que abans havia parlat pels profetes, però des de Pentecostès parla autoritzadament per l’Església de Pere i dels apòstols.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">Tot l’ensenyament de Jesús té el seu cimal en la creu, i tot l’ensenyament de l’Església parteix de la creu de Jesús, i tot allò que no passa per la creu, tot allò que sura de les opinions dels homes que refusen la creu i se n’escandalitzen, no és de Crist. I Pere ho sap, perquè quan ell volgué fer una transacció en aquest sentit, rebé de Jesús l’esbronc més dur de tot l’evangeli: “Fuig d’aquí, Satanàs, perquè no penses com Déu, sinó com els homes” (Mt 16:23).<br /></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">Permeteu-me un petit “excursus” o comentari marginal. Pensar com Déu i no com els homes significa oferir a Déu la nostra intel·ligència, l’”obsequium mentis”, l’”obedientia fidei”, de què parla sant Pau (Rm 1:5). La intel·ligència, només la podem ofrenar a Déu i només a Ell, que és la Veritat suprema, i a Jesucrist, el Logos de Déu que ens parla des de la Veritat i des de l’Amor. Cap altra instància no es mereix l’assentiment ple i incondicional de la nostra ment i del nostre cor. El nostre esperit crític troba un camp abundant d’aplicació en la immensa multitud de propostes que pul·lulen arreu, de corrents d’opinió majoritaris o minoritaris, de sistemes de vida fàcil i reeixida, dels aplaudiments insubstancials que no tenen res a veure amb la recerca de la veritat i de l’amor, sinó amb “allò que diu la gent”: “uns diuen això, altres que allò altre”... Cal fer el salt i passar de les opinions a la realitat, la realitat inalienable del “Tu” personal (“I tu què dius que sóc Jo?”) davant Jesús, cara a cara, mirant-li els ulls i deixant-me mirar per Ell aguantant-li la mirada.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">Encertar, pel que fa a la nostra salvació i a la salvació del món, vol dir “relligar” – d’aquí va la paraula religió – relligar el nostre pensament i la nostra vida al projecte salvador de Déu que es manifesta de manera palpable en Jesucrist, el “Verbun Caro”, el Fill de Déu fet home. La salvació no és solament el cel, que si som bons ens serà donat després de la mort i del judici – tant de bo sigui així per tots nosaltres –; <span style=""> </span>la salvació és un fet ja ara i vol dir vida plenament humana en Crist i segons Crist, empeltats com estem en Ell per la fe i la vida de gràcia santificant.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA">No s’hi valen astúcies per a defugir la creu. “Qui vulgui salvar la vida la perdrà” (Lc 9:24). Les opinions raonables es queden al nivell de la raonabilitat humana, d’allò que és socialment correcte, però no salten a l’altra riba, es queden en la troca embolicada de les opinions subjectives, a l’interior d’un dodecaedre de miralls concau-convexes que reprodueixen fins a l’infinit imatges deformades que porten a la follia i que al final maten. La nostra vida només s’empelta amb la vida de Déu en Jesucrist i en Jesucrist crucificat, saviesa de Déu i niciesa i escàndol per al món (1Cor 1:23). “Totus Christus”, Crist tot sencer, en la seva humanitat i en la seva divinitat! No un Crist afeitat ni maquillat hàbilment perquè coli en un sistema de màrketing o de supermercat global d’idees espirituals, religioses o para-religioses, sinó el Crist tal com Ell és, “mort pels nostres pecats, ressuscitat per a la nostra salvació”, com diu sant Pau (1Cor 15:13). El messies crucificat és el punt focal de totes les esperances humanes, “miraran aquell que han traspassat” (Jo 19:37) i és també la pedra de toc que autentifica la nostra fe en l’autèntic Jesús, font de vida, d’esperança i de resurrecció nostra.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA"> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span style="" lang="CA"><span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-30297148064183674372011-08-29T01:47:00.000-07:002013-09-17T01:29:44.805-07:00Sapientia Sanctorum - 03<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Agustí d’Hipona</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sant Agustí (Tagaste 354- Hipona 430) pertany a l’estirp de les figures gegantines del cristianisme, d’actualitat perenne. Sempre, cada segle, en cada moment històric, en cada situació és convenient d’escoltar Agustí que parla “in medio Ecclesiae”, des del cor mateix de l’Església.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tota la vida de sant Agustí està travessada per un fil conductor: una vital i apassionada recerca de la veritat. Va rebre educació cristiana al costat de la seva mare Mònica. Parlava i escrivia el llatí meravellosament. Era un <i>rhetor</i>, mestre del llenguatge i de la literatura, però sabia molt poc grec i gens de la llengua púnica, l’autóctona, que era la de la seva mare. Als 19 anys, llegint l’<i>Hortensius</i> de Ciceró, va experimentar la seva primera conversió: estimar per damunt de tot la saviesa allà on es trobés, independent de tot condicionament social i ambiental. Gairebé sense adonar-se’n, es va trobar adherit a la secta dels maniqueus, que era un híbrid de cristianisme i filosofia persa dualista i panteista. Però malgrat la confusió de la ment i l’ardència de les seves passions, Agustí mantenia el seu propòsit vital de cercar la veritat. A les <i>Confessions</i>, referint-se a aquest període de joventut foraviada, escrivia: “O veritat, veritat, com sospirava ja aleshores per tu des de les fibres més íntimes del meu cor” (3, 6.10). </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Quan hi ha un desig autèntic de veritat, encara que hom la cerqui per camis errats, d’una manera o altre Déu surt a l’encontre de l’ànima inquieta; només cal que la recerca sigui sincera i humil. Recordant el seu temps d’adhesió als maniqueus, el bisbe Agustí compartia la seva experiència sectària amb els seus fidels d’Hipona: “Jo, que us parlo, vaig ser enganyat un temps. Quan de jove em vaig atansar per primera vegada a les Sagrades Escriptures, m’hi vaig apropar no amb la pietat del qui cerca humilment, sinó amb la presumpció del qui vol discutir... Pobre de mi que em creia idoni per al vol! Vaig abandonar el niu i vaig caure abans de poder volar” (<i>Sermo</i> 51, 5-6).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El lloc on s’opera tota conversió és l’interior de l’home. L’home no entra en el camí que porta a Déu fins que no sent la crida d’entrar dintre d’ell mateix. “Vaig entrar en la intimitat del meu cor sota el teu guiatge – escriu Agustí a les <i>Confessions</i> – Hi vaig entrar i vaig veure amb l’ull de la meva ànima”. Aquesta introspecció ofereix una doble descoberta: primerament el “jo”, un jo feble però terrible, capaç d’autodeterminar-se cap al bé o cap al mal. “Era jo qui volia o qui no volia. Jo era jo”. I anant més al fons, a la profunditat d’aquest jo s’entreveu Aquell que és més íntim que jo mateix, Déu, al qual la intel·ligència descobreix com a “causa del subsistir, raó del pensar, norma de viure” (Ciutat de Déu, 8, 4).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Estranyat de l’evidència meridiana de la seva descoberta, Agustí s’adreça a Déu amb aquestes paraules: “Jo errava lluny de tu... i tu, en canvi, estaves dintre meu, Tu estaves amb mi, però jo no estava amb tu”. El camí de la conversió a Déu no és altre que el propi cor, que és un abisme que rugeix i clama i reclama el bé suprem, la veritat eterna, l’única que pot satisfer la capacitat de Déu que té l’ànima a causa de la seva creació divina immediata. “Torna a tu mateix – escriu Agustí- En l’home interior hi ha la veritat. I si trobes que la natura és mutable, transcendeix-te tu mateix per trobar Déu, font de la llum que il·lumina la ment (<i>De vera rel</i>. 35, 72).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Tanmateix l’home és un gran enigma per a ell mateix, una “<i>magna quaestio</i>” (un gran problema), l’anomena sant Agustí. Dintre d’ell mateix, l’home haurà d’acarar el problema de la mort, la profunda divisió que experimenta entre el bé i el mal, entre allò que és i allò que desitja, la seva grandesa i la seva incomparable misèria. Aquest misteri de l’home només s’aclareix a la llum de Jesucrist, Redemptor de l’home. En efecte, Agustí ensenya: “El Verb no es va fer home per cap altre motiu sinó per vivificar, salvar, alliberar, redimir i il·luminar els qui abans estaven en la mort, a la presó, en les tenebres del pecat. És lògic, doncs, que ningú no podrà pertànyer a Jesucrist si prèviament no sent la necessitat del benefici de la redempció”.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquí entra en joc la dinàmica agustiniana de l’amor com a pes específic de Déu i de l’home. Déu decideix l’Encarnació del Fill empès per l’amor a l’home. L’únic capaç de moure eficaçment la voluntat de l’home és l’amor. “Amor meus, pondus meus” (el meu amor és el meu pes). Només per l’amor atiat per la gràcia, l’home transcendeix la profunditat abismal del seu cor i entra en la via de la caritat, que a través de diverses purificacions va fent que Adam, que és la personificació de l’home, es transformi en la perfecta semblança de Jesucrist. “<i>Christianus ipse Christus</i>”, el cristià és el mateix Crist” en tant que n’és membre viu i reflex del Crist total, clama Agustí a les <i>Enarrationes in psalmos. </i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Igual que el Verb, que en fer-se home va necessitar el si virginal de Maria, el cristià per “fer-se Crist” necessita del si matern de l’Església. És l’Esperit Sant qui ens engendra com a cristians en el si de l’Església pel baptisme, qui ens nodreix dia rere dia per l’ensenyament de la santa doctrina i amb l’Eucaristia. Per sant Agustí l’Eucaristia és el “<i>magnum mysterium fidei</i>”, cimal i expressió visible de la fe i del més gran desig del cor. Ho deia als seus fidels d’Hipona aplegats davant l’altar: “Si vosaltres mateixos sou el cos de Crist i els seus membres, sobre la taula eucarística trobareu el vostre propi misteri. Heu de ser això que veieu i heu de rebre això que sou”. Fixem-nos com són de “globalitzants” els eixos de la reflexió cristiana d’Agustí: primer entrar dins d’un mateix i descobrir els anhels immensos del cor; després enllaçar el cor de l’home amb el designi de Déu que ens envia Jesucrist com a mestre i alliberador de l’home; tercer pas és la descoberta de l’amor com a motor de la vida en les dues direccions vertical i horitzontal (Déu com a bé suprem i el pròxim com a reflex d’aquest bé); finalment se’ns proposa la descoberta que tot aquest procés només pot ser fet amb garantia en el si de l’Església i amb el contacte viu de l’Eucaristia. Una passada! i això era doctrina viva de l’Església ja al segle IV! Cal tornar a les fonts! Ens cal llegir sovint i a fons sant Agustí. </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-22511355265329862852011-08-22T01:38:00.000-07:002011-08-22T01:40:06.333-07:00Colligite fragmenta - 5<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif";} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><b style=""><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">El nom de “christianoi – Christi fideles”</span></b></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">Des de que el Verb s’ha fet carn, la veritable càtedra de Moisès, que era la de la Saviesa de Déu, ja no </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">l’ocupa</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"> la Toràh, el llibre de la Llei ni els seus mestres, escribes i fariseus (Cf Mt 23:2), sinó Jesucrist, Déu i Home, el crucificat ara vivent i exaltat a la dreta del Pare com a” Senyor de la Glòria” (Cf 1Cor 2:8). És l’únic que pot parlar de Déu amb una autoritat que no li ve del reconeixement del mestres ni dels savis d’aquest món, sinó de la profunditat de la seva persona de Fill de Déu. És Ell l’únic acreditat per promulgar la Nova Llei: “Lex Christi in regno Christi” (La llei de Crist en el regne de Crist). Segellada amb la seva sang, es promulga una Nova Aliança, un Nou Testament, una Nova Llei, gravada no en taules de pedra, com la llei de Moisès, sinó al cor viu del cristià i amb el foc de l’Esperit Sant. (2Cor 3:3). Jesucrist el Senyor atorga una nova carta de ciutadania a l’home cristià sobre la terra, esdevingut a més ciutadà del cel, cristià a transformar i transfigurar les realitats terrenals amb l’amor i amb el treball fet amb amor.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">La “sphagís” o senyal de pertinença a Jesucrist són la creu i el baptisme. La creu és el signe visible de la nostra pertinença a Jesucrist, i el baptisme, el sagrament que marca indeleblement la nostra ànima, com l’antiga circumcisió jueva marcava el cos, per indicar la realitat nova de la filiació divina, la nova realitat que transforma i il·lumina interiorment la vida del cristià. “Christianus” vol dir partidari de Crist; “Christi fidelis” que significa “fidel de Crist”, aquest és el nostre nom comú, el nostre honor, el nostre més important títol nobiliari que ens responsabilitza a omplir-lo de contingut perquè ens ho puguin dir de veritat. Ser cristià de veritat és el nostre gran repte de cada dia, la nostra vocació bàsica i fonamental. Les altres vocacions particulars, la sacerdotal o la religiosa, són només carismes específics, formes de vida i de servei suscitades per l’Esperit Sant precisament per a sostenir i per a portar al perfeccionament la vocació bàsica de ser “Christi fidelis” (fidel de Jesucrist).</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">Els cristians sempre tenim el perill d’apostatar del nostre baptisme, de trencar les nostres promeses baptismals i de retornar a l’estat anterior. A l’Església de Déu, els “retrògrads” de veritat són que retornen a l’estat precedent que havien abandonat amb el baptisme, al judaisme farisaic que impedeix i col·lapsa el desplegament de la gràcia, o el que és pitjor al paganisme ambiental que se’ns infiltra per tot arreu. Si badem, ens trobem que la nostra manera de pensar i de viure no es diferencia gens ni mica dels qui viuen com a pagans, d’acord amb els criteris materialistes imperant en el món: la sacralització idolàtrica de les forces de la naturalesa convertides en petites divinitats que ens esclavitzen i maten els ideals grans de l’home.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">Ens cal tornar a l’Evangeli i a la realitat viva de l’Església com a pàtria espiritual en la qual<span style=""> </span>se’ns dóna i nosaltres rebem la Paraula de Déu, entesa i compresa en la comunió dels fidels, el perdó dels pecats i els altres sagraments de la gràcia, sobretot el de l’Eucaristia, que fa visible i palpable la nostra relació d’amor amb Jesucrist que se’ns dóna, i al qual responem nosaltres donant-nos a Ell i als altres, sobretot als més pobres i desvalguts. No ens cal massa teories ni traçudes anàlisis, perquè la fe cristiana és patrimoni dels senzills (Mt 11:26). Ens ho diu sant Pau: “La Paraula és prop teu, a la teva boca i al teu cor” (Rm 10:7) i encara aquella vibrant proclama: “Nos sensum Christi habemus” – Nosaltres tenim el sentit de Crist (1Cor 2:16),<span style=""> </span>sabem com pensa i com sent Jesús i tenim la força de l’Esperit Sant per conformar la nostra vida d’acord amb el Logos, com deien els grans teòlegs alexandrins, amb la raó que brolla de l’entranya de Déu.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">Jesús a l’evangeli adverteix contra aquells que” diuen i no fan” (Mt 23:3). En Jesús, la seva paraula i la seva vida es fonen en una única realitat: la missió que ha rebut del Pare, i que passa per la creu, d’aplegar els homes, els jueus i els gentils, en una humanitat nova redimida, no solament amb la seves paraules ni amb el seu exemple de vida, sinó amb la seva sang. Aquesta obra, l’única que compta, està garantida, té marca d’autenticitat per la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, que és primícia d’aquesta humanitat nova; i la duu a terme al llarg dels segles lentament, és cert, però eficaçment fins a la consumació final de “Déu tot en tots” (1Cor 15:28)
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA">En aquesta obra divina que es realitza en la història no és el de protagonistes, sinó el de cooperadors. L’autèntic protagonista de la història, el qui l‘a ha pensada i la duu a terme és Déu i la seva gràcia; nosaltres som només “servents inútils que només fan allò que han de fer” (Lc 17:10), però que ho fan. Cada dia som cridats a treballar a la vinya (Cf Mt 20:1-16) i a esmerçar-hi tot el nostre esforç, la nostra fidelitat, la nostra inventiva i el nostre enginy, portant a terme amb el degut discerniment, les inspiracions que cadascú rep de la gràcia i que sovint ens vénen dictades per la lògica dels esdeveniments, dels quals hem de saber fer una lectura teològica, eclesial. “Què ens diu avui el Senyor a les Esglésies?” (Cf Ap 2:7). La pertinença a Jesucrist i a l’Església no és solament una herència, és també un repte i una crida dinàmica a traduir en vida i en fets, en “obres” allò que som en el més pregon de nosaltres mateixos: <i style="">Christi fideles</i>,<span style=""> </span><i style="">christianoi</i>, seguidors de Crist, fidels de Crist que han unit la seva sort a la del seu Senyor i Amic.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";" lang="CA"><span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span></span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-91460380168872889962011-07-11T01:18:00.000-07:002011-07-11T01:19:36.657-07:00Colligite fragmenta - 4<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><b style=""><i style=""><span lang="CA">“Com ovelles enmig de llops... Sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms” </span></i></b><span lang="CA">(Mt 10:16)</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La missió no és fàcil. Jesús envia els seus deixebles “com ovelles enmig de llops”, els diu per prevenir-los dels perills i les situacions difícils en què indefectiblement es veuran implicats, precisament per ser deixebles seus. Els llops en el llenguatge bíblic són els falsos profetes o els governants dolents que condueixen el poble senzill per camins tortuosos, que actuen com a amos del ramat sense cap temor de Déu i que no toleren, fins a devorar-lo, aquell que gosa fer-los resistència en llur pretensions de domini.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Cal plantar-los cara, a aquests llops i desafiar frontalment el seu poder? En certa manera sí. Caldrà que interiorment i amb la força de la Paraula de Déu, els deixebles de Jesús ens sentim ben diferents dels seguidors dels amos d’aquest món. En aquesta lluita, el simple fet de mantenir la diferència ja és una victòria. Per això hem de tenir ben fonamentada la nostra identitat i la nostra opció per Jesucrist i pel seu evangeli, i ser cauts a no deixar-nos arrossegar al camp contrari. En certa manera és allò que deia el pacífic Mahatma Gandhi referint-se als homes violents i als qui adoren el pragmatisme per damunt de tot: “Si no puc aconseguir que ells siguin com jo, almenys que jo no acabi essent com ells”. Heus ací un autèntic risc del cristià enmig del món: que l’anyell es torni llop.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En les coses d’aquest món – i la vida cristiana és un afer que es desplega en aquest món – cal ser molt circumspectes. Els valors cristians són clars i lluminosos, però les situacions en què cal aplicar-los de vegades són molt ambigües. No podem anar pel món cantant les veritats a tothom – unes veritats que ordinàriament només són mitges veritats- i faltant clarament a la caritat i a l’amor al pròxim. Fins i tot els pecadors més empedreïts, els més endurits de cor en el seu orgull mundà tenen dret a l’amor cristià. La coherència amb la fe cristiana no té res a veure amb les ganes d’empipar, de provocar sistemàticament situacions tenses i difícils. Es tracta més aviat de vèncer el mal a còpia de bé, de saber combinar la paciència i la gosadia pròpia de l’apòstol. “Sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms”, ens diu Jesús. Segons quins moments i mogut per l’exquisitat de la caritat , el cristià haurà d’aprendre la prudència serpentina d’amagar-se i esperar o de fugir sigil·losament, perquè hi ha moments en què és millor de cara a Déu i al seu regne, callar i esperar pacientment l’hora de Déu. Altres vegades , com el colom, caldrà actuar a les clares i, si la situació esdevé insostenible, <span style=""> </span>emprendre el vol al primer soroll, per mantenir-se irreprotxable i no perdre la candidesa del cor, per no quedar atrapar en el filat d’interessos i de passions d’aquest món i romandre lliure amb la simplicitat evangèlica.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Al capdavall, un horitzó de persecucions causades per la dificultat d’entesa amb els amos d’aquest món és una cosa inevitable, perquè els criteris i el sistema de valors dels uns i dels altres són molt diferents. ¿Però, qui pot discernir clarament quan cal esperar i quan caldrà donar la cara? És inútil que busquem a l’evangeli solucions concretes per a cada situació en què ens puguem trobar. Només l’Esperit Sant, que habita en els nostres cors i que ens fa sintonitzar amb la voluntat de Déu i amb la comunió de l’Església, es el mestre de l’ànima que pot ensenyar-nos a ser al mateix temps prudents, senzills i coratjosos en el testimoniatges de la fe que professem i en l’amor de caritat que hem de tenir envers tothom, fins i tot pels enemics. L’aplicació de l’evangeli a la vida concreta és sempre qüestió de puresa de cor, de tenir una oïda atenta i afinada a la Paraula de Déu; en una paraula, és qüestió de veure i de viure les diverses situacions de la vida quotidiana amb la sintonia profunda del Cor de Crist; “nos autem sensum Christi habemus” diu sant Pau (1Cor 2:16). Ens cal, doncs, romandre i perseverar en l’amor de Jesús amb fermesa i tendresa, perquè en els moments de prova i de tribulació, que són inevitables, encertem a tenir l’actitud que Déu espera de nosaltres.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-420776024173417564.post-56381653331545794482011-07-01T01:40:00.000-07:002011-07-01T01:44:29.243-07:00Colligite fragmenta - 3<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">La humanitat de Jesús, font de vida i de coneixement</span><p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">D’una manera semblant als nostres avantpassats dels segles XVII al XIX, que per superar l’eixutesa espiritual del jansenisme hagueren de peregrinar a Paray-le-Monial i escoltar el missatge de Santa Margarida Maria i del P. Claude de la Colombiere, potser també a la generació post-post conciliar ens està arribant l’hora de bandejar l’esterilitat i la fredor d’una concepció ideologitzada del cristianisme, de la vehiculació de la fe en funció de programes ètico-socials, que és la nova versió del pelagianisme al qual som tan propensos els catòlics i els protestants. Potser quan ens trobem amb les mans buides i amb l’ànima socarrimada per tants experiments inútils o clarament fracassats, trobarem que l’únic camí de sortida és tornar a la realitat viva del Verb de Déu fet home, que ens estima amb el seu cor d’home, que ens convida a entrar, per mitjà de la seva humanitat, <span style=""> </span>en la comunió de la vida divina, que ens ofereix el seu amor sensible, que toca la nostra sensibilitat humana i que ens demana – pacientment, amb la paciència humana i divina del nostre Salvador – el nostre amor personal, sensible, vulnerable, limitat com és el nostre però real com la vida mateixa, en correspondència al seu amor d’Home-Déu, personal, també sensible, també vulnerable, però il·limitat i extremós – fins a la creu - com és la manera d’estimar d’”aquell home Jesús”, que era i és l’encarnació del Verb de Déu que és amor, i que en un temps de la història de l’Església va ser representat emblemàticament amb la figura i el logotip del Sagrat Cor de Jesús.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ens cal tornar a llegir l’evangeli sense diafragmes ni restriccions mentals, amb aquell agustinià “cor ad cor loquitur”, de cor a cor, que era el lema i l’emblema del benaurat cardenal Newman. Ens caldrà assaborir paraula a paraula, detall a detall, tot allò que Jesús va dir i va fer, perquè l’itinerari del nostre Salvador és la nostra salvació. Ens caldrà retrobar la naturalitat i la connaturalitat entre el que nosaltres som i vivim i la proposta de fe i d’amor que ens fa Jesucrist. <span style=""> </span>Ens replicaran alguns: ¿Però, qui és en realitat aquest Crist amb el qual preteneu relacionar-vos personalment, de cor a cor? Del “Crist històric” a penes sabem res perquè els evangelis no fan història. El “Crist de la fe” és un meravellós i finíssim ordit teològic que pot parlar a l’enteniment, però no a la vida ni al sentimental de ningú, i que pot tenir utilitat pública com qualsevol altra religió.- <span style=""> </span>¿Però com podem arribar a estimar i a entregar el timó de la nostra vida a un desconegut, <span style=""> </span>del qual no sabem res en concret, <span style=""> </span>o a un teologúmen?, es preguntava espaordit el P. Henri de Lubac. I<span style=""> </span>concloïa: Amb la força de l’Esperit Sant, cal tornar a la realitat divino-humana <span style=""> </span>de Jesús com a font de gràcia i de coneixement. Amb els ulls de la fe, amb la consideració meditativa de la Paraula divina, amb l’ímpetu de la contemplació que passa d’una revolada del detall més simple a la síntesi més global del misteri cristià, som convidats a fixar la mirada en aquell que els homes hem “traspassat”, <span style=""> </span>perquè allà es manifesta de la manera més visible i palpable – amb el significat fort que té aquesta paraula en els escrits joànnics – la confluència dels dos abismes que es penetren mútuament: el misteri de la iniquitat i el misteri de l’amor més gran, el de Déu que entrega el seu Fill per a la vida del món.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Ens cal fer morada en el costat traspassat de Crist, del qual brollà sang i aigua, “Flumina de ventre Iesu”, riuades que brollen de les entranyes vives de Jesús, com deia tan bellament el P. Hugo Rahner, al·ludint precisament al Cor de Jesús com a punt fontal <span style=""> </span>de la donació de l’Esperit Sant. <span style=""> </span>La humanitat de Jesucrist és el <i style="">Verbum-Caro</i>, el Verb fet carn i una carn donada i oferta sacrificialment per a la vida del món, perquè tots tinguem vida i en tinguem a desdir. Aquesta humanitat de Jesús no solament és la porta d’accés. <span style=""> </span>No és el cortinatge que cal apartar i deixar enrere, com postulava el quietisme espiritualista i desencarnat de Molinos, que avui té tants seguidors nous. La realitat divino-humana de Jesús és la terra promesa on hem d’edificar la nostra casa de manera permanent i eterna,<span style=""> </span>en correspondència a la realitat del Verb que va plantar entre nosaltres el seu tabernacle i va assumir, d’un cop per sempre, la nostra carn,<span style=""> </span>que mai no abandonarà, com s’abandona un instrument que ja no serveix. La <i style="">Caro Christi</i>, el cos humà de Jesús està unit per sempre, hipostàticament, a la persona divina del Fill de Déu: “<i style="">Homo in finem temporum</i>” (Home fins més enllà dels temps). La carn de Crist, la seva corporalitat humana, presa i oferta per nosaltres i per a nosaltres, és la base i el coronament de la dignitat i de la vocació del nostre cos i de la nostra ànima. Estem fets tal per a qual. I quan l’ésser humà, per la fe i per l’amor, s’uneix a Jesucrist, l’Home-Déu, assoleix la seva autèntica dimensió, <span style=""> </span>i la ultrapassa. <span style=""> </span>La gràcia li fa traspassar els límits i el posa cara a cara amb l’indicible, amb el misteri trinitari de l’amor substancial de Déu i el seu designi de compartir-lo amb els homes fets a imatge de Déu, en l’amor i per a l’amor. Gregori de Nissa, sense cap rubor, parlava de la divinització de l’home, obra de l’Esperit Sant per mitjà del coneixement i de l’amor. És allò que va dir sant Pau (Rm 11, 33): “O profunditat de la riquesa, de la saviesa i de la ciència de Déu! Que en són d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins!”</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En la humanitat de Crist, perforada pels claus i per la llança romana, es desvela el misteri de Déu i el nostre. Deixem, doncs, enrere les boires de la ment i la confusió del cor, i girem els ulls a la realitat primera, la del Verb fet Carn, perquè aquest és el camí, la veritat i la vida, la nostra, la de cada ésser humà i de la humanitat sencera. </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0